Alejandro Martínez Vélez - Europa Press
El Govern central ha alertat de la instrumentalització de la migració, per sense esmentar abans Rabat ni ara Alger
MADRID, 11 juny (EUROPA PRESS) -
El Govern central s'ha marcat com a objectiu que l'OTAN no miri només cap a l'est, sinó que també faci atenció al sud, esgrimint sobretot la inestabilitat i la amenaa terrorista creixent al Sahel, per també amb la mirada posada al Marroc i Algria, tot i que sense esmentar-los expressament per no enrarir encara més l'ambient.
Sembla que s'ha assolit l'objectiu que s'esmenti expressament el flanc sud en el Concepte Estratgic que l'Aliana Atlntica aprovar durant la cimera de Madrid, en el qual es recolliran les que es considera que són les amenaces per a la prxima dcada i es planteja com afrontar-les.
Així ho ha donat a entendre el president del Govern central, Pedro Sánchez, durant la seva compareixena de dimecres al Congrés, en la qual ha assegurat que aquest era l'objectiu que s'havien marcat i "aix est recollit". L'esment, segons indiquen fonts governamentals, ser un pargraf dins del text, la redacció del qual negocien pargraf a pargraf els ambaixadors davant de l'OTAN.
L'assoliment, si es concreta, és resultat d'una intensa campanya en la qual treballa des de fa mesos el Govern central, principalment el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, per intentar fer veure a la resta d'aliats que també hi ha amenaces en el flanc sud que aguaiten l'OTAN.
El Govern central ha reclutat, fins i tot, el rei Felip VI per a aquesta tasca, qui, amb motiu del 40 aniversari de l'entrada d'Espanya a l'OTAN i davant els integrants del Consell Atlntic --que s'encarreguen de redactar el Concepte Estratgic--, també va cridar l'atenció sobre el flanc sud. "La nostra seguretat collectiva també requereix que l'Aliana faci cada vegada més atenció als desafiaments de la direcció estratgica sud", va sostenir el monarca.
SOLIDARITAT AMB L'EST
En el seu argumentari, el Govern central ha recalcat en tot moment que és plenament conscient de l'amenaa que planteja Rússia en l'anomenat flanc est --els pasos bltics, Ucrana i altres antigues repúbliques sovitiques com Moldvia o Gergia, entre d'altres-- i, per tant, és solidari amb aquests pasos, com ho demostra la seva participació en les missions de l'OTAN en aquesta zona.
A canvi, com ha explicar Sánchez al Congrés, "si passa alguna cosa, i tant de bo no passi, en el front sud, nosaltres també demanarem aquesta solidaritat", reiterant així l'argument que han repetit primer arran de la crisi migratria viscuda per Polnia i els pasos bltics afavorida per Bielorússia i, després, arran de la invasió russa d'Ucrana.
PREOCUPACIÓ PEL SAHEL
La situació al Sahel és un assumpte que preocupa la UE des de fa anys i que, per tant, no és nou per als aliats, molts dels quals estan presents militarment a pasos d'aquesta regió. No obstant aix, arran del doble cop d'estat militar a Mali i del cop registrat a Burkina Faso a principis d'aquest any, la preocupació augmenta.
A la regió, hi operen les filials d'Al-Qaeda i Estat Islmic --el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans (JNIM) i el rebatejat Estat Islmic al Sahel--. Durant els dos últims anys, els gihadistes han expandit les seves activitats cada vegada més cap al sud, amb Burkina Faso com a gran epicentre de la violncia, i amb la mirada posada als pasos del golf de Guinea, en particular el Benín, el Togo i la Costa d'Ivori.
Per, sens dubte, el factor que ha fet saltar totes les alarmes, i que ara utilitza el Govern central per reivindicar la seva posició, és la presncia de mercenaris russos a Mali. La decisió de la junta militar de recórrer a l'empresa russa Wagner --propietat d'un aliat del president rus, Vladímir Putin-- va tensar encara més la relació entre Bamako i París i ha culminat amb la petició que les tropes franceses abandonin el país, una retirada que, de totes maneres, ja havia comenat.
