Subordina el Consell per la República de Puigdemont a una taula de coordinació independentista
BARCELONA, 23 març (EUROPA PRESS) -
El preacord d'ERC i la CUP per investir Pere Aragons president de la Generalitat inclou limitar la taula de negociació entre La Moncloa i la Generalitat a dos anys --temps mxim de la legislatura de l'executiu de Pedro Sánchez-- i conclouen que aquest espai "només pot consistir en l'autodeterminació i l'amnistia".
"Des de la crítica i l'escepticisme la CUP es compromet a donar un cert marge de temps a la taula de negociació i no basar el seu suport o oposició al Govern en funció de la seva existncia", recull el document que ha consultat Europa Press, el qual concreta que els cupaires es mantindran en una posició d'oposició al PSOE i al Govern central, i que només es plantejaran formar part de la taula si assumeix el compromís de l'autodeterminació i l'amnistia.
ERC aposta per aquest dileg i la resolució política en aquest espai, per es compromet a no dilatar la taula innecessriament i proposa que la seva tasca se sotmeti a una rendició de comptes que permeti avaluar-ne el desenvolupament; una rendició que consideren que ha de tenir una part pública i una altra més discreta, que s'ha de fer en els espais que volen compondre per desplegar l'estratgia independentista.
Aquest rgan de coordinació independentista resoldr les diferncies que es derivin de la negociació amb l'Estat, perqu són conscients que "implicar desafiaments i contradiccions derivades de provocacions i crítiques".
Consideren que sempre hauran de prioritzar l'enteniment a la divisió interna dels partits favorables a la independncia, i l'espai de coordinació independentista ser el que engegar els mecanismes per decidir "si el procés de negociació ha de continuar, i com, o si s'ha de suspendre, ajornar o clausurar".
PRIMERA MEITAT DEL 2023
A més de l'avaluació continuada de la taula, el preacord contempla que durant la primera meitat del 2023 la taula de negociació valorar la seva tasca en cas que continu vigent, analitzar si ha donat els seus fruits i decidir "quins són els passos següents a seguir, inclosa l'eventual finalització d'aquesta negociació".
Subratllen que el seu objectiu és "implementar i fer efectiu el consens al qual s'arribi en l'espai de consens estratgic de l'independentisme"; en un document que tant ERC i la CUP sotmetran als seus rgans interns i que els republicans traslladaran a Junts amb qui volen arribar a un acord que sigui conforme als pactes amb els cupaires.
"NOU EMBAT"
El document contempla dos escenaris possibles: el primer, que la taula de dileg amb l'Estat doni els seus fruits i el Govern espanyol s'obri a negociar una solució basada en l'autodeterminació i l'amnistia, i el segon, que no passi aix, i llavors ERC i la CUP es comprometen a generar les condicions per plantejar el nou embat democrtic durant aquesta legislatura per la via que el conjunt de l'independentisme valori com la més adequada, prioritzant el referndum.
Així mateix, inclou el compromís dels dos partits que la Mesa del Parlament garanteixi els drets materials, civils i polítics "malgrat les conseqüncies que pugui suposar", i aposten per reformar el Reglament de la cambra catalana per garantir-ne la sobirania.
També contemplen la confrontació amb l'Estat per blindar drets en mbits com l'habitatge, drets de ciutadania, drets i llibertats, subministraments, antifeixisme i ecologisme, per "superar el terreny simblic", i per aix crearan un grup de treball juridic-polític que estudi com fer-ho i com evitar conseqüncies per als funcionaris.
COORDINACIÓ INDEPENDENTISTA
El preacord d'ERC i la CUP inclou generar una taula de direcció estratgica independentment del resultat de les negociacions de la investidura en la qual han de participar els partits i entitats independentistes.
Aquesta taula ha de servir "per traar les línies estratgiques, preparar les condicions per al nou embat democrtic amb l'Estat" i estableix que s'ha de convocar com més aviat possible i s'ha de quedar fora del focus de les disputes del dia a dia conjunturals o tctiques entre partits.
Aquests darrers dies ha transcendit que un dels principals esculls de les negociacions entre ERC i Junts per arribar a un acord és quin rgan ha de coordinar l'estratgia de l'independentisme i el paper que ha de tenir el Consell per la República, al que Junts vol donar més pes, els republicans en són reticents i els cupaires ni tan sols hi participen.
En aquest sentit, el preacord subordina el Consell per la República a la taula de coordinació estratgica i, malgrat que no n'especifica la funció, situen el Consell que dirigeix l'expresident Carles Puigdemont al mateix nivell que l'Assemblea de Crrecs Electes, en la qual sí que hi participa la CUP.
"En aquesta taula s'haur d'acordar com s'estableix la coordinació entre tots els espais existents, com el Consell per la República o l'Assemblea de Crrecs Electes i s'hauran d'establir els grups de treball necessaris", concreten.
ESTABILITAT I COORDINACIÓ
El document va acompanyat de mecanismes i rgans de coordinació entre tots dos partits per garantir l'estabilitat de la legislatura i el compliment dels pactes, un dels quals és el que va anunciar dilluns el candidat d'ERC a la presidncia, Pere Aragons, i sotmetre's a una qüestió de confiana durant la primera meitat del 2023.
En aquest punt, la CUP "es compromet a treballar per facilitar la governana en totes les qüestions vinculades als compromisos adquirits i que els impliquin de manera concreta incloent l'estabilitat pressupostria", si els pressupostos recullen les partides necessries per desplegar els punts de l'acord.
Per coordinar-se i monitoritzar els pactes crearan diversos grups de treball, com el Comit Permanent de Seguiment, que es reunir cada mes per avaluar el compliment dels acords, i la Comissió de Coordinació Parlament-Govern, que en far un seguiment tcnic-polític i la coordinació amb l'acció del Govern, que es reunir de manera setmanal.
A més, tindran grups de treball sectorials per abordar qüestions en les quals no hi ha un pacte tancat, i també contemplen grups de treball en l'mbit pressupostari i en l'anlisi dels grans projectes urbanístics i infraestructures.
