Publicat 31/5/2019 17:45:29 +02:00CET

Espanya es queixa per escrit a Bachelet pel grup de treball que ha donat suport a Junqueras, Sànchez i Cuixart

VÍDEO: Espanya es queixa per escrit a Bachelet pel grup de treball que ha recolzat a Junqueras, Sánchez i Cuixart
Jesús Hellín - Europa Press

Borrell sospita que l'informe es va filtrar per ocultar la sentència del TEDH: "Una sentència del tribunal davant d'una opinió d'un grup"

MADRID, 31 maig (EUROPA PRESS) -

El ministre d'Afers Exteriors en funcions, Josep Borrell, ha escrit una carta a l'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, per expressar diverses "queixes i sol·licituds" amb relació a l'informe del grup de treball sobre les detencions arbitràries que ha emès favorable als encausats pel procés Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras.

Els arguments del Govern espanyol es refereixen a "possibles circumstàncies produïdes en el treball d'aquest grup que indueixen a pensar que alguns dels seus membres no haurien de seguir participant en les seves activitats", ha dit Borrell durant una roda de premsa amb motiu d'una reunió amb el seu homòleg libanès, Gebran Basil.

Les queixes espanyoles s'han comunicat per telèfon, per notes verbals --l'instrument habitual de comunicació entre els diplomàtics-- i ara també en una carta del ministre a Bachelet. De fet, Borrell ha dit que, per cortesia, no volia detallar aquestes queixes fins tenir la seguretat que la destinatària ha rebut la carta, però ha deixat clar que "hi ha circumstàncies que han de ser corregides".

Això sí, ha avançat que una d'elles es refereix a la manera en què s'ha produït la "filtració" de l'informe: a la seva manera de veure, "no hauria d'haver transcendit sinó canalitzat pels mitjans adequats" i això indica "certa connivència o correlació entre qui emet l'opinió i qui la comunica a l'opinió pública".

És més, creu que, "probablement", aquesta opinió del grup de treball s'ha donat a conèixer "per ocultar la importància i estendre una cortina de fum" sobre una altra decisió que, segons ha destacat, sí que té "una importància extraordinària".

Es tracta de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va avalar la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre el ple del Parlament del 7 d'octubre del 2017, en el qual el llavors president català, Carles Puigdemont, havia de valorar les conseqüències del referèndum declarat il·legal de l'1-O.

Sobre aquesta sentència, ha destacat que estava "extraordinàriament ben argumentada" i que "justificava plenament" l'actuació del Constitucional. "Distingeixin per favor, una sentència del Tribunal de Drets Humans i una opinió d'un grup de treball de Drets Humans de l'ONU", ha reblat.

Per la seva banda, la ministra portaveu en funcions, Isabel Celaá, sí ha estat una mica més precisa sobre les queixes en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Celaá ha al·legat que els redactors del treball "semblen desconèixer el delicte" pel qual els polítics catalans estan sent processats, "desconeixen aparentment la separació de poders" i que la seva situació està en mans del Poder Judicial.

Entén també el Govern central que el document suposa a més una "interferència clara" en la feina judicial, perquè arriba "just abans" que el Suprem tanqui el judici oral i deixi l'assumpte a l'espera de la sentència.

A més, en una de les notes verbals presentades per l'ambaixador espanyol davant dels organismes de l'ONU a Ginebra, protesta perquè no es va respectar l'embargament de 48 hores que s'imposa a aquests treballs perquè els coneguin els governs receptors. L'Executiu espanyol hauria d'haver rebut dimecres passat a les 17.30 hores la documentació, que seria pública 24 hores després, però es va filtrar abans.

Quant als membres que han despertat les sospites del Govern, ha detallat que dos dels cinc membres del grup de treball han tingut "estretes relacions" amb Ben Emmerson, l'advocat que ha presentat la queixa i que va ser relator especial de l'ONU.

L'Executiu assenyala José Antonio Guevara Bermúdez (Mèxic) i Seong-Phil Hong (Corea del Sud), el contacte del qual amb Emmerson "hagués exigit la seva abstenció", segons el Govern. Els relators són un dels anomenats "procediments especials" de l'ONU per a drets humans, com també ho són els grups de treball.

En la seva compareixença, Borrell ha volgut subratllar que el Govern espanyol dona suport a aquests procediments especials de l'ONU "de manera totalment lleial" i ha afegit que, per això mateix, considera especialment important "que es dotin de mecanismes de finançament transparents i clars, que incloguin un sistema de rendició de comptes i control" que garanteixi que no poden ser objecte de manipulació. Per aquest motiu, ha dit, Espanya està disposada a contribuir.

El titular d'Exteriors ha deixat clar que no estava parlant del finançament d'aquest grup en concret, sinó del funcionament, amb caràcter general, de tots aquests procediments especials. De fet, Espanya també vol transparència i control de qualitat en els casos en què l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans publica informes o opinions que fan les ONGs que hi col·laboren.

UNA ONG DE CEILAN "AMB UN INUSITAT INTERÈS" A CATALUNYA

Segons ha dit, en la seva llista hi ha més de 4.000 ONGs i aquestes emeten informes que "sense més control de qualitat ni més tràmits ni més advertiments es publiquen al lloc web". Això, ha prosseguit, va fer que fa uns dies "els mitjos independentistes van anunciar a so de bombo i platerets" que l'ONU havia emès una condemna a Espanya per aquest assumpte, quan en realitat era "una ONG de Ceilan" (Sri Lanka) que havia publicat una opinió al web de l'Oficina de l'Alt Comissionat".

"Això no es pot presentar a l'opinió publica com que les Nacions Unides han condemnat Espanya", ha dit, sinó que és l'opinió d'una ONG d'un país llunyà, amb un "gran i inusitat interès pel que passa a Espanya" que no sap a què es deu.

Amb tot, en ser preguntat per si el Govern demanarà a Bachelet que doni l'informe per no emès o prengui alguna altra mesura, ha respost que l'Executiu tampoc no vol donar-li a l'informe més trascendència de la que té, perquè és "coure el foc als que volen una cortina de fum perquè no es parli del Tribunal d'Estrasburg".

Per la seva banda, la ministra Celaá, quan se li ha preguntat per què el Govern no es va mobilitzar abans per contrarestar el grup d'experts, ha respost que "el Govern espanyol treballa, s'activa davant de fets, no davant de possibilitats". I que l'opinió d'aquest grup el Govern central l'ha rebut ara, no abans.

En tot cas, quan el Govern va conèixer la denúncia dels tres encausats davant d'aquest organisme de l'ONU, sí que va presentar al·legacions, 55 pàgines elaborades per l'Advocacia de l'Estat. De fet, una de les queixes de l'Executiu és que aquestes al·legacions han quedat reduïdes a dues pàgines -i ignorades pel grup de treball-- en l'informe final.