Publicat 09/07/2015 19:22

ERC demana excloure de la Llei de Seguretat Nacional les decisions dels parlaments autonòm

Joan Tardá en el Congreso
EUROPA PRESS

MADRID, 9 jul. (EUROPA PRESS) -

ERC proposa incloure en el projecte de Llei de Seguretat Nacional una nova disposició addicional segons la qual "en cap cas allò establert en la llei, i en particular en la declaració de situació d'interès per a la seguretat nacional, pugui ser adoptat com a resposta a les decisions preses pels parlaments autonòmics".

Aquest nou concepte de "situació d'interès per a la seguretat nacional" pretén, segons el Govern espanyol, cobrir el buit que es dóna davant de situacions en les quals no es considera necessari decretar l'estat d'alarma, estat d'excepció o estat de setge, però sí utilitzar més mitjans i coordinació dels habituals.

El diputat republicà Joan Tardà ha acusat l'Executiu de, amb aquest nou concepte, voler "suspendre 'de facto' els poders de la Generalitat de Catalunya davant d'una possible victòria del sobiranisme" a les eleccions previstes per al 27 de setembre.

Així es desprèn de les esmenes al projecte de Llei de Seguretat Nacional, recollides per Europa Press, que han presentat els diferents grups parlamentaris, en què les dels partits nacionalistes --CDC, UDC, PNB i ERC-- han estat les més nombroses.

MÉS REPRESENTACIÓ DE LES CA

En general, aquests partits exigeixen una representació més gran de les comunitats autònomes tant en la presa de decisions com en els propis organismes que regeixen l'Estratègia de Seguretat Nacional, ja que consideren que la norma és massa "recentralizadora".

El denominador comú de les seves esmenes és reclamar que en la política de seguretat nacional de l'Estat participin "totes les administracions públiques", a través d'una "acció coordinada i de col·laboració", i alhora que l'Estratègia de Seguretat Nacional s'elabori tenint en compte l'opinió de les comunitats autònomes.

Alhora, en l'article 21, que regula les funcions i la composició del Consell de Seguretat Nacional, demanen la mateixa col·laboració i que en aquest organisme, que presideix el president del Govern central, hi hagi un representant de cada comunitat autònoma que sigui designat per elles.

COOPERACIÓ BILATERAL

Tenint en compte que el projecte de llei estableix la creació d'una Conferència Sectorial per a assumptes de la Seguretat Nacional, el grup de Convergència i d'Unió també proposa que s'articulin "mecanismes de cooperació amb les comunitats autònomes amb competències en matèria de protecció de persones i béns d'acord amb els seus Estatuts d'Autonomia".

El PNB va més enllà i suggereix que "la cooperació entre l'Estat i les comunitats autònomes en les matèries pròpies d'aquesta llei es realitzi a través de la Conferència Sectorial", excepte en el cas de les autonomies "que disposen de policies autonòmiques pròpies, per a les quals s'establiran instruments de cooperació bilateral".

D'altra banda, el grup de Convergència i Unió suggereix que la declaració de "situació d'interès per a la seguretat nacional" pugui ser declarada a petició del president de la comunitat autònoma on tingui lloc la crisi en qüestió.

SUPERVISIÓ DE LES CORTS GENERALS

Tots els grups parlamentaris que han presentat esmenes parcials a aquest text volen que les Corts Generals supervisin d'alguna forma la política de seguretat nacional; Convergència i Unió, de fet, demanen que sigui en el fòrum on es debati i s'aprovi l'Estratègia de Seguretat Nacional.

El PSOE i UPyD, pel seu costat, proposen un termini de temps perquè el Govern central avisi el parlament sobre una situació d'interès per a la seguretat nacional en el cas que aquesta sigui declarada.

Mentre el partit magenta parla d'un termini concret de 72 hores per informar d'aquesta declaració i de dues setmanes per "rendir comptes" sobre els motius i la gestió que s'ha fet de la mateixa, els socialistes són més imprecisos i demanen que la llei estableixi que l'Executiu ha d'informar "immediatament" sobre les mesures adoptades i l'evolució de la situació.

El PSOE considera, a més, que l'Estratègia de Seguretat Nacional, que fa una anàlisi de les amenaces i riscos als quals s'enfronta Espanya i els mitjans de què disposa per combatre'ls, ha de ser revisada "cada cinc anys o quan ho aconsellin les circumstàncies canviants de l'entorn estratègic".

Sobre el fet que el Govern espanyol pugui mobilitzar recursos privats en cas de necessitat en declarar una situació d'interès per a la seguretat nacional, el grup socialista proposa en les seves esmenes que es reguli la seva utilització "mitjançant un reglament corresponent dels mecanismes i les formes".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés