MADRID, 9 juny (EUROPA PRESS) -
ERC ha aprofitat les seves esmenes a la llei que regula l'abdicació de Joan Carles I per reclamar el dret d'autodeterminació de les "nacions" de l'Estat, així com un referèndum perquè els ciutadans espanyols puguin decidir entre Monarquia i República.
En les seves esmenes al projecte de llei, el debat de les quals està previst per a aquest dimecres en el Ple del Congrés, els independentistes catalans exigeixen una vegada més que es reconeguin les "nacionalitats" de l'Estat com subjectes de sobirania i se'ls permeti exercir, per tant, el dret "inalienable" de convocar un referèndum d'autodeterminació, i emplacen en aquest sentit el Govern a comprometre's a fer els canvis constitucionals i legislatius "necessaris" per "garantir la plena eficàcia" d'aquest dret.
A més, ERC planteja que l'abdicació del Rei només sigui "efectiva" després de la convocatòria del referèndum, d'acord amb l'article 92 de la Constitució, que estableix que les decisions polítiques "d'especial transcendència" siguin sotmeses a consulta de tots els ciutadans.
ÉS UNA "BURLA"
En aquest sentit, suggereixen afegir un nou article al projecte de llei d'abdicació perquè, abans que el Príncep d'Astúries sigui proclamat rei davant les Corts Generals, el Govern sotmeti a referèndum consultiu l'oportunitat d'iniciar els tràmits de reforma constitucional necessaris amb la finalitat de modificar el model polític de l'Estat.
Amb aquestes esmenes, els republicans catalans ja avancen que demanaran la devolució del projecte de llei del Govern que permetrà l'abdicació de Joan Carles I perquè, segons remarquen, ERC no pot assumir que el cap de l'Estat "ho sigui per herència, i no per voluntat popular".
"No neguem el dret que pogués tenir Felip de Borbó de ser cap d'Estat, però només després d'haver guanyat unes eleccions en què la ciutadania expressi la seva voluntat en tal sentit", apunta ERC, que titlla de "burla a la democràcia" i "al principi d'igualtat de tots els ciutadans" la pretensió que el Parlament resolgui per urgència i en lectura única la renovació de la Direcció de l'Estat.
"SEGONA TRANSICIÓ EXPRÉS"
Segons el parer dels independentistes catalans, la "rapidesa" i l'"entossudiment" amb què es pretén "donar carpetada" a la successió dinàstica es percep com "una segona Transició exprés, en la qual tot torna a estar lligat i ben lligat".
Davant això, Esquerra defensa que l'abdicació del Rei és el moment "propici" per impulsar les consultes als diferents pobles espanyols amb la finalitat d'iniciar, segons cada cas, "els oportuns processos constituents que permetin la superació d'un procés com el de 1978, que no va permetre a la ciutadania elegir lliurement el seu futur i, en particular, el seu encaix a l'Estat o la seva independència nacional".
"Esquerra Republicana no reconeix la legitimitat de la imposada Monarquia ni la imposició d'un ordenament jurídic que no reconeix el dret inalienable de Catalunya a decidir lliurement el seu futur", conclouen els republicans catalans, que ja han confirmat que no assistiran el pròxim 19 de juny a la cerimònia de proclamació de Felip VI com a nou rei d'Espanya que se celebrarà al Congrés.
