Reconeix que no s'ha aconseguit un acord per al trasllat de la comissaria de la Via Laietana
BARCELONA, 6 jul. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica i secretari general d'Units per Avançar, Ramon Espadaler, ha reconegut que el preocupa moltíssim la "infravaloració de la democràcia entre els joves".
Així ho ha reconegut en una entrevista amb Europa Press, en la qual ha explicat que el 16% dels homes entre 18 i 25 anys, segons l'últim sondeig anual de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), prefereix un règim no democràtic com a solució a alguns assumptes, per la qual cosa han decidit enfocar algunes de les accions de memòria democràtica per interpel·lar els més joves.
Amb motiu de la commemoració de la mort del dictador Francisco Franco, des de la Conselleria de Justícia s'han organitzat més de 50 actes arreu de Catalunya enguany, encara que els més emblemàtics, com la inauguració del memorial del Camp de la Bota o l'homenatge a Lluís Companys, es faran l'últim trimestre de l'any.
Ha afegit que l'orientació d'aquests actes mira també cap als més joves amb la intenció de transferir-los la memòria democràtica que "té el rigor de la memòria històrica, però té també una comesa, que és no repetir-la, mai més, ni aquí ni enlloc", ha subratllat el conseller.
"Hem de conservar aquesta memòria viva, transmetre-la a les noves generacions, perquè siguin crítiques, evidentment, però que prenguin consciència del valor de la democràcia, que per la democràcia moltes persones van perdre la vida, els béns i la llibertat, i que això no és gratuït, que la democràcia no és un bé que ens ha vingut donat gratuïtament i que és permanent. No, no, no. Hi ha involucions".
Sobre la petició de les entitats memorialistes de traslladar la comissaria de la Prefectura de la Via Laietana, Espadaler ha afirmat que és una petició que coneix i comprèn perfectament, però que encara no s'ha aconseguit un acord amb el Govern central, encara que és una qüestió que va sol·licitar per escrit al Ministeri d'Interior.
La posició del Ministeri és la de mantenir aquí la Policia Nacional sota l'argument que és una policia democràtica: "No hem arribat encara a un acord en aquest sentit. Continuarem treballant, però aquí l'única alternativa és que hi hagi un acord entre el Govern de Catalunya, el Govern d'Espanya i l'Ajuntament de Barcelona".
DISCURS D'ODI
Sobre la possibilitat de reformar el reglament del Parlament per frenar els discursos d'odi, Espadaler ha dit estar disposat a defensar reformes que vagin en la direcció d'evitar que l'hemicicle es converteixi en un espai d'odi.
"No podem evitar l'expressió d'aquestes persones, que tenen la legitimitat que han rebut dels seus votants, però sí que tenim la legitimitat perquè els debats no es transformin o no incrementin espais com la islamofòbia o com determinades proclames que no caben en una democràcia", ha puntualitzat Espadaler.
Ha recordat que la llibertat d'expressió té els seus límits en el respecte per la convivència i la dignitat de les persones i ha dit que el sentit comú ha d'ajudar a no caure en la provocació, que és el que moltes vegades busquen les formacions més extremes, que s'alimenten de la confrontació, en les seves paraules.
MÉS OPORTUNITATS, MENYS DELINQÜÈNCIA
Preguntat sobre la multireincidència, Espadaler ha explicat que des de la Conselleria de Justícia creuen que els quatre jutjats penals de reforç a Barcelona per reduir els terminis de celebració dels judicis ràpids han de "consolidar-se" i que així ho han sol·licitat al Ministeri de Justícia pel volum de dependència que té la capital catalana.
"Treballem perquè en un parell d'anys màxim, els judicis ràpids i els immediats, que són els que tenen a veure amb la multireincidència a Barcelona i a la corona metropolitana, es facin en els temps previstos per la llei", ha afirmat Espadaler.
En aquest sentit, ha explicat que estan recuperant el temps perdut en l'àmbit de la justícia a través de la llei d'eficiència i també mitjançant un acord amb el Govern central i el Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts per situar Catalunya a la mitjana espanyola de jutges, però que la lluita contra la multireincidència no acaba aquí.
Per al conseller, "cal invertir al principi de la cadena", no només des de la perspectiva policial, judicial i penitenciària, sinó també en l'educació, la formació, l'oferta d'oportunitats perquè aquestes persones tinguin una alternativa i ha assegurat que el Govern treballa coralment en aquest sentit.
EL CATALÀ A LA JUSTÍCIA
El conseller ha reconegut que el català en l'àmbit de la justícia no va bé, en les seves paraules textuals, i ha precisat que les sentències redactades en català han caigut d'un 20% l'any 2000 a menys d'un 7% el 2024 i ha postil·lat que "l'ús del català a la justícia no és un capritx, és un dret".
Per això, han defensat el Pacte Nacional per la Llengua, han impulsat 50 beques per a jutges, fiscals i lletrats de l'Administració de Justícia i s'han implementat bonificacions econòmiques per als que redactin les sentències en català, com també per als advocats del torn d'ofici que el facin servir, i que s'estudia la possibilitat de traduir jurisprudència amb ajuda de la intel·ligència artificial.
"El ciutadà ha de comprendre una cosa: que parlar en català davant de la justícia no el perjudica en res", ha subratllat.
AGENDA
Quan es compleix un any de legislatura del PSC, preguntat sobre la clau per bregar amb exigència del seu lloc, Espadaler ha assegurat que el seu càrrec li encanta, que se sent còmode i útil i que creuen en la capacitat transformadora del govern.
El secret, ha revelat, és conformar un bon equip: "He optat per persones que en saben molt més que jo, de justícia, de presons, de comunicació, de memòria democràtica... A mi em toca dirigir l'orquestra, però tinc molt bons solistes".
"Jo crec que el secret és que em sento còmode, que em sento molt ben acompanyat, que ens sentim amb capacitat de transformació. I això, la veritat, és que dona molt de sentit a la política, poder canviar les coses. Això és el fonamental", ha sentenciat.
