MADRID 15 maig (EUROPA PRESS) -
L'Ertzaintza ha iniciat a la matinada d'aquest dimecres l'operatiu per detenir Urtza Alkorta, sobre la qual pesa una ordre de detenció per col·laborar amb la banda terrorista ETA, a Ondarroa (Biscaia).
L'Ertzaintza ha desplegat al voltant d'una trentena de furgons i diverses llanxes per detenir Alkorta. Centenars de persones li impedeixen creuar el pont d'Ondarroa, per la qual cosa els agents han començat a retirar-les.
Des de divendres passat, simpatitzants de l'esquerra abertzale es troben concentrats a Ondarroa per intentar impedir la detenció. Alhora, han advertit que es produiria una "batalla èpica" si finalment Alkorta era arrestada.
El Tribunal Suprem va ratificar la condemna de cinc anys per a la jove biscaïna per col·laborar amb ETA, i poc després, li van donar un termini de 10 dies perquè es presentés a la presó. Alkorta no va obeir l'ordre i des d'aleshores es troba en 'cerca i captura'.
L'alt tribunal també va ratificar la sentència que condemna, a més d'Alkorta, a penes d'entre tres i vuit anys de presó als membres i col·laboradors dels comandos 'Kresala' i 'Tontor' Ibon Iparraguirre, Asier Badiola i Javier Zubizarreta.
CAPTATS PER 'TXEROKI'
Els integrants d'aquests comandos han estat captats el 2005 per l'excap militar d'ETA Garikoitz Aspiazu Rubina, 'Txeroki', i després de rebre un curset en armes i explosius van formar el 'Kresala'. Va fer explotar un cotxe-bomba al polígon Vicolozano d'Àvila el 25 de setembre d'aquest any i després es va dissoldre.
Van constituir més tard un segon 'comando' que es va denominar 'Tontor' i que va traslladar des de França una furgoneta amb 50 quilos d'explosius que li havia sobrat al 'Kresala'. Amb aquest material van atacar un repetidor a Azpeitia (Guipúscoa) el 30 de març del 2008, les casetes d'obra que l'empresa Acciona-Fonoforte tenia a l'Orio (Guipúscoa) el 28 de juliol d'aquest any i la seu de l'Ertzaintza a Ondarroa (Biscaia) el 21 de setembre.
Urtza Alkorta Arrizabalaga, detinguda el 28 de gener del 2010 a la localitat biscaïna d'Ondarroa, va acudir a les eleccions municipals del 2007 com a 'número 3' a la llista d'ANB al municipi d'Ondarroa.
Després d'aquelles eleccions, finalment es va constituir una gestora a Ondarroa per governar la població ja que les pressions de l'esquerra 'abertzale' --la llista de ANB ha estat anul·lada pel Tribunal Suprem-- van impedir la composició de l'ajuntament.
L'interès d'Alkorta en els assumptes de representació política es remunten a l'any 2003, quan també va integrar com 'número 4' la llista d'Herriarentzat al municipi d'Ondarroa. Aquesta era la marca mitjançant la qual l'esquerra 'abertzale' va disputar el municipi a les candidatures de PNB-EA, EB, PP, i PSE. De fet, diversos dels van integrar aquesta llista van repetir quatre anys després sota les sigles de ANB.
En febrer del 2006 també va plasmar el seu nom en un manifest de suport en el qual abonava a les organitzacions juvenils 'abertzale' Jarrai i les seves successores Haika i Segi, en contra de la seva il·legalització per actuar com la "planter" d'ETA. En aquell document Alkorta Arrizabalaga es presentava com administrativa.
