GIRONA, 16 Març (EUROPA PRESS) -
El grup municipal d'ERC a Celrà (Girona) ha titllat aquest divendres d'inconcebible que l'equip de govern del municipi, liderat per la CUP, vulgui posar "un nom franquista" a uns jardins públics, i demana posar-ne un altre.
En un comunicat, els republicans han explicat que en els anys 80 l'Ajuntament va iniciar les negociacions per teixir un nou pla urbanístic, que va projectar una zona verda en l'actual finca de Can Cors, una part de la qual es convertia en zona verda privada per a la família Cors Malagrida i l'altra part, en zona verda pública d'ús ciutadà.
Més endavant, es va plantejar la possibilitat de revertir a l'ús públic aquesta zona, la qual cosa significava l'expropiació dels terrenys, però no es va dur a terme perquè l'operació hauria perjudicat a les arques públiques.
A mitjans dels anys 90, es va arribar a un acord amb la família Cors Malagrida i el consistori --que dirigia ERC--, pel qual, a canvi de no cedir l'espai verd fins que la propietària morís, ella donava al poble del Celrà la Torre Desvern i les terres necessàries per obrir una carretera.
Recentment, amb la mort de Concepción Malagrida, aquest espai verd passa definitivament a la titularitat pública amb cost zero per a l'Ajuntament, però el grup municipal de la CUP-Celrà ha arribat a un compromís amb la família per posar el nom de Malagrida a aquests jardins.
"El problema recau en l'origen d'aquesta família, ja que José Malagrida, el pare dels actuals propietaris de l'espai, era un prestigiós militar franquista amb uns llaços fraternals amb l'antic règim i la corona", exposen els republicans.
A més, retreuen a la CUP que no es coneix què més inclou el pacte ni l'ús que se li va a donar a l'espai recentment adquirit, l'estat actual dels jardins ni quin cost suposaran per al consistori "els tractes que s'hagin teixit entre la CUP i la família Malagrida".
ERC demana que el municipi "no serveixi d'homenatge a un personatge franquista que sempre es va vanagloriar del seu estatus preferent davant el règim i la monarquia", per la qual cosa proposen recuperar el nom de Cors-Guinart.
Cors-Guinart és la família que ocupava aquelles terres abans que "l'hereu franquista s'apoderés d'elles en casar-se amb l'hereva" de la família de Celrà.
