Publicat 12/03/2022 10:28

ERC celebra aquest cap de setmana una Conferncia per reforar la seva aposta per la via negociada

Archivo - Arxivo - El president de la Generalitat, Pere Aragons, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras. ARXIU.
David Zorrakino - Europa Press - Arxiu

Actualitza la seva estratgia plantejant el "desbordament democrtic" si la taula de dileg falla

BARCELONA, 12 març (EUROPA PRESS) -

ERC celebrar aquest cap de setmana una Conferncia Nacional en qu aprovar la nova ponncia política, que actualitza l'estratgia dels republicans reforant la via negociada amb l'Estat per solucionar el conflicte catal, tot i que planteja el "desbordament democrtic" i la desobedincia si falla la taula de dileg amb el Govern central.

La Conferncia es far en La Farga de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), el mateix escenari on al juliol del 2018 ERC va fer l'última Conferncia d'aquest tipus que va servir per consagrar el seu gir estratgic cap al dileg i el seu full de ruta dirigit a ampliar la base de l'independentisme.

Dissabte comptar amb la intervenció del president de la Generalitat i coordinador nacional del partit, Pere Aragons, que inicialment havia de pronunciar el seu discurs diumenge per finalment aquest dia assistir a la Conferncia de Presidents a la Palma, i de la secretria general, Marta Rovira, des de Ginebra (Sussa).

També hi haur dues taules rodones a porta tancada, una sobre resolució de conflictes amb el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, i el president del Sinn Féin, Declan Kearney, i una altra sobre "transformacions republicanes", i diumenge es votar la ponncia política després que l'exposi la secretria general adjunta i portaveu del partit, Marta Vilalta, i el líder republic, Oriol Junqueras, far el discurs de clausura.

NO CONCRETA LES ALTERNATIVES

La ponncia, que ha coordinat l'exconseller i actual sotssecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d'ERC, Raül Romeva, i que té per títol 'Escrivim el futur republic, fixa l'estratgia dels republicans afermant l'aposta per la taula de dileg sense cap canvi substancial en la direcció que han seguit els últims anys.

A més de cridar a la mobilització de la ciutadania per contribuir a pressionar el Govern central en la resolució del conflicte, el document argumenta la necessitat de "mantenir la feina constant per construir alternatives democrtiques per afrontar l'embat democrtic", seguint la línia que va obrir Aragons en el seu discurs de Nadal, en qu va avisar que s'havien de comenar a preparar altres vies si la negociació fracassa.

Així, ERC planteja la desobedincia política i social i les "accions de desbordament democrtic" com a possibles alternatives per aconseguir un referndum, tot i que no concreta com s'han de dur a terme ni en qu han de consistir, com tampoc no detalla en quin moment ERC donar per fracassada la taula de dileg.

"No renunciem ni renunciarem a cap instrument democrtic que ens permeti decidir el nostre futur collectiu per arribar a la república catalana, des d'accions de desobedincia política i social fins a a accions de desbordament democrtic per fer possible el dret a l'autodeterminació", afirma la ponncia, que rebutja posar dates fixes i fulls de ruta inamovibles.

EXHIBICIÓ DE FORTALESA

Amb aquesta Conferncia, els republicans pretenen fer una demostració de fortalesa del partit en un moment en qu posseeixen la Presidncia de la Generalitat, són determinants al Congrés i són un dels principals partits a nivell municipal, motiu pel qual volen visibilizar que han guanyat poder i pes polític des de la seva última Conferncia del 2018.

Fonts republicanes han defensat que es vol mostrar la "seguretat" de la formació en la seva estratgia, davant les crítiques constants de Junts i la CUP a la taula de dileg i els obstacles que creuen que posa el PSOE a la negociació, i també en la seva voluntat de governar en el dia a dia.

També ser el primer gran acte amb la militncia després de la pandmia del coronavirus i després de la sortida de Junqueras de la presó amb l'indult, de manera que es mostrar la 'biceflia' entre el president d'ERC --Junqueras-- i el president de la Generalitat -Aragons--, a més que volen reivindicar que la seva secretria general --Marta Rovira-- continua a l'"exili".

COHESIÓ INTERNA

Amb aquesta Conferncia, ERC vol exhibir la cohesió interna del partit, perqu previsiblement la ponncia s'aprovar amb una mplia majoria i, de fet, arriba sense cap esmena parcial viva.

Després del debat del document entre la militncia i els rgans territorials, es van presentar 512 esmenes, de les quals 61 es van acceptar literalment, 380 es van transaccionar, 11 van decaure per qüestions de forma i 59 es van retirar, de manera que s'han incorporat més de 400 esmenes al text definitiu.

El sector crític d'ERC denominat Collectiu Primer d'Octubre va presentar una esmena a la totalitat a l'estratgia del partit per es va rebutjar de manera mplia a tots els congressos territorials, per en la Conferncia es votar una que es va presentar a la federació de la 'Catalunya nord' perqu en aquest territori s'estan reestructurant els rgans del partit i no s'ha pogut debatre, així que es votar directament en el plenari.

Una de les esmenes que s'han incorporat al document defensa la necessitat de treballar en la construcció d'"espais de sobirania" en parallel al procés de negociació amb el Govern central, per fonts del partit han assegurat a Europa Press que les esmenes no han tingut una afectació rellevant a l'estratgia independentista i l'aposta pel dileg, sinó que la majoria són sobre assumptes sectorials.

La ponncia també planteja la necessitat que hi hagi un "bon govern" des de la Generalitat per impulsar les millors polítiques per a la ciutadania, situa els objectius estratgics que volen aconseguir abans del 2030, en qüestions com el refor de l'estat del benestar i la lluita contra el canvi climtic, i també fixa l'horitzó per a la dcada del 2040.

D'aquesta manera, els mbits de medi ambient i energia són els que han tingut un nombre més elevat d'esmenes, motiu pel qual el partit creu que el posicionament ecologista d'ERC ha quedat reforat, mentre que també hi ha hagut moltes sobre la política territorial per reafirmar el concepte de la "Catalunya sencera".

Contingut patrocinat