MADRID 6 febr. (EUROPA PRESS) -
L'escola de negocis Esade preveu una lleugera desacceleració en el creixement de l'economia espanyola per aquest any, motiu pel qual augura un alça del PIB d'entre un 2,8% i un 2,9%, per sobre de la previsió oficial del Govern espanyol, gràcies al fet que s'ha diluït l'impacte negatiu de la situació política a Catalunya i la integració de l'economia espanyola a la zona euro, que presenta millors perspectives.
Així es desprèn de l''Informe Econòmic i Financer d'Esade 2018', presentat pel professor d'Esade i coautor de l'estudi, Josep Comajuncosa, qui ha explicat que en les darreres setmanes s'ha elevat el pronòstic d'alça del PIB d'entre el 2,6% i el 2,7% per aquest any entre el 2,8% i 2,9%, principalment per la millor evolució de l'economia europea, i basat en l'augment de l'ocupació, el bon comportament del sector exterior i la inversió empresarial i la confiança superior de famílies i empreses.
Comajuncosa ha assenyalat que també hi ha influït el fet que, després d'observar-se un empitjorament d'algunes variables macroeconòmiques a Catalunya després de l'1 d'octubre, sobretot en el consum de béns duradors, turisme i inversió empresarial, l'impacte es va diluir amb "força rapidesa", per la qual cosa bona part d'aquestes variables estan tornant al seu ritme d'evolució habitual.
En el cas que es produïssin nous conflictes polítics "d'intensitat", el professor d'Esade ha advertit que podria haver-hi un nou perjudici en l'economia.
A més, ha indicat que el creixement d'aquest any serà menor que el registrat el 2017 (+3,1%) a causa de l'estabilització dels vents de cua que han afavorit l'economia espanyola fins ara, (menor ajust fiscal, condicions financeres favorables, sota preu de l'euro o el valor de l'euro), així com per la ralentització del consum de les famílies, atès que a diferència d'altres països on les famílies tenen bons nivells d'estalvi, en el cas d'Espanya aquest nivell és menor. "Aquest motor de creixement probablement el perdrem, però en qualsevol cas segueix sent un escenari optimista per al 2018", ha destacat.
ELS PRINCIPALS REPTES
Un altre dels possibles frens econòmics d'aquest any podria ser la bretxa de producció, referida a aquells factors productius desaprofitats durant la crisi que tornen a contribuir en la recuperació, un "rebot" en l'economia que en desaparèixer fa que el creixement mitjà sigui inferior al que hi havia previ a la crisi.
En aquesta línia, Comajuncosa ha posat l'accent en què un dels reptes pendents de l'economia espanyola és el canvi del seu model productiu, a curt termini centrat en el sector turístic i la restauració, cap a un altre de més valor afegit i més industrial, amb ple ús de les noves tecnologies.
El professor d'Esade també ha remarcat que si Espanya compta amb uns Pressupostos específics per al 2018 és "millor per al clima de confiança econòmica", i s'ha referit al fet que un percentatge "important" dels llocs de treball creats no són de caràcter indefinit, amb uns salaris inferiors als d'abans de la crisi.
"Hem d'acostumar-nos que el canvi de l'economia global no deixarà un mercat de treball a Espanya, al sud d'Europa ni als països avançats semblant al que hi havia abans de la crisi", ha apuntat.
En la seva opinió, la necessitat d'una flexibilitat superior obligarà que el mercat de treball sigui diferent, per la qual cosa ha advocat per trobar solucions per a aquesta tendència, que afecta en major mesura les dones, els immigrants i els joves, que a més tenen un "hándicap important" per al futur per les dificultats d'accés al mercat laboral, la qual cosa afecta la seva productivitat mitjana.
En tot cas, ha indicat que el risc més important per a l'economia espanyola ve a nivell europeu, perquè si la inflació repunta amb més velocitat de l'esperada, el BCE es podria veure "forçat" a començar a pujar els tipus d'interès, per la qual cosa reduiria les injeccions de liquiditat i frenaria el creixement en bona part de la zona euro, inclosa l'economia espanyola.
SINCRONITZACIÓ A NIVELL GLOBAL
L'informe d'Esade constata un fenomen de sincronització entre l'evolució de les diferents regions de l'economia global, la qual cosa reflecteix la continuïtat de la globalització i que les condicions financeres s'han homogeneïtzat, amb uns fonaments de creixement més semblants. Així, augura un alça de l'economia global del 3,7% per aquest any, una dècima més que el 2017, amb un avanç del 2% en les economies avançades (dues dècimes menys que l'any passat) i del 4,9% en el cas de les economies emergents (quatre dècimes més).
Entre els riscs a la baixa cita els alts nivells de deute públic i privada en les economies desenvolupades i en bona part de les emergents, i el possible impacte d'una pujada de tipus que podria frenar l'activitat econòmica, juntament amb l'alta valoració en molts mercats financers, que si bé representa una mostra d'optimisme, podria suposar una vulnerabilitat en cas de pujar els tipus davant la probabilitat de caigudes en les borses.
Entre els riscos més destacats enumera també el Brexit, sobre el qual veu una "bona notícia" que el Regne Unit es comprometi a fer front a una factura d'entre 40.000 i 60.000 milions, però creu que a mesura que avancin les negociacions s'evidenciaran les contradiccions de la iniciativa i les dificultats per mantenir la 'frontera tova' amb Irlanda i els acords amb tercers països.
També es refereix al Tractat de Lliure Comerç dels Estats Units amb el Canadà (Nafta), sobre el qual Comajuncosa ha avisat que un augment del proteccionisme a través d'una pujada dels aranzels a Mèxic podria tenir un efecte que va dominar en altres països a escala internacional.
"No preveiem grans passos endavant, però aquests pocs passos endavant i la bona resolució de la negociació amb el Regne Unit són notícies prou bones com per pensar que el projecte europeu segueix endavant sense por d'una reculada", ha afegit Comajuncosa.