També preocupa l'impacte que la guerra a Ucrana pugui tenir en aquesta regió, una de les més castigades pel canvi climtic, sobretot pels problemes de subministrament de cereals que est portant el conflicte i que podrien agreujar la inseguretat alimentria i generar, al seu torn, inestabilitat social. La conseqüncia podrien acabar sent nous fluxos de refugiats i desplaats, molts dels quals podrien fixar la mirada a Europa.
Al mateix temps, segons ha sostingut aquest dijous Albares en una trobada amb periodistes amb motiu de la prxima cimera de l'OTAN, "les amenaces són cada vegada més diverses que mai i requereixen una resposta més unida i coordinada entre socis i aliats".
LA IMMIGRACIÓ I L'ENERGIA COM A AMENAA
"Hem vist com s'utilitza la pressió energtica sobre la sobirania dels nostres pasos, com s'instrumentalitzaven de manera totalment inacceptable les persones migrants per pressionar les nostres fronteres, com els ciberatacs es multipliquen, inclosos els que van contra infraestructures crítiques", ha subratllat.
"Ho hem vist en el flanc est i podem assistir perfectament l'ús d'aquestes amenaces en el flanc sud", ha previngut, mentre ha defensat que "a aix ha de respondre l'Aliana, tots units, de manera determinada i ferma".
Durant la crisi viscuda la passada tardor per l'arribada massiva de migrants procedents d'Orient Prxim a diversos pasos de la UE encoratjada per Bielorússia, el Govern central ja va mostrar la seva solidaritat i va alertar que l'ús de la immigració com a eina de pressió també podia arribar del sud.
Llavors, encara immersos en la crisi amb el Marroc, l'executiu central encara tenia fresc en la memria l'entrada de més de 10.000 migrants a Ceuta entre el 17 i 18 de maig encoratjada per la inacció de les forces de seguretat marroquines en plena tensió amb el país veí per l'acolliment del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, i amb el rebuig a reconixer el Shara com a marroquí com a teló de fons.
No obstant aix, cada vegada que va parlar d'aquesta amenaa mentre va durar la situació a les fronteres amb Bielorússia va evitar esmentar el Marroc, en un intent de no caldejar encara més l'ambient. Ara, la relació amb el regne alauí es troba en una nova etapa, després del suport al pla d'autonomia marroquina pel Shara, i el mateix Sánchez va ressaltar els avanos assolits en els dos mesos transcorreguts.
Per els que coneixen el Marroc no han deixat d'advertir, durant aquest temps, al Govern central que Rabat podria tornar a actuar igual en un futur, després d'haver comprovat que l'ús de la immigració com a eina de pressió, igual que l'asfíxia a la qual ha sotms Ceuta i Melilla, podria donar fruits.
La resolució d'aquesta crisi en va desencadenar una altra amb Algria, que va retirar immediatament el seu ambaixador i que aquesta setmana ha anat més enll i, a més de suspendre el Tractat d'Amistat, ha cancellat les operacions de comer exterior amb Espanya.
Albares ha dit que, ara com ara, el subministrament de gas no s'ha vist afectat per la mesura --Algria havia assegurat fins ara que l'enviament estava garantit malgrat que l'estatal Sonatrach va amenaar de pujar el preu-- i el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, s'ha mostrat confiat que es mantindr la cooperació en matria de seguretat, alhora que ha ressaltat el descens del 35% de l'arribada de migrants que es poden atribuir a la 'ruta algeriana'.
Amb tot, en parlar de l'energia i la migració com a eina de pressió, Albares ha evitat esmentar Algria com havia passat amb el Marroc, tot i que, si ve del sud, aquesta amenaa només pot procedir d'aquests pasos, o de Líbia, que també s'enfronta a una greu inestabilitat.
