BRUSSELLES 19 set. (EUROPA PRESS) -
Espanya tractar de convncer aquest dimarts als seus socis a la Unió Europea de la urgncia per trobar un encaix al reconeixement del catal, basc i gallec com a llengües oficials de la Unió Europea --tal com li exigeix al Govern en funcions Junts per donar suport a la investidura de Sánchez--, per xocar amb les reserves de la majoria de pasos que han deixat clar que tenen massa dubtes sobre l'impacte legal i econmic de la mesura com per prendre una decisió.
La reunió de ministres d'Assumptes Generals de la UE estar dirigida pel secretari d'Estat de la UE, Pascual Navarro, per ocupar Espanya la presidncia de torn del Consell. No obstant aix, una decisió inusual que cerca subratllar la importncia per Espanya d'aquesta qüestió és que estar també present el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, per defensar la modificació del reglament que regeix l'ús de les llengües.
Com a presidncia rotatria, Espanya va decidir incloure aquest punt a l'ordre del dia d'aquest dimarts i ho va fer preveient un debat i posterior adopció de decisió, un extrem que segons diferents fonts diplomtiques consultades per Europa Press va ser rebut amb sorpresa per la resta de delegacions, moltes de les quals van traslladar que no estan preparades per pronunciar-se.
"Segueix havent-hi moltes preguntes sobre les implicacions (de la modificació) que no han estat contestades", va indicar un alt diplomtic després dels primers contactes informals entre governs, per insistir que "ningú est preparat" per prendre una decisió.
No en va, la necessitat que la petició espanyola sigui examinada pels serveis jurídics del Consell va ser una de les demandes més escoltades divendres passat, durant un primer intercanvi d'opinions dels Vint-i-set a nivell d'ambaixadors per preparar la reunió d'aquest dimarts. Prop de la meitat dels ambaixadors, a més, van prendre la paraula per assenyalar dubtes sobre les conseqüncies polítiques, legals, financeres i prctiques.
El Govern ha assegurat que assumir el cost financer d'oficialitzar la traducció i interpretació al catal, basc i gallec de debats i documents oficials en les institucions de la UE (inclosos Tractats i el patrimoni), per fonts diplomtiques adverteixen que aix no va resoldre els dubtes perqu ni Espanya ha posat xifra a aquestes despeses, ni queda clar l'impacte que un precedent així tindria en la incorporació de llengües futures.
També frena les opcions d'acord el temor entre diverses delegacions a l'encaix legal en els Tractats, encara que Espanya defensa que l'oficialitat d'aquestes llengües est reconegut per la seva Constitució i exposa la seva introducció al Congrés dels Diputats; així com el possible "efecte va dominar" que podria generar en altres Estats membre que s'obrís la porta a llengües regionals.
Espanya considera que l'article 55.2 del Tractat de la UE que faculta als Estats membre a traduir amb valor jurídic el propi Tractat a qualsevol altra llengua que la seva ordre constitucional reconegui com a oficial "en la totalitat o en part del seu territori" pot ser la clau d'entrada del catal, basc i gallec.
No obstant aix, fonts d'un dels Estats membres reticents consultades per Europa Press interpreten que l'article en qüestió permet delegar un poder europeu a poders nacionals mentre que el que planteja Espanya va en adrea inversa, és a dir, que poders nacionals es converteixin en europeus.
Així les coses, els socis europeus solliciten l'aval jurídic del Consell i avaluacions d'impacte detallades sobre els aspectes financers i administratius si es canviés el reglament, la qual cosa fa gairebé impossible que el dimarts es prengui una decisió.
Es tracta de documents que requereixen el seu temps d'elaboració i diverses delegacions han deixat clar que volen que tot aix sigui examinat i discutit "detalladament a nivell tcnic", és a dir, en grups de treball en els quals abordar la reflexió més a llarg termini, i que consideren que "és molt rpid per prendre una decisió".
PASOS INDECISOS
Dimecres passat, Sucia va ser el primer govern a mostrar-se públicament indecís en demanar examinar "més a fons quins són les conseqüncies jurídiques i financeres de la proposta" i el divendres va ser Finlndia qui va advertir que l'ús del catal, el basc i el gallec en la UE podria ralentir la presa de decisions en l'mbit comunitari i retardar l'entrada en vigor de futures normatives.
Per a pasos com Blgica o Pasos Baixos és complicat prendre una decisió sense tenir sobra la taula avaluacions d'impacte o detalls sobre com "articular" l'entrada de tres noves llengües i una reflexió sobre la manera en qu aix afectar al funcionament de la Unió Europea.
Mentre, per a altres socis com Frana, on el reconeixement de les llengües regionals és un assumpte delicat, les reserves van més enll dels elements tcnics. Fins al moment, cap Estat membre ha pres posició en contra de la proposta espanyola i alguns s'han mostrat receptius des del primer moment, per la decisió requereix el suport unnime i són varis els que demanen estudiar amb més cautela el procés.
