Els independentistes demanen que la llei de memòria s'apliqui íntegrament abans de l'estiu
MADRID, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
Esquerra Republicana intentarà aquest dimecres que el Congrés exigeixi al Govern central que apliqui de manera efectiva, a tot tardar abans de l'estiu, tot el previst en la llei de memòria democràtica i que, en tan sols un mes, tingui a punt el procediment perquè els partits polítics puguin reclamar la restitució dels béns i drets que els va confiscar Franco durant la Guerra Civil o la compensació corresponent.
Amb aquest objectiu, la formació independentista catalana sotmetrà a votació en el ple de la Cambra una moció conseqüència de la interpel·lació que, sobre aquest particular, van realitzar en l'última sessió plenària del 2023 al ministre de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres.
La llei de memòria democràtica acaba de complir 15 mesos en vigor i molts dels terminis fixats en la norma per posar en funcionament les mesures que contempla ja han vençut, tal com critica ERC en la seva iniciativa.
Una de les que s'haurien d'haver activat el passat mes d'abril és l'aprovació d'un reglament de la llei de memòria històrica del 2007 per reformar la llei del 1998 per la qual ja es va tornar als partits béns que els va confiscar el franquisme.
La llei de memòria democràtica preveu que el reglament fixi "un nou termini per a la presentació de les sol·licituds de restitució o compensació" als partits d'aquests béns i drets, i ara ERC demana que tot estigui a punt en un mes.
També volen que a principis de març el Govern central informi la Cambra baixa de com va la creació del Banc Estatal d'ADN de víctimes de la guerra i la dictadura que es contempla en l'article 23.
VULNERACIÓ DE DRETS HUMANS DESPRÉS DE LA CONSTITUCIÓ
A més, la moció d'ERC, recollida per Europa Press, dona tres mesos a l'Executiu central per presentar al Congrés el catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica, un informe sobre el seu procés de retirada i l'estudi sobre els supòsits de vulneració de Drets Humans succeïts entre el 1978 i el 1983.
Durant aquella interpel·lació a finals de desembre, Torres va avançar que el Govern central volia tenir a punt, en els primers mesos d'aquest any, el banc d'ADN estatal, va explicar que l'auditoria sobre els béns espoliats ja s'estava "culminant" i es va comprometre a impulsar "el catàleg de tots els símbols franquistes i la seva retirada".
Esquerra també vol establir que, com a tard al maig, l'Executiu espanyol remeti a la Cambra un informe sobre els avanços que s'han produït en les actuacions per al reconeixement i reparació a les víctimes que van realitzar treballs forçats i en la senyalització dels llocs on van treballar.
