Les acusacions demanen entre 8 i 20 anys de presó per als processats, entre ells Arantza Zulueta i l'exsenador de Bildu Iñaki Goioaga
MADRID, 15 set. (EUROPA PRESS) -
Representants d'ERC, Junts per Catalunya i Bildu acudiran aquest dilluns a donar suport als 47 advocats que haurien format part del denominat 'front de presons' d'ETA i que s'asseuran al banc dels acusats a l'Audincia Nacional acusats de collaborar amb la banda terrorista.
El judici, presidit per la Secció Tercera de la Sala penal, tindr lloc a partir de les 10.00 hores a la seu de l'Audincia Nacional a San Fernando de Henares (Madrid) i entre els acusats estan els coneguts advocats d'etarres Arantza Zulueta i Jon Enparantza i l'exsenador de Bildu Iñaki Goioaga.
En la convocatria enviada als mitjans de comunicació, ERC, Junts per Catalunya i Bildu avancen que es personaran abans de l'inici del judici a les portes del tribunal per "mostrar suport als 47 ciutadans bascos encausats per prestar ajuda als i les preses basques".
Els 47 advocats haurien format part del denominat 'front de presons' d'ETA sota la cobertura dels diferents ens dels quals formaven part, entre ells el collectiu d'advocats BL, l'organització de suport a presos Herrira, l'associació d'assistncia sanitria Jaiki Hadi o la de familiars de reclusos Etxerat.
La Fiscalia i l'acusació popular que exerceix l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) demanen penes per als acusats que oscillen entre els 8 i els 20 anys i 5 mesos de presó per delictes que van de participació activa en organització terrorista, collaboració i finanament del terrorisme a enaltiment i trencament de mesures cautelars.
Les acusacions situen Zulueta i Enparantza en qualitat de "dirigents" i demanen per a ells 14 anys de presó per participació activa en organització terrorista, si bé no són els acusats que s'enfronten a una pena més, ja que Francisco Javier Balda, integrant del Moviment Pro Amnistia, impulsor de la iniciativa Egin Dezagun Bidea i portaveu d'Herrira podria ser condemnat a 20 anys i 5 mesos per l'acumulació de diversos delictes: participació activa, enaltiment, finanament del terrorisme i trencament de cautelars.
COHESIÓ ENTRE ELS PRESOS I FIDELITAT A ETA
Aquest 'front de presons' va ser desarticulat en les operacions 'Escac', 'Mat' i 'Pastor' practicades al gener del 2014, gener del 2015 i mar d'aquest mateix any, més d'una dcada després que, per ordre d'ETA, es creés el denominat 'Koordinazio Taldea/Grup de coordinació', també denominat KT per les seves sigles en basc, la funció principal de la qual era dirigir l'EPPK (collectiu de presos) de manera integral, garantint la cohesió dels seus membres i la seva fidelitat a la banda, exercint aquesta funció sempre de manera subordinada a l'organització terrorista i d'acord a les directrius generals que ETA li feia arribar.
Segons les acusacions, el KT dissenyava i organitzava les campanyes de mobilització i reivindicació que realitzaven els presos a l'interior de les presons, dirigia i dinamitzava els processos de debat i reflexió que desenvolupaven els seus membres, realitzava un seguiment directe de la situació de cada pres d'ETA, actuava com a portaveu de l'EPPK, elaborant i difonent els seus comunicats oficials i mantenia permanentment informada ETA de la situació del conjunt de membres de l'EPPK.
Els seus membres, asseguren en els escrits d'acusació, als quals ha tingut accés Europa Press, eren "plenament coneixedors de la seva dependncia orgnica d'ETA i la seva activitat contribueix a les finalitats" de l'organització terrorista.
En concret, el 'collectiu d'advocats' era una estructura formada per advocats en actiu (els 'bertsolaris' o 'pintors') que, servint-se de la seva condició de lletrats, a més d'assistir jurídicament els membres de l'EPPK realitzaven funcions de "assistncia política", recopilant i centralitzant tot tipus d'informació relacionada amb els presos que formaven part d'aquest grup, informació que es remetia posteriorment a les estructures de direcció del 'front de presons'. La realització d'aquestes activitats convertien el collectiu d'advocats' en un dels principals instruments, tant d'ETA com del KT i d'Askatasuna.
Els documents que es van confiscar en la detenció de l'exdirigent d'ETA Mikel Albisu Iriarte, 'Antza', van acreditar que el 2004 la reestructuració dels presos de la banda que s'havia iniciat un any abans s'anava consolidant i com ETA continuava exercint la direcció i supervisió d'aquest entramat organitzatiu creat per gestionar tot el relacionat amb els presos de l'organització terrorista, en el denominat 'front de presons'.
MOBILITZACIÓ DE LA BASE SOCIAL
Segons les acusacions, aquest front es va mantenir prcticament igual fins el 2012, és a dir, després del cessament definitiu de l'activitat terrorista d'ETA, quan es va produir una reorganització en el qual el collectiu de presos es va plantejar com un dels principals elements de mobilització de la base social de l'organització i el seu entorn, amb reivindicacions a favor dels drets suposadament vulnerats dels membres de l'EPPK com a factor que permet acumular forces procedents d'altres sectors polítics i socials aliens a l'esquerra abertzale i així tractar d'augmentar la pressió política i social. Per aix, ETA necessitava mantenir els presos cohesionats i units.
A la majoria de processats en aquest procediment se'ls acusa de participació activa en organització terrorista, com Iñaki Goioaga, qui s'enfronta a peticions d'11 anys de presó; només Naia Zurriarain ser jutjada per collaboració amb ETA i se solliciten 8 anys per a ella.
En la vista també s'asseuran al banc les advocades Amaia Izco i Jaione Carrera, els qui exerceixen la defensa de tres dels acusats per l'agressió a dos gurdies civils en Alsasua a l'octubre del 2016, Jokin Unamuno i Ainara Urquijo en el cas de la primera, i Adur Ramírez en el cas de la segona.
