MADRID, 19 nov. (EUROPA PRESS) -
ERC volia utilitzar els mitjans de comunicació públics de la futura Catalunya independent com una via per la creació d'una "consciència col·lectiva" dels Països Catalans, alhora que planejava condicionar la concessió de llicències de l'espai radioelèctric a l'ús de la llengua catalana i l'emissió de continguts catalans.
Així consta en un document de la Sotssecretaria General d'Acció Política d'ERC inclòs en el sumari del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona que investiga l'organització del referèndum, al que ha tingut accés Europa Press.
En ell, amb data de novembre del 2016, la formació independentista marca les línies sobre les quals segons el seu judici havia de pivotar la futura República catalana. A l'apartat dels mitjans de comunicació, assumeix que són un instrument "essencial" per la creació d'un "imaginari col·lectiu" que ajudés a la cohesió nacional".
PAGAR UN CÀNON
Per a això, l'Estat català tindria la potestat per ordenar l'espai radioelèctric sota la seva sobirania i concediria llicències en funció de l'ús del català. A més, obria la porta a la implantació d'un cànon per al finançament dels mitjans de comunicació públics.
Aquests mitjans públics servirien a més, segons el plantejament d'ERC, per informar de la "realitat" dels diversos territoris que conformen els Països Catalans, que al seu judici "són una realitat cultural i lingüística".
CATALÀ I OCCITÀ, LLENGÜES PRIORITÀRIES DE LA REPÚBLICA
Per ERC, els mitjans de comunicació tindrien també un paper "fonamental" en la política lingüística de la República, en la qual el català i l'occità --parlat a la Vall d'Aran i el Pirineu lleidatà-- serien les llengües prioritàries.
En aquest sentit, el partit assumia que actualment la majoria dels mitjans difonen continguts en castellà i apostava per una regulació perquè els operadors dels serveis de comunicació audiovisual promoguessin "els valors de la diversitat lingüística" i difonguessin continguts "d'acord amb les polítiques lingüístiques de la nova República".
"S'ha de garantir que el nombre de canals de televisió en català i en occità tinguin els mateixos percentatges que tenen el suec, el danès o el finlandès als seus espais comunicatius", apunta el document en possessió del Jutjat d'Instrucció.
ERC planejava una república amb el català com a llengua "vertebradora" d'una societat plurilingüe. I apostava per allunyar-se del model de llengües oficials vigent a Espanya per ser "pioners" i idear un marc jurídic nou que garantís "els drets lingüístics de tota la ciutadania".
EL 100% DE LA POBLACIÓ HAVIA DE SABER CATALÀ
Així, establia que tots els ciutadans de la República havien de saber parlar i escriure en català o occità, mentre que el castellà estaria regulat jurídicament perquè els seus parlants seguissin tenint reconeguts els drets que "els reconeix l'oficialitat en la legislació espanyola actual".
"El coneixement de la llengua catalana del 100% de la població serà una prioritat pel nou país", apostava ERC en el seu document, en el qual marcava a més un sistema educatiu universal i inclusiu que no fes distincions "per raó de llengua".
Per la formació, el català i l'occità havien de ser les llengües que vinculessin tots els nivells de l'educació, inclosa l'universitat. I assenyalava també la necessitat d'exigir uns coneixements mínims per tràmits com la renovació del permís de treball o obtenir el de residència o ciutadania.
Quant a l'administració, creia que havia de ser capaç d'"atendre la diversitat lingüística de la ciutadania". "El català i l'occità han de ser les llengües d'ús preferent i priotari en tots els nivells de l'administració --establia--. Ara, els ciutadans han de poder ser atesos en castellà o en altres llengües si és necessari segons el criteri de disponibilitat lingüística".
