"Sembla que al ministre li sap greu que Mossos sigui eficient contra el terrorisme"
BARCELONA, 14 maig (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha assegurat que els Mossos d'Esquadra han aportat a l'Audiència Nacional "proves fefaents i importants" que dos membres del Cos Nacional de Policia presumptament van avisar la cèl·lula jihadista de Sabadell (Barcelona) que la Policia catalana la investigava.
En declaracions als mitjans aquest dijous, ha indicat que la suposada delació va posar en perill la investigació i la integritat dels mossos que investigaven la cèl·lula, va fer que els sospitosos modifiquessin la seva conducta i va poder precipitar la fugida de tres a Síria a través de Bulgària, tot i que finalment van ser detinguts el desembre.
Espadaler ha dit que l'abril van aportar al jutge Santiago Pedraz noves proves de l'avís, després que s'arxivés el febrer una primera vegada la investigació, tot i que no ha volgut pronunciar-se sobre si això suposarà reobrir les diligències, i ha declarat la seva "confiança absoluta en l'autoritat judicial perquè resolgui amb coherència".
Pedraz va arribar a imputar diversos policies per "un presumpte delicte de revelació de secrets i encobriment i col·laboració terrorista" en el marc de la investigació, tot i que després va arxivar la causa.
El conseller ha replicat les paraules del ministre de l'Interior, Jorge Fernández, sobre la falta de sentit d'Estat de Mossos: "Ens fa la sensació que al ministre li sap greu que el Cos de Mossos d'Esquadra sigui eficient en la lluita contra el terrorisme".
Jorge Fernández ha dit des de Niamey que "la lluita antiterrorista i la política antiterrorista ha de ser d'Estat i no es pot deixar en mans dels que no tenen el més petit sentit de l'Estat", en al·lusió a la Policia catalana.
Davant d'aquestes paraules, Espadaler ha dit que com a cos no se senten al·ludits perquè els Mossos han fet una operació "amb un èxit rellevant" de la mà de l'Audiència Nacional i altes institucions de l'Estat com el CNI.
"INTERFERÈNCIA"
El conseller ha confirmat que el novembre --mentre els Mossos investigaven la presumpta cèl·lula jihadista en un operatiu dirigit per l'Audiència Nacional que va acabar amb l'operació Caront, amb 11 detinguts l'abril-- "es va detectar aquesta interferència de membres de la Policia Nacional", que ha volgut desvincular del cos policial pròpiament.
Així i tot, després de preguntar-li si té constància que els policies van actuar per iniciativa pròpia o si van rebre ordres, s'ha limitat a dir que no pot confirmar ni una cosa ni l'altra.
"NO ÉS UN ENFRONTAMENT"
"No és un enfrontament entre la Policia Nacional i Mossos, no és una baralla amb CNP, sinó una actuació presumptament delictiva de membres l'esmentat cos", ha puntualitzat.
No ha volgut detallar els indicis "clars" que han traslladat a l'Audiència Nacional en el seu segon informe, després de les detencions, però sí que ha indicat que va ser un avís als presumptes jihadistes que els investigaven.
"És un fet extremadament greu perquè va posar en risc les persones que treballaven en l'operació i l'operació en si mateixa", ha aprofundit el conseller, que, després de preguntar-li si han parlat amb la Policia per aclarir aquest fet, ha asseverat que s'han limitat a traslladar-ho al jutge.
Ha assegurat que no han demanat explicacions al ministre de l'Interior ni a la Policia perquè la seva relació és amb l'Audiència Nacional: "Estem al servei únicament i exclusivament de l'Audiència Nacional".
L'operació Caront --referint-se al barquer que conduïa als difunts fins a l'Hades-- va constar de dues parts: la primera, el desembre amb la detenció a Bulgària de tres persones que volien integrar-se a l'Estat Islàmic quan estaven viatjant a Síria, i la segona, l'abril amb la detenció d'11 persones que presumptament volien atemptar a Catalunya.
