Qüestiona la idoneïtat de crear un exèrcit català pels seus "altíssims costos"
BARCELONA, 11 maig (EUROPA PRESS) -
ERC considera que una eventual Catalunya independent hauria de plantejar-se la possibilitat d'adoptar un sistema "semipresidencialista" en lloc del sistema parlamentari clàssic actual i que hauria de fer unes eleccions per elegir únicament el president del país, i unes altres per elegir les cambres legislatives.
És una de les qüestions que es plantegen a la ponència política que el partit debatrà el 6 i 7 de juliol a la Conferència nacional per a la república catalana, una trobada en el qual la formació debatrà internament la seva proposta de model econòmic, polític i social per a l'Estat català.
Els republicans descarten per al nou Estat el model presidencialista dels Estats Units, però consideren que el model semipresidencialista vigent a França podria oferir més legitimitat al poder executiu i legislatiu que el model parlamentari vigent a països com Espanya.
El sistema híbrid que es planteja a França obligaria a celebrar unes eleccions presidencials --no s'especifica si a una o a dues voltes--, i unes eleccions legislatives, que conformaria una cambra legislativa --o dues, tampoc es precisa-- que serien les responsables d'elegir un primer ministre.
ERC aposta per definir l'hipotètic nou Estat català com una "República constitucional i democràtica", descentralitzada a través de les vegueries, i on Barcelona sigui la seva capital, perquè consideren que és un pol idoni per internacionalitzar la nació catalana.
La ponència política aborda els detalls que definirien l'Estat català, però també planteja tres escenaris factibles perquè Catalunya aconsegueixi la independència a través d'un procés que pugui ser avalat per la comunitat internacional.
El primer escenari seria la celebració d'una consulta pactada amb l'Estat, el segon que, si el Govern espanyol la nega, es faci una consulta "sota la tutela i supervisió d'actors internacionals que donin a la convocatòria les garanties mínimes i suficients".
El tercer escenari planteja que, si la comunitat internacional es desentén de la consulta catalana, se celebrin unes eleccions plebiscitàries que, si guanyessin les forces sobiranistes, promourien una "declaració unilateral" d'independència des del Parlament.
FORMAR UN EXÈRCIT
La ponència aborda, entre d'altres aspectes, la seguretat i la defensa d'una Catalunya independent, i arriba a la conclusió que formar un exèrcit propi tindria uns "costos inicials altíssims" i suposaria una despesa anual de 4.000 milions d'euros.
Gairebé descartada aquesta possibilitat, planteja dues alternatives, la primera, "acordar un encaix amb els sistemes de defensa europea", que evitaria a Catalunya tenir un exèrcit i en tindria prou amb tenir un cos armat d'elit amb un mínim de capacitat.
La tercera possibilitat, que els republicans no veuen amb bons ulls, és "signar acords de defensa amb tercers països" --diuen que seria l'opció més econòmica a curt termini--, però conclouen que és una opció poc recomanable perquè, a causa de a la localització de Catalunya, la recomanació seria pactar amb França, un aliat tradicional d'Espanya.
La ponència se centra a defensar la viabilitat d'un hipotètic Estat català i, entre d'altres qüestions, assegura que una Catalunya independent podria pagar totes les prestacions de la Seguretat Social i asseguraria tant les prestacions per atur com les pensions.
El coordinador de la ponència ha estat l'exconseller de Cultura Joan Manuel Tresserras, i els militants del partit poden presentar esmenes fins al 24 de maig.
