Està disposada a participar en un procés en el qual es reconegui "tot el sofriment i les responsabilitats de cadascú"
BILBAO, 28 set. (EUROPA PRESS) -
ETA no accepta que hagi de renegar de la seva trajectòria de "lluita" i assumir el relat "dels opressors". En aquest sentit, qualifica de "justa i legítima" la seva lluita, perquè "ha ajudat a la supervivència d'Euskal Herria i a mantenir oberta la porta de la llibertat". A més, es mostra disposada a participar en un procés en el qual es reconegui "tot el sofriment i les responsabilitats de cadascú".
Així ho recull el darrer comunicat de la banda terrorista que publica aquest dissabte el diari 'Gara' i del qual ja es va conèixer un avanç aquest passat divendres a través del web Naiz.info. Així, ETA torna a ajornar l'anunci de desarmament en contra de la petició dels verificadors internacionals i les expectatives generades durant les últimes setmanes.
L'organització terrorista entén que en les circumstàncies actuals, en què els estats espanyol i francès estenen la "imposició a tots els terrenys i es neguen a abordar vies dialogades de solució al conflicte basc", es fa necessari un procés popular que inclogui amplis acords, "tant per recórrer el camí de la sobirania com per avançar al de la pau".
En el seu comunicat amb motiu del Gudari Eguna, en què realitza un homenatge als seus militants morts i a les seves famílies, ETA aborda, en primer lloc, la qüestió de la memòria. Assumeix que molta gent no compartirà la seva lectura, alguna cosa que diu acceptar i respectar.
"No demanem que la resta de forces polítiques comparteixin el nostre punt de vista però, al mateix temps, no acceptem que haguem de renegar de la nostra trajectòria de lluita i assumir el relat dels opressors", assenyala, per qualificar de "justa i legítima" la seva lluita, perquè "ha ajudat a la supervivència d'Euskal Herria i a mantenir oberta la porta de la llibertat".
Després de citar la tortura com un dels elements que resten legitimitat als qui parlen de "terra ètic", censura expressament l'actuació del PSOE, que ha optat, segons la seva opinió, per allunyar-se de tota iniciativa de pau. ETA creu que les seves motivacions reals passen per "mantenir presonera a Euskal Herria entre el terra que es construeix sobre la violència de l'Estat i el sostre jurídic-polític que li nega la paraula i la decisió".
Nega les acusacions de voler construir "una pau sense memòria" i, en canvi, reivindica el dret de la ciutadania basca a "conèixer la veritat, tota la veritat". "I creiem -afegeix- que ha de consistir en un exercici col·lectiu, per tal de reconèixer tot el sofriment i les responsabilitats de cadascú. ETA estaria disposada a participar en un procés així".
D'altra banda, ETA considera que, després dels canvis d'estratègia registrats els últims anys en el moviment independentista, s'ha de donar continuïtat al "procés d'alliberament". I és aquí, sobre tot davant del que considera una "actitud d'imposició" dels estats, on situa la necessitat "d'un procés popular que faci front a tots aquests atacs i que ens alliberi una vegada per totes de les cadenes que ens subjecten". "Cal un procés popular per fer el nostre camí de la mà de la sobirania i la justícia social", afirma.
"RECONCILIACIÓ NACIONAL"
En el terreny de la resolució del conflicte fa un plantejament semblant, també reclamant amplis acords, després de lamentar que "portem molt de temps estenent la mà als estats perquè entrin al camí de la pau" sense cap resultat. "És temps d'acords per fer realitat el dret a decidir d'Euskal Herria", apunta, i alhora ressalta que "el poble basc no pot acceptar l'entossudiment ni el veto permanent de determinades forces polítiques".
Per aquesta raó, advoca per estructurar un procés "de llarg abast, des d'Euskal Herria i per a Euskal Herria", amb tres fins: posar la base de la "convivència democràtica"; abordar les conseqüències del conflicte i les "situacions d'excepció relatives a la confrontació armada"; i, fent ús d'un concepte poc habitual fins ara, avançar en la "reconciliació nacional" per tal d'estroncar ferides i superar enemistats.
ETA afirma ser conscient que la resolució global del conflicte necessita del concurs dels estats, i per això demana als agents i ciutadans bascos que facin sentir la seva veu per tal que Madrid i París es vegin "obligats" a donar passos.
En aquest sentit, aposta per actuar "com a poble en defensa dels drets civils i polítics, en el retorn a casa de presos i exiliats, en demanda de la desmilitarització i, en general, perquè sigui respectada la paraula i decisió del poble".
