Assegura que s'està conformant "una estructura tècnic-logística" per "completar el segellament d'armament"
BILBAO, 20 jul. (EUROPA PRESS) -
ETA assegura que ha desmantellat les estructures derivades de la "lluita armada" com a part d'una transformació per passar a la "confrontació democràtica", un procés que té com a pilar, segons assegura, el segellament dels seus dipòsits d'armes.
Segons destaca en el seu últim comunicat la banda armada, datat el 15 de juliol i publicat aquest diumenge en el diari Gara i Naiz, aquest procés de transformació té com a objectiu fer "el trànsit del cicle de la confrontació armada a la confrontació democràtica".
Després d'assegurar que està procedint al "desmantellament de les estructures logístiques i operatives derivades de la pràctica de la lluita armada", anuncia que s'està conformant "una estructura tècnic-logística que tindrà com a tasca completar el segellament d'armament" i subratlla la seva voluntat de donar "una solució coherent, factible i completa a la qüestió", posant les armes i explosius "fora d'ús operatiu".
També destaca que reforçarà l'estructura dirigida a fer "les tasques polítiques d'ETA, així com les que tenen com a objectiu propiciar converses entre les diferents parts per avançar en el procés de pau".
En aquest sentit, assenyala que "oferirà a Euskal Herria el seu punt de vista i farà la seva aportació", tot i que "sense substituir ningú ni assumir tasques que no li corresponen".
Alhora, mostra la seva convicció que "són la resta d'organitzacions de l'esquerra abertzale i el moviment popular els subjectes més eficaços per tirar endavant els reptes del procés d'alliberament". Per aquesta raó, considera que és a ells a qui correspon "la responsabilitat d'assumir el lideratge i dirigir aquest procés en aquesta fase".
A més, afirma que "es mantindran les estructures necessàries per garantir el funcionament intern" de l'organització i "la seva militància s'organitzarà en funció a aquestes noves tasques i estructures".
Segons la seva opinió, s'està davant d'una transformació "coherent amb les decisions preses fins ara" i adverteix que s'ha emprès "sense estar esperant a acords" derivats de converses, sinó que ETA la situa com "el començament d'un camí".
"DESMILITARITZACIÓ D'EUSKAL HERRIA"
En aquest context, reitera la seva aposta per la confrontació "política i democràtica", que ha de portar amb ella "la superació de les conseqüències del conflicte armat pel que fa a la tornada a casa de tots els presos i exiliats bascos, inclosos els membres d'ETA que estan en la clandestinitat, el desarmament acordat i ordenat d'ETA i la desmilitarització d'Euskal Herria, com a conseqüència de la modificació de les característiques del conflicte i com a base per a la normalitat democràtica". "Amb tot això, la fase de la confrontació democràtica se superaria de manera definitiva", finalitza ETA.
En el que respecta al "conflicte polític de fons", considera que per resoldre-ho totalment "caldria desenvolupar altres dinàmiques de diàleg entre els agents polítics i socials d'Euskal Herria", en les que s'abordessin les causes del conflicte i s'assoliran acords.
ACTUAL SITUACIÓ
El comunicat analitza també la situació actual del procés i afirma que, "malgrat existir un nou temps, podem dir que Euskal Herria es troba encara entre dos cicles". "Es troba a mig camí entre el model estatal basat en la negació, la partició i la repressió --esgotat però encara sense tancar-- i l'escenari democràtic que tindrà com a base el respecte a la voluntat d'Euskal Herria", insisteix.
ETA adverteix que impulsar aquesta "transició" és competència de tots els agents i que, en la mateixa mesura, els obliga a readaptar-se a si mateixos al nou temps. "Per desgràcia, també aquí apareixen resistències per tots costats, fins al punt de fer impossibles els diàlegs i acords entre totes les parts", lamenta ETA, que assenyala que aquells pactes polítics fets "amb la denominació d'antiterroristes guien encara l'actuació de la major part dels partits polítics".
Segons la seva opinió, aquesta transició actual ha de donar pas a una "convivència democràtica" que es fonamenti en "la superació de totes les conseqüències de la confrontació, la garantia dels drets civils i polítics, i l'acord per construir un solar democràtic, en què la materialització de qualsevol projecte polític, independència inclosa, quedi exclusivament en mans de la paraula i la decisió de la ciutadania basca".
