BARCELONA, 2 des. (EUROPA PRESS) -
ERC ha exigit aquest dimarts al Govern que, en comptes d'aprovar els pressupostos del 2015, s'inclini per impulsar un acord polític amb altres grups parlamentaris que inclogui una pròrroga dels comptes i la convocatòria d'eleccions "al més aviat possible", amb la finalitat de tenir un mandat democràtic que permeti proclamar la independència en la pròxima legislatura.
Així ho ha explicat el diputat d'ERC Pere Aragonès en declaracions als periodistes als passadissos del Parlament, que ha assegurat que els republicans centraran la seva estratègia en les pròximes setmanes a defensar el seu pla, en els diferents contactes que entaulin amb el Govern.
Preguntat per si ERC preveu la possibilitat de presentar una esmena a la totalitat dels comptes, ha dit que en el seu partit estan "convençuts" que el que acabarà passant serà un avançament electoral després d'un gran acord amb el Govern sobre aquesta qüestió.
ERC ha destacat també les seves reserves envers el calendari d'aprovació dels pressupostos, ja que, si s'imposessin les previsions del Govern, els comptes s'aprovarien al ple del 4 de febrer, i si després el president de la Generalitat, Artur Mas, dissolgués el Parlament i hi haguessin eleccions, la votació no es faria abans del 5 d'abril, ja que han de transcórrer els 54 dies preceptius que estableix la llei.
"Aquest escenari no és el que demana la ciutadania. Si hi ha eleccions el febrer i març, es dissoldrà el Parlament en plena tramitació pressupostària" per la qual cosa no hi hauria més remei que aplicar una pròrroga pressupostària, que és el que ERC defensa, que sí que s'ha ofert al Govern per aprovar les ampliacions de crèdit necessàries perquè entri en vigor l'1 de gener el final de les retallades per als treballadors públics i els interins.
Segons Aragonès, l'únic escenari amb el qual cal treballar és el de facilitar la declaració d'independència com més aviat millor i que els de 2015 siguin els últims pressupostos d'una Generalitat autonòmica, ja que aquesta és l'única sortida que deixa l'Estat, que és "hostil" amb Catalunya, com demostra amb la querella "política contra el dret a decidir" que ha presentat Fiscalia contra Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.
