Publicat 15/02/2021 01:07CET

ERC supera Junts per 1 escó i 35.000 vots en la pugna per liderar l'independentisme

El candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat de Catalunya i vicepresident en funcions, Pere Aragonès (e); al costat del líder d'ERC i exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, saluden a la seu del partit.
David Zorrakino - Europa Press

La igualtat fragmenta l'independentisme i manté dues estratègies dividides

BARCELONA, 15 febr. (EUROPA PRESS) -

ERC ha superat Junts per 1 escó i 35.119 vots (un 1,24% més) en la pugna entre tots dos partits per liderar el bloc independentista, amb un 99,73% del vot escrutat.

La formació de Pere Aragonès ha forjat aquest 'sorpasso' a la circumscripció de Barcelona, perquè els ha arrabassat 1 escó a diferència de les eleccions del 2017: els republicans han pujat de 18 a 19 i Junts ha baixat de 17 a 16.

L'altre diputat que ha perdut la formació de Laura Borràs ha estat a Lleida, on Junts ha perdut 1 diputat --de 6 a 5-- i ERC ha mantingut els 5 escons que ja va obtenir en els anteriors comicis.

A la resta de demarcacions, tots dos partits han obtingut uns resultats molt semblants, mantenint tots els escons que ja tenien: a Girona, Junts ha guanyat amb 7 escons, per 4 d'ERC, i a Tarragona, els republicans s'han imposat amb 5, mentre que Junts n'han obtingut 4.

En aquesta pugna pel liderat independentista ha estat clau l'escissió entre Junts i el PDeCAT, que s'han presentat per separat i ha obtingut 76.952 vots, de manera que, si aquests s'haguessin quedat en la candidatura de Borràs, podrien haver estat determinants per mantenir l'hegemonia de l'independentisme.

PRESIDÈNCIA D'ERC?

Després de governar plegats i d'una legislatura amb divisions constants entre tots dos socis del Govern, les formacions d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont afrontaven aquestes eleccions com un duel per liderar el procés independentista, perquè quedar un per sobre de l'altre pot ser determinant per encapçalar el pròxim Govern, com va passar el 2017.

En aquestes eleccions, celebrades després de l'1-O, l'aplicació del 155 i l'empresonament dels presos sobiranistes, Junts, amb la promesa de Puigdemont de tornar a Catalunya, es va imposar en aquesta pugna per dos escons i 12.372 vots per davant d'ERC, la qual cosa li va valer per quedar-se amb la presidència.

Després d'aquests comicis, les estratègies entre tots dos partits es van anar distanciant, sobretot a nivell discursiu: els republicans aposten per la seva via "àmplia" i pragmàtica amb l'objectiu d'eixamplar els suports a l'independentisme per forçar l'Estat a un referèndum, mentre que els de Puigdemont opten per una confrontació més gran i són crítics amb el diàleg que propugna ERC.

En les cites electorals posteriors al 2017, ERC havia aconseguit guanyar, tant en les generals del 28 d'abril i el 10 de novembre del 2019, com en les municipals del 26 de maig, però Puigdemont es va imposar a Junqueras en les europees, i quedava el repte pendent dels comicis autonòmics.

Aquests darrers anys, els republicans sempre han liderat les enquestes en les eleccions catalanes, fins les setmanes prèvies al 14-F, i malgrat haver-se quedat a les portes d'aquesta victòria, sí que ha aconseguit el 'sorpasso' a Junts.

Ara caldrà veure si tots dos partits repetiran el pacte de govern de les dues darreres legislatures i, com a quedat per davant, ERC obté la presidència de la Generalitat, tot i que necessitaria els vots de la CUP, que en la campanya ja ha avisat que no els assegurarà.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés