Casassas reivindica uns "Països Catalans per sobre de tot"
BARCELONA, 19 ago. (EUROPA PRESS) -
La presidenta del Parlament, Anna Erra, ha cridat aquest dissabte a normalitzar el català a través de la "lleialtat lingüística dels parlants", i ha remès a les paraules del lingüista català Pompeu Fabra de no abandonar mai la tasca i l'esperança.
Ho ha dit en la conferència 'Pompeu Fabra i la unitat de la llengua. Als 75 anys de la seva mort' que celebra la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada de Conflent (França), al costat del president de la UCE, Jordi Casassas, el membre de l'Associació UCE Catalunya Nord Ramón Gual i el membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) Nicolau Dols.
"Parlar la nostra llengua al nostre país, en totes les situacions quotidianes cada dia, s'ha de fer i sempre: perquè ha de ser un dret, una reclamació totalment legítima i, evidentment, no és mai cap ofensa cap a ningú", ha afegit.
Segons ella, el Parlament ha de ser una institució "referent per al català" al territori, i vol que sigui un exemple i model per a la resta d'institucions i administracions.
"NOU IMPULS"
Ha assegurat que en aquests moments "cal un nou impuls en el català com el que va fer Pompeu Fabra" perquè, al seu parer, les societats són cada cop més multilingües, els moviments migratoris són constants i la globalització i la digitalització afavoreixen les llengües més fortes.
Erra ha lamentat que hi hagi governs "que treballin activament per fer desaparèixer el català com a llengua vehicular, com al País Valencià i les illes Balears".
I ha avisat els que pretenen, en les seves paraules, vulnerar els drets dels catalans: "Ens trobaran forts, dempeus, salvant el nostre Estat i la nostra llengua".
CASASSAS, GUAL I DOLS
En la seva intervenció, Casassas ha reivindicat uns "Països Catalans per sobre de tot i Pompeu Fabra com a pal de paller".
Dols ha assegurat que si la comunitat lingüística del català "no pren mesures de recuperació de la integritat funcional de la llengua en un àmbit comú, no són possibles ni el somni de Fabra del 1907" ni el dels catalans d'aquests moments.
Gual ha explicat que els intel·lectuals exiliats a Prada després de la Guerra Civil espanyola van tenir "sort" de comptar amb els pagesos i els obrers, ja que el seu principal problema era menjar i escalfar-se i ells eren els que ho solucionaven.
