Actualitzat 24/10/2023 11:19

Espanya insisteix que l'oficialitat del català, el basc i el gallec sigui un "cas únic"

El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació en funcions, José Manuel Albares
Carlos Luján - Europa Press

BRUSSEL·LES, 24 oct. (EUROPA PRESS) -

El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació en funcions, José Manuel Albares, ha insistit aquest dilluns davant els seus socis comunitaris que el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea sigui un "cas únic" que se circumscrigui "exclusivament" a Espanya i no a les altres llengües regionals europees.

"Explicaré que aquesta reforma se circumscriu exclusivament a Espanya per unes circumstàncies i unes condicions molt específiques que converteixen les llengües cooficials espanyoles en un cas únic", ha expressat Albares en unes declaracions a la premsa quan ha arribat al Consell de Ministres d'Afers Generals de la UE en què els vint-i-set abordaran breument aquest assumpte.

El cap de la diplomàcia espanyola ha exposat a la sala que la cooficialitat de les tres llengües està recollida en la Constitució espanyola i que el seu ús ja es permet tant al Congrés com al Senat, i alhora ha defensat l'ampli ús que, en el cas del català, amb més de 10 milions de parlants, té una representació més important que els idiomes de diversos estats membres.

Els ministres ja van tractar al setembre la proposta espanyola per modificar el reglament que afecta l'ús de les llengües però no hi va haver amb prou feines debat ni es va prendre cap decisió perquè una gran majoria de socis va avisar Espanya que necessitaven informació concreta sobre el cost de la mesura i el seu encaix legal abans d'analitzar el fons de la qüestió.

Albares, que no ha volgut donar detalls davant la premsa de què implicaria aquest tracte diferenciat respecte a la resta de llengües regionals que planteja, també ha avançat que "formalitzarà" la proposta que ja va exposar en el primer debat de la disposició que el cost de la mesura "corri íntegrament" a càrrec d'Espanya, tot i que tampoc no ha ofert xifres estimades del que això implicaria.

El ministre també ha defensat que des que l'assumpte es va debatre amb els vint-i-set al setembre la proposta espanyola s'ha adaptat a algunes de les demandes dels seus socis i que el mateix Albares ha dit que ha tractat amb altres capitals "aquestes setmanes".