Defensa que el procés ha danyat la llibertat de premsa i ha deixat una economia "espantada", una societat fracturada i assetjament a polítics
MADRID, 11 ago. (EUROPA PRESS) -
La Secretaria d'Estat d'Espanya Global, que dirigeix Irene Lozano, ha comenat a utilitzar en els seus contactes amb representants i periodistes estrangers un detallat dossier, d'unes 70 pgines, amb arguments que rebaten el relat dels independentistes catalans sobre el procés secessionista.
El document, al qual ha tingut accés Europa Press, inclou un llistat de 45 missatges habituals de l'independentisme qualificats de "fakes" i enfrontats als seus corresponents "facts" ("fets"), al costat d'informació detallada sobre els fets de 2017 i sobre el judici del Tribunal Suprem i el sistema judicial espanyol, multitud de dades i una secció de preguntes i respostes.
Un dels seus 11 capítols és "El preu que Catalunya paga pel procés", amb diversos apartats titulats: "Una economia espantada", "Una societat enfrontada", "Assetjament als polítics" i "Mals temps per a la llibertat de premsa".
"No va ser un referndum democrtic", diu abans d'argumentar la falta de garanties de l'1-O; "la llei és igual per a tots", afegeix per explicar que un crrec electe pugui anar a presó. Es tracta de rebatre que els independentistes siguin "presos polítics", que se'ls acusi per "posar urnes" o que a Espanya no hi hagi "veritable democrcia".
"No és delicte plantejar la independncia d'una comunitat o regió sense Estat a Espanya", diu el text. "Per sí és delicte desobeir el Tribunal Constitucional, aprovar lleis per derogar la Constitució i l'Estatut d'autonomia, celebrar un referndum illegal i després proclamar la independncia unilateralment", assenyala.
Afegeix que "tan conscients d'aix eren alguns líders secessionistes que van fugir d'Espanya". De pas, posa com a prova de com de garantista és el sistema espanyol que no és possible el judici en absncia --que sí existeix en altres pasos--.
Entre els efectes del procés, sosté que el procés ha provocat "menys creixement econmic, més pobresa i més exili laboral de joves"; xifra en 5.350 les empreses i bancs "que han abandonat Catalunya des d'octubre de 2017, afirma que "els periodistes s'han convertit en objectiu dels independentistes radicals" i diu que "polítics no independentistes sofreixen diriament agressions" i cita Albert Rivera, Inés Arrimadas i Xavier García Albiol.
Fonts d'España Global consultades per Europa Press han confirmat que utilitzen aquest document, en castell i en angls, encara que han assenyalat que és un dels molts materials que s'emmarquen en la seva tasca d'informació per fer front a les amenaces a la reputació d'Espanya.
LOZANO EL VA PORTAR A BERLÍN
El document es va elaborar abans que conclogués el judici al Tribunal Suprem --així es desprn de la seva redacció-- i es va utilitzar, per exemple, en el viatge que Lozano va realitzar a Berlín el passat mes de maig. No obstant aix, no és el primer material que utilitza aquesta Secretaria d'Estat.
ELS DIES 6 I 7 DE SETEMBRE NO VAN SER "SIMBLICS"
Mentre el relat independentista posa el focus en l'1-O i en els enfrontaments amb la Policia, que van causar gran impacte fora d'Espanya, el document fa una llarga cronologia --des de la Diada de 2012-- i posa l'accent en el 6 i el 7 de setembre de 2017, quan el Parlament va aprovar no un "acte simblic" sinó dues lleis que derogaven a Catalunya la Constitució i l'Estatut i que es van publicar al Diari Oficial.
No obstant aix, no eludeix l'1-O, sinó que explica que "els excessos policials són contraris a la llei" i que els dilucidaran els tribunals, on hi ha 33 agents imputats "per un presumpte ús excessiu de la fora".
