A més els justifica al·legant que un era un traficant de droga i l'altre un membre dels GAL
MADRID, 3 febr. (EUROPA PRESS) -
El jutge central de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional, José Luis Castro, ha denegat la concessió d'un permís de sortida de presó de diversos dies per a la històrica etarra, Idoia López Riaño, àlies 'La Tigressa', acollida des de fa anys a l'anomenada 'via Nanclares'. La raó és que, malgrat la seva condició de dissident etarra i expulsada de l'organització, tan sols reconeix dos dels 23 assassinats pels quals compleix condemna. A més, els justifica dient que les seves víctimes eren un traficant de drogues i l'altre, un membre dels GAL.
"El no reconeixement de la totalitat del dany causat, el fet de presentar mecanisme de justificació davant del delicte condueixen necessàriament a fer una valoració negativa de l'actitud de la interna davant dels delictes comesos, cosa que és causa directa de denegació del permís en tractar-se d'una persona condemnada per molts i greus delictes amb conseqüències irreparables que han generat un dany extraordinari, el qual no reconeix", conclou la sentència a què ha pogut accedir Europa Press.
'La Tigressa', l'àlies real de la qual a la banda era 'Margarita', va integrar un dels comandos més sagnants de la història d'ETA, el 'comando Madrid' de mitjan dels vuitanta en què figuraven altres coneguts terroristes com De Juana Chaos, Soares Gamboa, Antonio Troitiño o Inés del Río. Van perpetrar alguns dels atemptats més cruents de l'organització com el del carrer de Juan Bravo o el de la Plaça de la República Dominicana, que van acabar amb la vida de cinc i 12 guàrdies civils, respectivament.
A més, en el compte particular d'Idoia López Riaño també hi ha un empresari, un mariner, tres militars (entre els quals hi ha Ricardo Sáenz de Ynestrillas) i un policia. També va ser condemnada per integrar després l'anomenat 'comando Ekaitz' entre l'any 1991 i 1992. A aquest grup, del qual també formava part Urrusolo Sistiaga, se li atribueixen accions terroristes a Saragossa, Tarragona, Barcelona, Alacant, València i Múrcia.
A LA 'VIA NANCLARES' DES DEL 2010
Amb aquesta trajectòria, va sorprendre el dia en què es va conèixer que ETA decidia expulsar 'La Tigressa' del seu col·lectiu de presos. Passava a integrar la llista dels considerats dissidents, empestats per l'entorn proetarra i als quals el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va començar a traslladar com a contraprestació al País Basc, concretament a la presó alabesa de Nanclares de la Oca, avui al municipi de Zaballa. López Riaño es troba allà des del 2010.
La terrorista va arribar a plasmar el seu rebuig a ETA per escrit com se'ls exigia a tots els dissidents per ser acostats. "Del que se m'acusi en el passat no té res a veure que jo sigui així i com he assenyalat... vaig abandonar l'organització ETA fa molts anys per no estar d'acord amb els seus mètodes i em trobo allunyada de tot el que hi tingui a veure", així s'expressava la presa, amb fama de ser una militant indisciplinada, segons han relatat excompanys seus com Soares Gamboa, també expulsat d'ETA actualment.
En el seu escrit signat el 2010 al costat d'un altre dissident, Joseba Arizmendi Oiarzabal, manifestava la seva decisió de trencar amb ETA: "Manifestem la nostra decisió de deixar l'organització armada ETA desvinculant-nos-en totalment i definitivament així com de qualsevol mena de violència contra la qual portem ja diversos anys expressant la nostra posició a nivell intern". "Ni la violència armada ni la repressió són la clau que obre la porta de la pau i al final del conflicte que ha generat tant sofriment i tantes víctimes innocents", afegien.
'La Tigressa' a més va decidir acollir-se a un pla de rehabilitació mitjançant el qual s'encarregava de la cura d'uns gossos que després la presó usava per a uns tallers penitenciaris amb altres presos, segons han informat fonts penitenciàries a Europa Press. Tot i això, tal com acredita ara l'Audiència Nacional, ni la seva rehabilitació ni el seu penediment és complet. "Existeixen dades que no permeten deduir el que la interna exposa de manera clara i contundent", adverteix el jutge de Vigilància.
NOMÉS UNA PART
"No s'aprecia que la interna assumeixi la totalitat del dany causat, i assumeix únicament una part de la seva activitat delictiva... després de ser condemnada, nega ser l'autora dels delictes pels quals extingeix condemna, i es nega a reconèixer en aquest sentit el dany personal causat, ja que només admet haver assassinat dues persones, al·legant de manera justificativa que es tractava d'un traficant de drogues i un membre dels GAL", explica el magistrat.
'La Tigressa', a qui la Sala penal de l'Audiència Nacional sí que va autoritzar el novembre passat a gaudir de sortides periòdiques de presó per treure's el carnet de conduir, va demanar també un permís de sortida extraordinari dins dels 36 dies a l'any als quals poden accedir tots els presos classificats en segon grau, amb la quarta part de la condemna complerta i que mostrin bona conducta a la presó. Tant la presó com el fiscal també s'hi van oposar.
LA SEVA BONA CONDUCTA NO ÉS SUFICIENT
López Riaño va complir la quarta part de la seva condemna el 2004, la meitat el 2009 i les tres quartes parts el 2014. Li queden amb prou feines 4 anys per quedar en llibertat. "És evident que l'evolució de la interna és molt positiva des de la perspectiva de la seva vida a la presó", recorda el jutge, que destaca que ha complert condemna a diversos centres i "només figura un expedient disciplinari a la seva història, el 2011, per un incident amb una altra interna en què ella va ser més perjudicada".
Afegeix que fa activitats, sobretot formatives i actualment desenvolupa un lloc remunerat a la presó amb el qual destina 20 euros al mes per pagar les indemnitzacions dels seus atemptats. També va participar en els tallers amb víctimes que es van organitzar en la passada legislatura. En concret ella va col·laborar en un en què va assistir, entre d'altres, l'actual Secretari de Pau i Convivència del Govern basc, Jonan Fernández. Tot i això, la sentència recalca que "la mateixa legislació penitenciària exigeix valorar una sèrie de requisits subjectius" per concedir un permís de sortida.
En aquest sentit, el jutge posa èmfasi que "el reconeixement dels fets i la reparació del dany" s'han considerat com "una de les necessitats més rellevants" dins dels "objectius del seu tractament, tenint en compte els delictes pels quals va ser condemnada". "Aquesta falta de reconeixement posa de manifest que encara no s'han arribat complir els objectius", afegeix la sentència.
