Eduardo Parra - Europa Press
MADRID 14 oct. (EUROPA PRESS) -
El Govern central remetr aquest diumenge el pla pressupostari del 2024 a la Comissió Europea, on s'espera que s'inclogui una previsió del dficit a l'entorn del 3% per a l'any vinent i una rtio de deute públic per sota del 110% del PIB ja per al 2023.
Com cada 15 d'octubre, el Govern espanyol enviar a la Comissió aquest informe en compliment amb les normes comunitries. El text amb destinació a Brusselles compta tant amb les previsions del quadre macroeconmic, com amb l'evolució de les finances públiques del país i el projecte de pressupostos generals de l'Estat (PGE).
L'habitual és que el pla pressupostari s'envi un cop iniciada la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat, tal com va succeir l'any passat.
Per aquest últim punt encara est pendent de resoldre's pel panorama polític i més concretament de conformar-se un govern. En el cas que Pedro Sánchez aconsegueixi els vots per ser president, la intenció de la ministra d'Hisenda en funcions, María Jesús Montero, és accelerar les negociacions per poder aprovar els comptes públics de l'any que ve el gener del 2024.
Mentre que no es conixen els detalls del document que s'entregar diumenge, cal ressenyar que el pla de l'any passat va comptar per primer cop amb dos possibles escenaris d'ingressos i despeses a causa de la guerra a Ucrana i el seu impacte econmic, sobretot en els preus d'algunes matries primeres i l'energia.
D'aquesta manera, el pla del 2023 recollia un escenari amb ingressos totals del conjunt de les administracions públiques de 587.609 milions d'euros (42,3% del PIB), mentre que els impostos se situaven en els 344.627 milions. L'altre escenari era més ambiciós i recollia uns ingressos totals de 597.265 milions d'euros i impostos per valor de 354.283 milions d'euros.
CANVIS EN EL QUADRE MACRO
Sobre l'escenari macroeconmic, el Ministeri d'Afers Econmics ha confirmat a Europa Press que comptar amb modificacions, tot i que no han precisat en quina direcció seran aquests canvis. El que no canviar, aix sí, és la política econmica del Govern central, inclosa en el pla per estar en funcions, tal com va avanar la vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econmics i Transformació Digital en funcions, Nadia Calviño.
El departament dirigit per Calviño ha confirmat que es manté així l'objectiu de dficit incls en el programa d'estabilitat el passat mes d'abril. En concret, va projectar una senda del 3,9% el 2023; del 3% el 2024; del 2,7% el 2025; i del 2,5% el 2026. En aquell informe, el Govern espanyol també projectava que el deute públic baixés del 110% del PIB aquest mateix any.
En aquest programa d'estabilitat, l'Executiu central també va apuntar a un creixement del 2,1% del PIB per al 2023 i del 2,4% el 2024. Aquesta mateixa setmana, el Fons Monetari Internacional (FMI) va mantenir es previsió de creixement del 2,5% per aquest any, per va reduir a l'1,7% l'ala del 2024.
De fet, la previsió del Govern central del 2,1% per aquest any est per sota del consens de mercat (entre el 2,3% i el 2,4%), per, en canvi, la del 2024 ja ha quedat molt per sobre de l'estimat per analistes nacionals i internacionals (entre l'1,5% i l'1,8%), que estan rebaixant les seves previsions davant l'ala de tipus, la pujada dels preus energtics i l'atonia entre les principals economies mundials.
