Assegura que les opes no afecten el seu full de ruta en transició energètica
BARCELONA, 15 març (EUROPA PRESS) -
El director de la divisió de derivats del clor d'Ercros, Francisco España, ha assegurat que l'empresa està "molt ben posicionada" per adaptar en un any i mig les seves dues fàbriques de Vila-seca (Tarragona) al PERTE de descarbonització que inclou ajuts a aquesta empresa química per valor de 14,6 milions.
Ho ha assegurat en una entrevista d'Europa Press, en la qual ha explicat que Ercros ha fet una feina prèvia en "autoritzacions ambientals que ja recullen tot aquest projecte".
Ha explicat que el PERTE suposa per Ercros "un suport important a un conjunt d'inversions que estan definides dins del Pla 3D", un marc estratègic de la companyia per 2021-2029" amb una inversió acumulada de més de 90 milions i una reducció del 56% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2026, cosa que interpreta com una aposta del grup per les plantes de Tarragona.
España ha subratllat que les opes de Bondalti i Esseco a Ercros --pendents de resolució-- no afecten els seus plans de descarbonització perquè ja estaven definits anteriorment: "Hem de seguir el nostre full de ruta perquè a més hi creiem. Creiem que és el que necessita la companyia".
Ercros preveu aconseguir la descarbonització de les fàbriques de Vila-seca 1 i 2 mitjançant tres vies: eficiència energètica, amb la recuperació d'energia de condensació; canvi de combustibles, la qual cosa inclou una caldera de producció de vapor per biomassa i l'aprofitament de l'hidrogen, i electrificació, amb una caldera de vapor elèctrica.
DOBLE IMPORTÀNCIA
El PERTE, segons España, és "doblement important perquè, d'una banda, hi ha la necessitat de descarbonització, i de l'altra, ajuda a la competitivitat de la companyia i en particular del centre de Tarragona, perquè al final tenir més eficiència energètica, tenir menys exposició al CO2, que es paga, fa que l'explotació del negoci sigui més rendible".
En aquest sentit, el directiu indica que els "plans de la UE és que el cost de les emissions de CO2 vagin augmentant, de fet és un mecanisme que fa servir la Comissió Europea perquè les empreses redueixin les necessitats energètiques procedents de combustibles fòssils, que són els que generen el CO2".
D'altra banda, també destaca les dinàmiques d'eficiència energètica, en què les noves tecnologies ofereixen "solucions que fa 5 o 10 anys no eren imaginables perquè els processos de fabricació consumeixen menys energia".
Francisco España subratlla les millores de "passar d'un combustible gas a l'electricitat, que es pot comprar renovable, amb el que s'aconsegueix una potencialitat de reducció de CO2", però, a més, una caldera elèctrica es pot utilitzar en els períodes que, econòmicament, sigui més rendible, ja que el preu varia, explica.
FORMACIÓ
Els projectes de descarbonització permetran la creació de divuit llocs de treball i, segons Francisco España, el personal actual "està molt preparat, no cal una especialització més enllà de la que ja té, ja que un operador de planta química ja està habilitat i preparat per gestionar aquestes coses".
Considera que les administracions podrien ajudar més a una indústria electrointensiva com la del clor: "La nostra competència és la resta del món i, per descomptat, els veïns del costat. Parlo de les grans potències europees, com França o Alemanya, on fabricants equivalents a nosaltres tenen una sèrie d'avantatges de manera que el preu final que paguen per l'electricitat és substancialment inferior que el nostre".
LA VISITA D'HEREU
La llei òmnibus presentada pel Govern central i que va ser rebutjada al Congrés incloïa un paquet d'ajuts, com ara descomptes en els peatges elèctrics a la indústria electrointensiva, que va quedar fora, una qüestió que va ser abordada en la visita que el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, va fer el passat 21 de febrer als centres de producció d'Ercros: "Jo crec que hi ha marge perquè ho estudiïn i ho incorporin".
El ministre va explicar en aquesta trobada que es doblegaria la disponibilitat pressupostària per a la compensació d'emissions de CO2 de les indústries electrointensives, passant de 300 milions a 600 milions.
"El que estem veient és que hi ha ajuts, però, és clar, a nosaltres el que ens mou és la comparativa amb Europa", afirma.
