BARCELONA, 19 maig (EUROPA PRESS) -
Ernest Maragall (Barcelona 1943) va ser conseller d'Educació de la Generalitat pel PSC amb el tripartit que presidia el seu germà, Pasqual Maragall, i ara encapçalarà la Conselleria d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència al Govern de Quim Torra, amb carnet d'ERC recentment estrenat.
Net del poeta Joan Maragall, va ser militant clandestí del Front Obrer de Catalunya (FOC) durant el franquisme, i de 1958 a 1970 va treballar en publicitat i màrqueting.
És economista, del 1970 i 1979 va ser com a analista informàtic de l'Ajuntament de Barcelona abans que el seu germà fos alcalde, i després va ser nomenat gerent de l'Institut Cartogràfic de Barcelona i director de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI).
El 1974 va cofundar Convergència Socialista de Catalunya i el 1976 el PSC-Congrés, formacions prèvies a la fundació del PSC, partit del qual va ser un dels dirigents fins a la seva sortida, el 2012.
Fins al 2003 va exercir la major part de la seva activitat política a l'Ajuntament de Barcelona, on va ser portaveu del Govern municipal liderat per Joan Clos des del juliol del 2001 fins al juny del 2003.
El desembre d'aquest any va fer el salt al Govern de la Generalitat que presidia el seu germà, com a secretari de l'Executiu, càrrec que va exercir fins al setembre del 2006.
A la segona legislatura del tripartit, entre els anys 2006 i 2010, va ser nomenat conseller d'Educació de la Generalitat.
Maragall també havia estat diputat al Parlament en diverses legislatures: entre el 2003 i 2004; el 2006, i entre el 2010 i 2012.
DEL PSC A ERC
La seva posició sobre el procés independentista el va fer distanciar-se del PSC; va participar a la Diada de 2012 en la manifestació 'Catalunya, nou Estat d'Europa' i es va desmarcar de la posició oficial del partit.
L'11 d'octubre del 2012 va abandonar la seva militància socialista per crear el partit Nova Esquerra Catalana, formació que es va integrar el 2014 en el Moviment d'Esquerres (MES).
EURODIPUTAT
Des de llavors va començar a concórrer en eleccions com a independent a ERC; primer, en els comicis al Parlament Europeu del 2014 com a número 2 de Josep-Maria Terricabras, després dels quals va ser eurodiputat dos anys, quan va cedir el seu escó a Jordi Solé a meitat de legislatura.
En les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017 es va integrar a les llistes d'ERC, encara com a independent, i va ser triat diputat al Parlament.
Com a diputat de més edat, va presidir la mesa de la cambra durant la constitució de la nova legislatura i va realitzar un discurs reivindicant el referèndum de l'1-O i criticant l'Estat per la seva actuació contra l'independentisme.
L'1 de maig d'aquest any va anunciar que s'afiliava a ERC perquè considera que en els propers mesos tots els àmbits d'acció política "demanaran el ple compromís d'una ERC gran en presència i rica en diversitat ideològica".
