MADRID/BRUSSELLES, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
El Govern espanyol reconeixer aquest dilluns al president de l'Assemblea Nacional de Veneuela, Juan Guaidó, com a president encarregat perqu organitzi la convocatria d'eleccions, ja que aquest diumenge acaba el termini de vuit dies que el president del Govern, Pedro Sánchez, va fixar el dissabte passat en una compareixena pública.
Sánchez, de manera coordinada amb els Governs de Frana, Alemanya i el Regne Unit, va avanar que Espanya reconeixeria formalment a Guaidó si Nicolás Maduro no convocava eleccions en un termini de vuit dies. Els quatre pasos van anar un pas més enll que el conjunt de la UE, on les reticncies de diversos pasos van impedir una posició conjunta en aquest sentit.
"No cerquem posar o treure governs a Veneuela, volem democrcia i eleccions lliures i transparents amb les garanties necessries perqu un Govern representi al poble veneol", van ser les paraules de Sánchez.
Ara, est per veure com es plasma aquest reconeixement i en qu es tradueix. De moment, Moncloa solament ha fet saber que es far de manera expressa i clara. La portaveu del Govern, Isabel Celaá, no va respondre aquest divendres, en el Consell de Ministres, a la pregunta de si l'Executiu acceptar a un nou ambaixador nomenat per Guaidó.
En línia amb les posicions expressades pels governs, s'espera que Espanya, Frana, el Regne Unit i Alemanya reconeguin a partir d'aquest dilluns a Guaidó. Portugal, Polnia, Blgica i Pasos Baixos també s'han sumat aquest ultimtum, encara que s'espera que "uns altres" també reconeguin a Guaidó, entre ells Dinamarca i República Txeca.
En canvi, Itlia, ustria, Grcia, Xipre i Eslovquia es troben entre els pasos que rebutgen un reconeixement explícit al president de l'Assemblea, mentre que Luxemburg ha insistit en la necessitat de sospesar "les conseqüncies jurídiques" i Sucia ha descartat un reconeixement exprés atenent al principi que "es reconeixen estats, no personalitats", han explicat a Europa Press diverses fonts diplomtiques. Fins ara, tots els pasos europeus s'han acollit aquest principi recollit en l'anomenada 'doctrina Estrada'.
Sucia va plantejar als seus socis europeus una fórmula de compromís per "acceptar el paper de Guaidó en la seva capacitat institucional com a president de l'Assemblea Nacional per avanar en els preparatius d'eleccions lliures i justes", proposta que únicament va rebutjar Itlia.
D'aquesta manera, l'alta representant de la UE, Federica Mogherini, va deixar en mans dels Estats la qüestió del reconeixement. El ple de l'Eurocambra va reconixer a Guaidó aquest dijous com a president interí "legítim" de Veneuela en una proposta consensuada pels grups popular, socialista, conservador i liberal, que va tirar endavant per 439 vots a favor, 104 en contra --entre ells els de IU, Podem i ERC-- i 88 abstencions.
Aix sí, els Governs dels 28 pasos membres van decidir crear un grup de contacte internacional per facilitar la celebració de les eleccions presidencials que reclama.
Al grup participaran Espanya, Frana, Alemanya, Itlia, Portugal, Sucia, Pasos Baixos i el Regne Unit, per part de la UE, així com l'Equador, Costa Rica, l'Uruguai i Bolívia, de moment.
El grup, que estar coordinat per la Unió Europea, tindr un mandat "limitat" de 90 dies per promoure "un enteniment comú i un enfocament concertat entre els actors internacionals clau" amb l'objectiu d'aconseguir una solució "pacífica i democrtica". Si en aquest termini no aconsegueix resultats es posar fi a la seva tasca.
