MADRID 24 juny (EUROPA PRESS) -
El governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, ha advocat aquest dimarts per "revisitar" la normativa en vigor sobre les ofertes públiques d'adquisició (opa) per agilitar terminis davant de l'excessiva durada que està tenint l'oferta que ha llançat el BBVA sobre el Banc Sabadell i que, a parer seu, pot haver portat les dues entitats "a no estar sempre focalitzades en el que ha de ser la seva activitat principal".
"Nosaltres ens pronunciem fa gairebé un any. Ha transcorregut ja un any. Encara pot ser que quedin, segons com evolucionen les coses, uns quants mesos més, i a nosaltres, com a responsables del seguiment de la solvència i el comportament dels bancs, ens sembla que és un període massa llarg, en el qual potser aquestes entitats no han estat sempre focalitzades en el que ha de ser la seva activitat principal, i que l'opa els ha portat a haver de prendre determinades actuacions legítimes, raonables, però que els ha fet potser perdre una miqueta el focus durant aquest temps", ha assenyalat Escrivá en unes declaracions a Onda Cero recollides per Europa Press.
Així, per al governador del Banc d'Espanya, els terminis d'aquesta opa, sobre la qual deliberarà aquest dimarts el Consell de Ministres, estan sent "excessivament llargs". "El que cal revisitar és si les diferents normes que s'apliquen en aquest cas, vistes en conjunt, ens porten un període excessivament allargat de temps", ha subratllat.
Escrivá ha indicat que la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència (CNMC) "és la que ha dictat sentència" sobre l'opa del BBVA al Sabadell, establint una sèrie de condicions perquè, en el cas que l'opa prosperi, es mantingui el nivell de competència.
"Per tant, cal estar amb el que diu i el que ha analitzat amb un enorme rigor i de profunditat la CNMC", ha apuntat el governador del Banc d'Espanya.
Escrivá ha afirmat que pel nombre d'entitats que hi ha a Espanya, en comparació d'altres països europeus, el sistema bancari espanyol no és el més concentrat, però tampoc se situa entre els de menor concentració.
"Jo crec que cal deixar aquí la iniciativa als actors i que busquin propostes de valor, que al final els que s'han de pronunciar són els accionistes, contemplant diferents elements que cal considerar, d'acord amb la normativa, per protegir la competència, però que els accionistes valorin al final si una fusió, un procés, una integració, genera més valor per a ells i generen aquestes entitats més eficients", ha subratllat.
Escrivá ha assegurat que, a escala europea, existeix una certa reflexió conjunta que "seria desitjable" que hi hagués més fusions transfrontereres, "que perfeccionés i aprofundís en un sistema bancari europeu".
"Aquí hi ha diferents tipus de restriccions que ens portaria un temps desenvolupar, que fan que això no acabi de quallar, però si calgués prioritzar, jo diria sí, intentarem reduir la segmentació del sistema bancari europeu", ha indicat.
FUSIONS TRANSFRONTERERES
Preguntat per què mesures alimentarien aquestes fusions transfrontereres després que diversos governs europeus hagin vetat algunes, Escrivá ha indicat que "han de sortir millor els números" i ha apuntat que "visions nacionals estretes en aquest assumpte o en molts d'altres que dificulten que el projecte europeu en el seu conjunt progressi".
"Ha d'existir la capacitat d'integrar sistemes, de desenvolupar productes bancaris a tot Europa quan encara la normativa mercantil o la normativa que té a veure amb fallides és molt nacional. Ens falta encara que avançar. No tenim una mutualització dels fons de garanties de dipòsits com hauria de ser. Aquest és simplement un exemple de molts altres en els quals a Europa li falta ambició, calendari, determinació per avançar a perfeccionar la Unió Econòmica, la Unió Monetària i el Mercat Únic", ha opinat Escrivá.
En aquest sentit, qüestionat per si la societat espanyola entendria que no prosperés l'opa de BBVA al Sabadell per la hipotètica decisió del Govern central d'imposar condicions inassumibles i després el Sabadell fos comprat per una altra entitat europea, Escrivá ha admès que pot ser que als ciutadans els costés comprendre-ho i que caldria fer una labor didàctica per explicar "que la dimensió europea és una dimensió en la qual guanyen tots, si s'aprofundeix en ella i es treballa conjuntament".
En tot cas, i després de recordar-li el cas d'Endesa, que va ser comprada per una companyia italiana, ha afirmat que en l'àmbit bancari no és tan fàcil desenvolupar negocis transfronterers, integrar xarxes o que hi hagi creacions de valor genuïnes.
"Sent hipotètic, pot ser que costi (entendre que Sabadell ho comprés un banc europeu i no el BBVA), i el que cal fer és una labor didàctica. Jo crec que, des del lideratge que han de tenir els polítics o nosaltres mateixos, caldria fer un esforç d'explicació que la dimensió europea és una dimensió en què guanyarem tots, si hi aprofundim i treballem tots conjuntament. Pensem en la pandèmia. Què hauria estat la pandèmia si no haguéssim possat tots els esforços conjunts per a la compra de vacunes o simplement per mutualitzar els riscos resultat de la paralització de l'economia amb el Next Generation EU? Les solucions paneuropees són les millors", ha conclòs.
