La CUP no creu que els socialistes es puguin definir d'esquerres si rebutgen l'autodeterminació
BARCELONA, 2 jul. (EUROPA PRESS) -
La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, i la diputada del PSC al Parlament Sílvia Paneque han constatat les seves diferncies que van derivar en el fet que no fos possible un pacte entre totes dues formacions per formar govern, mentre que la líder dels comuns, Jéssica Albiach, creu que hi ha un Govern "amb dues cares que genera moltes incgnites" sobre les polítiques que dur a terme.
Així ho han manifestat durant un debat aquest divendres en les XVII Jornades de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (Upec), amb el títol 'L'essencial és a l'esquerra', en el qual també ha participat la presidenta de la CUP al Parlament, Dolors Sabater.
Després de les eleccions del 14 de febrer, Vilalta ha recordat que rpidament van arribar a un acord d'investidura amb la CUP i que aix no va ser possible amb els comuns, tot i que ha precisat que tots tres tampoc no sumaven una majoria prou mplia i necessitaven més suports.
"Amb el PSC representem projectes antagnics, sobretot per la concepció de país que volem. Era impossible arribar-hi a un acord per la visió antagnica que tenim en relació amb el conflicte catal, per la resposta repressiva de l'Estat, i per polítiques concretes com la regulació del preu dels lloguers", ha retret.
Per Vilalta, el que va fer ERC en campanya és signar que no pactaria amb el PSC després de les eleccions, i malgrat afegir que no sap qu pot passar en un futur, creu que ara mateix és "impossible" un pacte amb els socialistes.
Paneque ha preguntat a Vilalta si ERC no té posicions antagniques amb les polítiques que defensa Junts, i ha lamentat que tots dos partits fessin un "cordó sanitari a la socialdemocrcia per intentar excloure el PSC", fet que creu que els hauria d'impedir dir que volen governar per a tot Catalunya.
A més a més, ha criticat que la CUP es reivindiqui d'esquerres, en l'mbit social i nacional, i després hagi defensat "diferents presidents de forces conservadores", i ha cridat a girar full per obrir una nova etapa de retrobament entre els catalans.
Per part dels comuns, Albiach ha reconegut les diferncies que mantenen amb els socialistes en l'executiu central, i ha assegurat que, tot i que entén les reticncies dels republicans, "si hi ha un president del govern que es diu Pedro Sánchez també és grcies a ERC".
També ha insistit que els comuns no poden formar part del mateix govern "amb els qui no creuen en la taula de dileg, no renuncien a la via unilateral i els sobra la meitat del país", ha destacat Albiach en referncia a Junts, després d'advertir que aquest partit té molt poder en el Govern perqu controla Economia, Drets Socials, Salut i Infraestructures.
Per Sabater, no tots els que es defineixen d'esquerres fan polítiques d'esquerres, en allusió al PSC, i creu un govern que es defineixi així ha de compaginar els drets socials i nacionals: "És impossible formar un govern de progrés a Catalunya si es va en contra del dret a l'autodeterminació i es criminalitza l'independentisme i el dret a la protesta".
"El PSOE representa molt del que nosaltres volem trencar", ha subratllat la diputada de la CUP, que ha recordat que el Consell d'Europa va demanar l'excarceració dels presos independentistes.
TRIBUNAL DE COMPTES
En la seva opinió, el que passa amb el Tribunal de Comptes és "un exemple més de la causa general que hi ha de persecució política contra l'independentisme, i un cas de repressió econmica clar per defensar el dret a l'autodeterminació".
"Sembla més un tribunal d'ajust de comptes", ha criticat Vilalta, que ha assegurat que el combatran per totes les vies possibles.
Albiach ha explicat que, durant les prximes setmanes, tornaran a presentar una proposta per canviar la manera de designar els 11 membres del Tribunal de Comptes, set dels quals són del PP "i un és germ de José María Aznar", i creu que aquest rgan pretén boicotejar la nova etapa de dileg que es vol obrir.
Per part del PSC, Paneque ha retret l'oposició del PP a la renovació d'aquesta mena d'rgans, i ha recordat que els afectats tenen la via judicial del recurs al Tribunal Suprem.
