Alicia Windzio/dpa - Arxiu
L'última vegada que es va discutir a 27 va ser el juliol del 2025 i va topar amb les reserves d'Alemanya i més socis
BRUSSEL·LES, 2 set. (EUROPA PRESS) -
El Govern espanyol ha demanat que el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea torni a l'agenda d'una reunió dels Vint-i-set el proper 22 de setembre, en el marc del Consell d'Assumptes Generals que se celebrarà aquest dia a Brussel·les; després de més d'un any en blanc sense abordar l'assumpte, des que el juliol del 2025 la petició espanyola topés amb les reserves d'una desena de països, liderats per Alemanya.
La presidència de torn del Consell de la UE que aquest semestre assumeix Irlanda té ja un esborrany de l'agenda de la reunió del dia 22 que ha estat discutida aquest dimecres en una reunió dels 27 a nivell d'ambaixadors i a la qual, segons diferents fonts europees, Espanya ha sol·licitat incloure com a punt variats --és a dir, sense que es prevegi decisió-- un punt sota l'epígraf "llengües oficials i ampliació".
El fet que la petició s'inclogui com a punt variat en l'agenda no garanteix que hagi d'haver-hi un debat de fons dels ministres, ni permet que es prenguin decisions concretes, sinó que suposa que l'Estat membre disposarà d'uns minuts per exposar el seu interès i obre la porta a que prenguin la paraula, si ho desitgen, altres delegacions.
L'última vegada que el Govern espanyol va portar la qüestió a debat al Consell d'Assumptes Generals va ser el juliol de 2025, sota presidència danesa, i no havia tornat a ser inclòs a l'ordre del dia fins ara davant la falta d'unanimitat necessària perquè la sol·licitud espanyola pugui materialitzar-se.
El Govern espanyol va sol·licitar la inclusió de les tres llengües cooficials al reglament lingüístic de la UE l'agost del 2023 en el marc de l'acord aconseguit amb Junts perquè donés suport a un nou mandat de Pedro Sánchez i, aprofitant que aquest semestre Espanya ocupava la presidència rotatòria del Consell de la UE, va intentar accelerar la seva aprovació.
En aquest sentit, va portar l'assumpte fins a en quatre ocasions al Consell d'Assumptes Generals, on ha d'adoptar-se la decisió, aprofitant que fixava l'agenda en ser presidència de torn en l'últim semestre de 2023. Després d'això, va tornar a demanar que s'inclogués en l'ordre del dia en altres tres ocasions, una sota presidència de Bèlgica, una altra amb Polònia i l'última, al juliol de 2025 amb Dinamarca.
LA UNANIMITAT, PRINCIPAL ESCULL
Des del primer moment, la necessitat d'unanimitat per treure endavant la mesura es va convertir en el principal escull, malgrat els esforços del Govern per intentar dissipar els dubtes entre els seus socis, en particular d'índole jurídica i sobretot que pugui convertir-se en un precedent que obri la porta al fet que llengües minoritàries en altres Estats membre puguin intentar aconseguir el mateix estatus.
Així, el Govern espanyol no només s'ha compromès a sufragar les despeses addicionals --que la Comissió Europea situa entorn dels 132 milions d'euros anuals, basant-se en l'ocorregut amb el gaèlic--, sinó que també ha plantejat una implementació parcial una vegada concedida l'oficialitat, per alleugerir d'aquesta manera la càrrega.
En concret, l'Executiu va plantejar als seus socis en la primavera de 2025 que català, basc i gallec siguin oficials de manera parcial des de 2027, de manera que només es traduirien a partir d'aquesta data els reglaments del Consell i del Parlamento Europeu, un 3% del total d'actes jurídics en l'anterior legislatura.
Pel que es refereix a establir un precedent, el Govern espanyol s'aferra al fet que les tres llengües cooficials estan recollides en la Constitució ja abans d'entrar en la UE, s'usen a Congrés i Senat i Espanya va traduir fa anys a les tres els tractats, a més de bona part de la legislació europea.
ELS DUBTES PERSISTEIXEN
Malgrat aquests esforços, segueix sense haver convençut als seus socis. El ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha vingut mantenint que ja són 20 dels 27 Estats membres que no s'oposen a recolzar l'oficialitat de les tres llengües, encara hi hauria set que ho fan. Altres fonts europees eleven a almenys una desena de delegacions les que han expressat dubtes.
Un d'ells és Alemanya, com va quedar de manifest en el Consell d'Assumptes Generals de juliol del passat any, on el representant alemany va ser el més assertiu i es va aferrar al dictamen oral del servei jurídic del Consell, segons el qual seria necessària una reforma dels Tractats per assegurar la base legal d'una eventual oficialitat.
Conscient del pes que té aquest Estat membre entre els Vint-i-set, el Govern espanyol va optar per buscar l'acord en bilateral i va acordar amb Berlín a la fi d'octubre de 2025 entaular un diàleg que permetés donar "resposta" a la sol·licitud espanyola "de manera que sigui acceptable per tots els Estats membre".
No obstant això, aquest diàleg ha estat infructuós, com va quedar de manifest després de la trobada mantinguda el passat 20 de maig per Albares amb el seu homòleg germà, Johann Wadephul. L'oficialitat del català, el basc i el gallec va ser abordada per tots dos "in extenso", en paraules d'Albares, però posteriorment el Ministeri d'Exteriors alemany va aclarir a Europa Press que Alemanya no havia canviat de postura i seguia tenint dubtes, sobretot des del punt de vista jurídic.
