No descarta que el PP se salti la Constitució i sobrepassi el topall de dos mesos de termini per tramitar la llei al Senat
MADRID, 27 gen. (EUROPA PRESS) -
La portaveu de Justícia d'ERC, Pilar Vallugera, considera que tot el relatiu als delictes de terrorisme ja està "molt ben lligat" en la llei d'amnistia, després de les últimes modificacions introduïdes al Congrés al seu pas per la ponència i la comissió, però admet que al seu grup "l'amoïna" que es puguin posar pegues a allò relatiu a la malversació.
En una entrevista en el programa 'Parlamento' de Radio Nacional, recollida per Europa Press, Vallugera assumeix que, tot i que es pot negociar "fins l'últim minut" amb el PSOE per afinar-la encara més, la llei ja està "ben encarrilada". "No és la pressió que teníem abans", reconeix, destacant, a més, que després del periple parlamentari el text "s'acosta més" al que va plantejar ERC a l'inici de la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez.
La diputada concedeix que l'aprovació de l'esmena que continua viva per suprimir tot allò relatiu al terrorisme "podria ser un avanç", però alhora assenyala que aquest punt està ja "molt ben lligat".
Sobre la possibilitat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europa vegi algun problema en els punts en els quals s'amnistien els delictes de terrorisme, subratlla que els ponents han estat "absolutament respectuosos" amb el contingut dels articles 2 i 3 de la directiva europea, ja que és d'"obligat compliment".
"Aquí és on hem buscat la robustesa de la llei, el que s'exclou no està en contradicció amb el que la directiva diu que s'ha de penar", exposa, abans d'admetre que el que sí que els "amoïna" més és que es pugui posar alguna pega a allò relatiu a la "malversació".
S'AJUSTA A LA DIRECTIVA EUROPEA
Preguntada per què la redacció de l'article 2 no es va fer des de l'inici tal com està ara, la diputada d'ERC ha admès que es va acordar així perquè "va convenir políticament" per a la investidura de Pedro Sánchez.
"Nosaltres arribem a un acord que després va ser modificat. Per tant, el que hem aconseguit és que es torni una mica a l'inici, a l'acord que nosaltres plantegem", ha indicat, remarcant que el text ara s'assembla "molt més" al que ERC va posar sobre la taula que al que va proposar inicialment Junts.
La ponent detalla que al final es va optar per eliminar la referència al fet que no serien amnistiats els delictes de terrorisme sobre els quals hauria recaigut sentència ferma perquè es tractava d'una fórmula que podria no "sobreviure a un examen del Tribunal Constitucional". "Té a veure amb procediment i no té a veure amb fets, per tant, crèiem que afeblia la llei i per això s'ha buscat un redactat que obviés aquest element", exposa.
NO HI VA HAVER TERRORISME EN CAP CAS
Sobre les crítiques d'alguns col·lectius de víctimes del terrorisme que subratllen que "tot terrorisme atempta contra els Drets Humans, sense excepcions", Vallugera respon que això és així "sempre que" existeixi aquest terrorisme.
"Aquí el tema és que no ha existit terrorisme en cap cas", assevera, insistint que el que va passar durant el procés no es pot equiparar de cap manera al terror que es va viure a Espanya "lamentablement, durant molts anys".
"L'espiral d'intent de processar per delictes molt greus i que no poguessin ser amnistiats per part dels tribunals espanyols arriba a comparar el que va passar el 17 d'agost (del 2017) a Barcelona o el que va passar el març del 2004 a Madrid amb una manifestació en un aeroport. Jo el que no entenc és com les associacions de víctimes del terrorisme no surten dient que no banalitzin el que els va passar perquè és gravíssim", ha dit.
Per contra, ha subratllat la diputada, "a Catalunya no hi va haver cap mort" excepte un "per un infart" que, al seu parer, "l'hauria tingut exactament igual". "Ni l'ambaixada, ni els serveis d'emergència, ni l'hospital, ni les forces i cossos de seguretat de l'Estat en aquell moment van veure cap indici que tingués cap relació amb el que estava passant", ha afegit.
LEGISLAR SOBRE EL QUE UN JUTGE PUGUI "IMAGINAR"
"Això és l'absurd, que estem discutint si amnistiem o no el terrorisme perquè estem amnistiant una cosa que no va existir. El que hi ha és l'intent d'un tribunal d'encausar per això perquè no tenen cap altre element per encausar. És com si se t'ocorre amnistiar, no ho sé, els delictes de lesa humanitat, perquè no n'hi va haver, però potser t'imputen...", ha posat com a exemple.
Segons Vallugera, alguns jutges, com Manuel García-Castellón, han anat "donant pistes" de si en aquest assumpte "anaven pel civil o pel militar": "No s'anaven a aturar davant cap adequació del tipus al fet per encausar la gent que va estar implicada en els fets del 17 i del 19. Ens ha donat la pista que no es tracta d'un tema jurídic, sinó que es tracta d'un tema polític", sosté.
"Ens ha vingut a dir: 'Oblidin-se de la realitat i intentin incloure en aquesta llei tot allò que un jutge es pugui imaginar i pugui crear d'una manera absolutament fora de lloc i sense cap base sobre la realitat'. Aquest és el drama, que ens n'hem anat de la realitat, que ningú no parla del que realment va passar --una manifestació, unes urnes i dues persones pujades a un cotxe-- i tot s'ha convertit en un delicte de terrorisme", s'ha lamentat.
ES PODEN REBENTAR LES COSTURES DE L'ESTAT
Dimarts, el ple del Congrés aprovarà la llei i l'enviarà al Senat, on Vallugera dona per descomptat que toparà amb un "veto" del PP, que té majoria absoluta a la Cambra alta. La diputada augura que els d'Alberto Núñez Feijóo demanaran informes que no són preceptius, com a la Comissió de Venècia, per dilatar el màxim possible el seu pas per aquest òrgan i que fins i tot es podrien saltar el termini màxim de dos mesos que fixa la Constitució per a la tramitació d'una norma al Senat.
"La cosa és que al final s'imposi un sentit de l'Estat o no. És a dir, podem acabar trencant totes les costures de l'Estat. Es volen saltar la Constitució amb una tramitació no d'urgència quan la Constitució diu que s'ha de tramitar d'urgència? Es volen saltar la Constitució amb els dos mesos que té el Senat? Que ho facin, que ho facin, que els constitucionalistes ho facin", els ha reptat.
