BRUSSEL·LES, 19 set. (EUROPA PRESS) -
Espanya tractarà de convèncer aquest dimarts als seus socis a la Unió Europea de la urgència per trobar un encaix al reconeixement del català, basc i gallec com a llengües oficials de la Unió Europea --tal com li exigeix al Govern en funcions Junts per donar suport a la investidura de Sánchez--, però xocarà amb les reserves de la majoria de països que han deixat clar que tenen massa dubtes sobre l'impacte legal i econòmic de la mesura com per prendre una decisió.
La reunió de ministres d'Assumptes Generals de la UE estarà dirigida pel secretari d'Estat de la UE, Pascual Navarro, per ocupar Espanya la presidència de torn del Consell. No obstant això, una decisió inusual que cerca subratllar la importància per Espanya d'aquesta qüestió és que estarà també present el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, per defensar la modificació del reglament que regeix l'ús de les llengües.
Com a presidència rotatòria, Espanya va decidir incloure aquest punt a l'ordre del dia d'aquest dimarts i ho va fer preveient un debat i posterior adopció de decisió, un extrem que segons diferents fonts diplomàtiques consultades per Europa Press va ser rebut amb sorpresa per la resta de delegacions, moltes de les quals van traslladar que no estan preparades per pronunciar-se.
"Segueix havent-hi moltes preguntes sobre les implicacions (de la modificació) que no han estat contestades", va indicar un alt diplomàtic després dels primers contactes informals entre governs, per insistir que "ningú està preparat" per prendre una decisió.
No en va, la necessitat que la petició espanyola sigui examinada pels serveis jurídics del Consell va ser una de les demandes més escoltades divendres passat, durant un primer intercanvi d'opinions dels Vint-i-set a nivell d'ambaixadors per preparar la reunió d'aquest dimarts. Prop de la meitat dels ambaixadors, a més, van prendre la paraula per assenyalar dubtes sobre les conseqüències polítiques, legals, financeres i pràctiques.
El Govern ha assegurat que assumirà el cost financer d'oficialitzar la traducció i interpretació al català, basc i gallec de debats i documents oficials en les institucions de la UE (inclosos Tractats i el patrimoni), però fonts diplomàtiques adverteixen que això no va resoldre els dubtes perquè ni Espanya ha posat xifra a aquestes despeses, ni queda clar l'impacte que un precedent així tindria en la incorporació de llengües futures.
També frena les opcions d'acord el temor entre diverses delegacions a l'encaix legal en els Tractats, encara que Espanya defensa que l'oficialitat d'aquestes llengües està reconegut per la seva Constitució i exposa la seva introducció al Congrés dels Diputats; així com el possible "efecte va dominar" que podria generar en altres Estats membre que s'obrís la porta a llengües regionals.
Espanya considera que l'article 55.2 del Tractat de la UE que faculta als Estats membre a traduir amb valor jurídic el propi Tractat a qualsevol altra llengua que la seva ordre constitucional reconegui com a oficial "en la totalitat o en part del seu territori" pot ser la clau d'entrada del català, basc i gallec.
No obstant això, fonts d'un dels Estats membres reticents consultades per Europa Press interpreten que l'article en qüestió permet delegar un poder europeu a poders nacionals mentre que el que planteja Espanya va en adreça inversa, és a dir, que poders nacionals es converteixin en europeus.
Així les coses, els socis europeus sol·liciten l'aval jurídic del Consell i avaluacions d'impacte detallades sobre els aspectes financers i administratius si es canviés el reglament, la qual cosa fa gairebé impossible que el dimarts es prengui una decisió.
Es tracta de documents que requereixen el seu temps d'elaboració i diverses delegacions han deixat clar que volen que tot això sigui examinat i discutit "detalladament a nivell tècnic", és a dir, en grups de treball en els quals abordar la reflexió més a llarg termini, i que consideren que "és molt ràpid per prendre una decisió".
PAÏSOS INDECISOS
Dimecres passat, Suècia va ser el primer govern a mostrar-se públicament indecís en demanar examinar "més a fons quins són les conseqüències jurídiques i financeres de la proposta" i el divendres va ser Finlàndia qui va advertir que l'ús del català, el basc i el gallec en la UE podria ralentir la presa de decisions en l'àmbit comunitari i retardar l'entrada en vigor de futures normatives.
Per a països com Bèlgica o Països Baixos és complicat prendre una decisió sense tenir sobra la taula avaluacions d'impacte o detalls sobre com "articular" l'entrada de tres noves llengües i una reflexió sobre la manera en què això afectarà al funcionament de la Unió Europea.
Mentre, per a altres socis com França, on el reconeixement de les llengües regionals és un assumpte delicat, les reserves van més enllà dels elements tècnics. Fins al moment, cap Estat membre ha pres posició en contra de la proposta espanyola i alguns s'han mostrat receptius des del primer moment, però la decisió requereix el suport unànime i són varis els que demanen estudiar amb més cautela el procés.
