Publicat 31/05/2019 17:45

Espanya es queixa per escrit a Bachelet pel grup de treball que ha donat suport a Junqueras, Snchez i Cuixart

VÍDEO: Espanya es queixa per escrit a Bachelet pel grup de treball que ha recolzat a Junqueras, Sánchez i Cuixart
Jesús Hellín - Europa Press

Borrell sospita que l'informe es va filtrar per ocultar la sentncia del TEDH: "Una sentncia del tribunal davant d'una opinió d'un grup"

MADRID, 31 maig (EUROPA PRESS) -

El ministre d'Afers Exteriors en funcions, Josep Borrell, ha escrit una carta a l'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, per expressar diverses "queixes i sollicituds" amb relació a l'informe del grup de treball sobre les detencions arbitrries que ha ems favorable als encausats pel procés Jordi Snchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras.

Els arguments del Govern espanyol es refereixen a "possibles circumstncies produdes en el treball d'aquest grup que indueixen a pensar que alguns dels seus membres no haurien de seguir participant en les seves activitats", ha dit Borrell durant una roda de premsa amb motiu d'una reunió amb el seu homleg libans, Gebran Basil.

Les queixes espanyoles s'han comunicat per telfon, per notes verbals --l'instrument habitual de comunicació entre els diplomtics-- i ara també en una carta del ministre a Bachelet. De fet, Borrell ha dit que, per cortesia, no volia detallar aquestes queixes fins tenir la seguretat que la destinatria ha rebut la carta, per ha deixat clar que "hi ha circumstncies que han de ser corregides".

Aix sí, ha avanat que una d'elles es refereix a la manera en qu s'ha produt la "filtració" de l'informe: a la seva manera de veure, "no hauria d'haver transcendit sinó canalitzat pels mitjans adequats" i aix indica "certa connivncia o correlació entre qui emet l'opinió i qui la comunica a l'opinió pública".

És més, creu que, "probablement", aquesta opinió del grup de treball s'ha donat a conixer "per ocultar la importncia i estendre una cortina de fum" sobre una altra decisió que, segons ha destacat, sí que té "una importncia extraordinria".

Es tracta de la sentncia del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va avalar la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre el ple del Parlament del 7 d'octubre del 2017, en el qual el llavors president catal, Carles Puigdemont, havia de valorar les conseqüncies del referndum declarat illegal de l'1-O.

Sobre aquesta sentncia, ha destacat que estava "extraordinriament ben argumentada" i que "justificava plenament" l'actuació del Constitucional. "Distingeixin per favor, una sentncia del Tribunal de Drets Humans i una opinió d'un grup de treball de Drets Humans de l'ONU", ha reblat.

Per la seva banda, la ministra portaveu en funcions, Isabel Celaá, sí ha estat una mica més precisa sobre les queixes en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Celaá ha allegat que els redactors del treball "semblen desconixer el delicte" pel qual els polítics catalans estan sent processats, "desconeixen aparentment la separació de poders" i que la seva situació est en mans del Poder Judicial.

Entén també el Govern central que el document suposa a més una "interferncia clara" en la feina judicial, perqu arriba "just abans" que el Suprem tanqui el judici oral i deixi l'assumpte a l'espera de la sentncia.

A més, en una de les notes verbals presentades per l'ambaixador espanyol davant dels organismes de l'ONU a Ginebra, protesta perqu no es va respectar l'embargament de 48 hores que s'imposa a aquests treballs perqu els coneguin els governs receptors. L'Executiu espanyol hauria d'haver rebut dimecres passat a les 17.30 hores la documentació, que seria pública 24 hores després, per es va filtrar abans.

Quant als membres que han despertat les sospites del Govern, ha detallat que dos dels cinc membres del grup de treball han tingut "estretes relacions" amb Ben Emmerson, l'advocat que ha presentat la queixa i que va ser relator especial de l'ONU.

L'Executiu assenyala José Antonio Guevara Bermúdez (Mxic) i Seong-Phil Hong (Corea del Sud), el contacte del qual amb Emmerson "hagués exigit la seva abstenció", segons el Govern. Els relators són un dels anomenats "procediments especials" de l'ONU per a drets humans, com també ho són els grups de treball.

En la seva compareixena, Borrell ha volgut subratllar que el Govern espanyol dona suport a aquests procediments especials de l'ONU "de manera totalment lleial" i ha afegit que, per aix mateix, considera especialment important "que es dotin de mecanismes de finanament transparents i clars, que incloguin un sistema de rendició de comptes i control" que garanteixi que no poden ser objecte de manipulació. Per aquest motiu, ha dit, Espanya est disposada a contribuir.

El titular d'Exteriors ha deixat clar que no estava parlant del finanament d'aquest grup en concret, sinó del funcionament, amb carcter general, de tots aquests procediments especials. De fet, Espanya també vol transparncia i control de qualitat en els casos en qu l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans publica informes o opinions que fan les ONGs que hi collaboren.

UNA ONG DE CEILAN "AMB UN INUSITAT INTERS" A CATALUNYA

Segons ha dit, en la seva llista hi ha més de 4.000 ONGs i aquestes emeten informes que "sense més control de qualitat ni més trmits ni més advertiments es publiquen al lloc web". Aix, ha prosseguit, va fer que fa uns dies "els mitjos independentistes van anunciar a so de bombo i platerets" que l'ONU havia ems una condemna a Espanya per aquest assumpte, quan en realitat era "una ONG de Ceilan" (Sri Lanka) que havia publicat una opinió al web de l'Oficina de l'Alt Comissionat".

"Aix no es pot presentar a l'opinió publica com que les Nacions Unides han condemnat Espanya", ha dit, sinó que és l'opinió d'una ONG d'un país lluny, amb un "gran i inusitat inters pel que passa a Espanya" que no sap a qu es deu.

Amb tot, en ser preguntat per si el Govern demanar a Bachelet que doni l'informe per no ems o prengui alguna altra mesura, ha respost que l'Executiu tampoc no vol donar-li a l'informe més trascendncia de la que té, perqu és "coure el foc als que volen una cortina de fum perqu no es parli del Tribunal d'Estrasburg".

Per la seva banda, la ministra Celaá, quan se li ha preguntat per qu el Govern no es va mobilitzar abans per contrarestar el grup d'experts, ha respost que "el Govern espanyol treballa, s'activa davant de fets, no davant de possibilitats". I que l'opinió d'aquest grup el Govern central l'ha rebut ara, no abans.

En tot cas, quan el Govern va conixer la denúncia dels tres encausats davant d'aquest organisme de l'ONU, sí que va presentar allegacions, 55 pgines elaborades per l'Advocacia de l'Estat. De fet, una de les queixes de l'Executiu és que aquestes allegacions han quedat redudes a dues pgines -i ignorades pel grup de treball-- en l'informe final.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés