Aquest diumenge aprovar el document després de rebutjar amb un 94,8% l'esmena a la totalitat a la seva estratgia
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 12 (EUROPA PRESS)
ERC ha incorporat a la nova ponncia del partit que s'aprovar aquest diumenge en la Conferncia Nacional una esmena que planteja establir en la taula de dileg "una metodologia clara i un calendari acordat de reunions que es pugui complir".
Així consta en el text de la ponncia que actualitza l'estratgia política de la formació afermant la seva aposta pel dileg amb el Govern central per solucionar el conflicte catal sense que hi hagi canvis substancials en la línia que han seguit els republicans en els últims anys.
Aquest dissabte, la Conferncia Nacional que s'est celebrant a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) ha rebutjat amb un 94,8% de vots en contra, 1,5% en blanc i 3,7% a favor l'esmena a la totalitat que ha presentat el sector crític del partit denominat Collectiu Primer d'Octubre contra la ponncia, de manera que aquest diumenge s'aprovar aquest document.
El sector crític va presentar una esmena a la totalitat a l'estratgia del partit per es va rebutjar de manera mplia en tots els congressos territorials, per en la Conferncia s'ha votat i s'ha rebutjat la que es va presentar en la federació de la 'Catalunya nord' perqu en aquell territori s'estan reestructurant els rgans del partit i no es va poder debatre, així que ha anat directament al plenari.
REFORA LA VIA NEGOCIADA
La ponncia que es votar aquest diumenge, i que amb tota probabilitat s'aprovar amb una mplia majoria, renova l'estratgia dels republicans reforant la via negociada amb l'Estat espanyol per solucionar el conflicte catal, tot i que planteja el "desbordament democrtic" i la desobedincia si falla la taula de dileg amb el Govern central.
El document, que ha coordinat l'exconseller i actual sotssecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d'ERC, Raül Romeva, i que porta per títol 'Escrivim el futur republic, fixa que "la millor confrontació democrtica és la taula de negociació", tot i que defensa la necessitat de treballar per construir alternatives.
Així, planteja la desobedincia política i social i les "accions de desbordament democrtic" com a possibles alternatives per aconseguir un referndum, tot i que no concreta com s'han de dur a terme ni en qu han de consistir, com tampoc no detalla en quin moment ERC donar per fracassada la taula de dileg.
A més, reafirma la voluntat d'ERC de governar el dia a dia des de la Generalitat, situa les prioritats sectorials i planteja els objectius estratgics que volen aconseguir abans del 2030, en qüestions com el refor de l'estat del benestar i la lluita contra el canvi climtic, a més de fixar l'horitzó per a la dcada del 2040.
ESMENES INCORPORADES
En total es van presentar 512 esmenes a la ponncia, de les quals 61 es van acceptar literalment, 380 es van transaccionar, 11 van decaure per qüestions de forma i 59 es van retirar, de manera que s'han incorporat més de 400 esmenes al text definitiu sense que quedi cap esmena parcial viva.
Les esmenes que s'han incorporat al text definitiu de la ponncia no modifiquen substancialment l'estratgia del partit, tot i que afegeixen alguns matisos com la que demana una metodologia i un calendari acordat en la taula de dileg, "així com també el retorn pertinent a la ciutadania, i específicament a la militncia, dels acords fruit de la negociació".
Una altra subratlla que la millor manera de solucionar el conflicte a Catalunya és combinant la negociació amb el Govern central amb la "construcció d'espais de sobirania", i una altra planteja apellar la UE o l'ONU per fer possible el referndum.
A més, una de les esmenes afegides al text adverteix que, si la negociació amb el Govern no es concreta amb avanos tangibles, ERC no descarta "cap via democrtica i pacífica per a la consecució" dels seus objectius.
A més d'aquestes, la majoria de les esmenes se centren en qüestions sectorials, reforant els compromisos del partit en la lluita contra el canvi climtic, la política territorial, la defensa del catal i la voluntat de legislar per garantir el dret a l'habitatge davant l'"emergncia habitacional".