En tot cas, assenyala que no va haver-hi més de mil ferits, sinó tres ingressats en hospitals; que es van difondre "grans quantitats de fotografies falses" i que no tota la resistncia va ser pacífica.
Quant al dret d'autodeterminació, esmenta que els propis experts del Consell Assessor per a la Transició Nacional creat el 2013 per la Generalitat han reconegut que l'ONU només ho contempla per a les situacions colonials.
Així, explica que cap Constitució occidental reconeix aquest dret i que el Regne Unit va autoritzar el d'Esccia fent ús de la "flexibilitat d'una constitució no escrita". Recorda, de fet, que el 2016 el Tribunal Constitucional alemany va declarar inconstitucional la petició d'un referndum a Baviera, i el mateix l'itali el 2015 pel Vneto.
Assenyala, fins i tot, que la Constitució espanyola "preveu mecanismes per a la seva reforma íntegra", mentre que el Tribunal Constitucional itali va deixar clar que un referndum d'independncia no seria possible ni amb una reforma.
CINC RAONS PER NO ORGANITZAR UN REFERNDUM
El document dona cinc raons per les quals el Govern no organitza un referndum, dhuc sense reconixer el dret d'autodeterminació com va fer David Cameron al Regne Unit, comenant per que "la independncia de Catalunya tindria conseqüncies negatives per tots els ciutadans espanyols", perqu "vol evitar el perjudici econmic que suposaria la inevitable sortida de Catalunya de la UE".
També, addueix, perqu un referndum "deixaria Catalunya dividida en dos durant molt temps", perqu el Govern creu que "la secessió de Catalunya és un pas en la direcció contrria a l'esperit de la integració europea" i, finalment, perqu "igual que a la gran majoria de pasos del món, el Govern no té potestada per organitzar-ho sense una reforma constitucional.
El document descendeix al detall d'alguns aspectes i explica que la presó preventiva la decideixen els jutges valorant que existeix risc de fugida i de reiteració delictiva.
VAN FER CREURE EN UNA INDEPENDNCIA "INDOLORA"
Sosté que si parteix de la població catalana la considera "abusiva" és perqu "un dels aspectes" en els quals ha sofert desinformació "ha consistit a fer-li creure que la independncia unilateral era possible i indolora", quan "la realitat mai va ser aquesta i el Tribunal Constitucional va advertir de la gravetat dels actes avui processats des de 2016".
Quant a la decisió dels jutges alemanys --que anaven a entregar Carles Puigdemont per ser jutjat concretament per malversació--, assenyala que aquests no coneixien "totes les dades del procés espanyol" i considera la seva interpretació "prematura i aliena al sentit de l'euroordre". A més, aquesta decisió no vincula els tribunals espanyols ni significa "que aquests comportaments presumptament delictius no hagin existit conforme al Codi Penal espanyol".
VOX COM A ACUSACIÓ POPULAR
També explica la presncia de Vox com a acusació popular, destacant que la figura, encara que és objecte d'un "debat important", pretén que els ciutadans contribueixin a l'administració de Justícia. Afegeix que, igual que Vox --a qui en un moment es refereix com a "partit conservador"-- podia haver-se personat un altre partit.
D'altra banda, constata les "discrepncies" entre Fiscalia i Advocacia de l'Estat, ja que la primera ha acusat els polítics de rebellió i la segona de sedició.
A més d'explicar la diferncia entre tots dos tipus penals --que existeixi "alament públic i violent"-- assenyala que la discrepncia "obligar el Tribunal a un debat més profund abans de dictar sentncia" i que és "una garantia més de la independncia de criteri i actuació" de les parts.
El document justifica l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que "va tenir l'efecte de recuperar la legalitat constitucional i estatutria". Amb tot, també diu que "el Govern actual del president Pedro Sánchez (PSOE) est apostant per un dileg a Catalunya i per restaurar la convivncia en una societat dividida, així com per un dileg entre el Govern central i el Govern catal canalitzat a través dels mecanismes constitucionals i estatutaris".
