Publicat 17/01/2022 16:04

ERC aposta per la desobedincia i el "desbordament democrtic" si la taula de dileg no funciona

L'exconseller i sots-secretari general de Prospectiva i Agenda 2030 d'ERC, Raül Romeva
ERC - MARC PUIG

En aquesta ponncia ratifica l'aposta per negociar amb el Govern central sense dates ni fulls de ruta "inamovibles"

BARCELONA, 17 gen. (EUROPA PRESS) -

ERC ha elaborat una nova ponncia política que s'aprovar en la Conferncia Nacional de la formació entre el 12 i 13 de mar, que reafirma l'aposta per la taula de dileg per resoldre el conflicte catal per defensa "construir alternatives democrtiques" si la negociació amb el Govern central no funciona.

La ponncia, titulada 'Escrivim el futur republic' i recollida per Europa Press, argumenta que tant per reforar la posició del Govern en la taula de dileg com per estar preparats si la negociació no dona els resultats esperats, han de "mantenir la feina constant per construir alternatives democrtiques per afrontar l'embat democrtic".

Així, els republicans situen la desobedincia política i social i les "accions de desbordament democrtic" com les possibles alternatives per aconseguir un referndum d'autodeterminació, tot i que no concreta com s'han de dur a terme ni en qu han de consistir, de la mateixa manera que tampoc no detalla en quin moment ERC donar per fracassada la taula de dileg.

"No renunciem ni renunciarem a cap instrument democrtic que ens permeti decidir el nostre futur collectiu per arribar a la república catalana, des d'accions de desobedincia política i social fins a accions de desbordament democrtic per fer possible el dret a l'autodeterminació", afirma la ponncia.

En el document, ERC considera que el camí cap a la independncia és irreversible i que el reconeixement del conflicte del Govern central obre una oportunitat per a una negociació "sense condicions, en qu es pugui parlar de tot".

"La nostra aposta per una negociació política és coherent amb la demanda histrica del dret a l'autodeterminació per vies pacífiques. No obstant aix, sabem que l'xit dependr en gran mesura de la capacitat de mobilització del poble catal a favor d'una resolució democrtica del conflicte i de la unitat en la defensa d'aquest objectiu", afirma el text.

Els republicans demanen al Govern central que es dediqui a aquesta taula de dileg "amb responsabilitat histrica i esperit democrtic", i reiteren que les seves demandes en aquesta negociació són l'amnistia i un referndum que sigui vinculant i amb reconeixement.

SENSE DATES NI FULLS DE RUTA "INAMOVIBLES"

La ponncia insisteix en la necessitat d'aprofitar les fortaleses de l'independentisme i de posar en prctica els aprenentatges dels últims anys, i malgrat que admet que falta un consens estratgic, planteja que "la unitat estratgica és clau, determinant", per que s'ha de basar en el respecte entre independentistes i rebutja que es vinculi el projecte sobiranista amb un moviment nacionalista identitari.

També adverteix que no es poden posar "dates fixes o fulls de ruta inamovibles", perqu creu que aix els afebleix i limita el marge de maniobra.

"No parlem de quan es produir la independncia, sinó de quines són les condicions que calen per arribar-hi. I per aix el nostre compromís es basa a treballar cada dia perqu es donin aquestes condicions els més rpid possible que ens permetin assolir l'objectiu de la independncia", subratlla.

BON GOVERN

Els republicans creuen que hi haur més suport a la independncia a mesura que "més gent entengui que és una eina útil i al servei del benestar collectiu", per la qual cosa una de les prioritats d'ERC és respondre a les necessitats socials, econmiques, polítiques i ecolgiques de la ciutadania.

En aquest sentit, defensen fer un "bon govern" a la Generalitat contraposat a les polítiques que duu a terme l'Estat, tot i que avisen que no podran fer les millors polítiques per a la població fins que no tinguin les eines d'un estat independent.

OBJECTIUS PER AL 2030

En una de les parts de la ponncia, ERC situa els sis objectius estratgics que volen assolir abans del 2030: el primer és la 'ciutadania republicana', basada en una democrcia participativa en qu el catal estigui garantit i s'hagi avanat en l'erradicació de les desigualtats.

El segon és una 'nació diversa', que passa per una transformació feminista, el respecte a la diversitat, i la interculturalitat, i el tercer és la 'societat del benestar i la justícia social', per reforar l'estat del benestar i el model d'escola catalana.

Un altre dels objectius és el 'país en xarxa i sencer', perqu hi hagi equitat territorial i millors infraestructures; el cinqu és 'un ecosistema descarbonitzat i viu', en qu ERC fixa la seva aposta per un model energtic descarbonitzat, desnuclearitzat i democrtic, i l'últim és l''economia del bé comú', per posar fi al marc neoliberal i establir una fiscalitat progressiva i una feina digne.

HORITZÓ 2040

A més a més, un altre eix de la ponncia fixa l'horitzó per a la dcada del 2040, que "passa necessriament per haver assolit la independncia" i estan convenuts que aleshores ja ser una realitat.

En aquest apartat, situen diversos aspectes que haurien d'haver passat aquesta dcada, com erradicar la corrupció; democratitzar el poder judicial; impulsar mecanismes de democrcia participativa; que hi hagi igualtat d'oportunitats al territori; reindustrialitzar Catalunya i establir un model d'economia descarbonitzada i circular; que Catalunya tingui "veu prpia" a la UE; que tota la ciutadania conegui el catal i el seu ús estigui garantit, entre d'altres.

DEBAT ENTRE LA MILITNCIA

Aquest dilluns la ponncia, que est coordinada per l'exconseller i actual sots-secretari general de prospectiva i Agenda 2030 d'ERC, Raül Romeva, s'ha fet pública i s'ha enviat a la militncia del partit, i fins al 31 de gener les bases de la formació hi poden presentar esmenes.

Després, entre el 12 i 23 de febrer es reuniran els congressos territorials i assemblees sectorials per debatre les esmenes, i es decidir si s'incorporen en el text o no, i finalment el 12 i 13 de mar es debatr i votar de manera definitiva en la Conferncia Nacional que es far a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), on ja es van celebrar les dues últimes conferncies dels republicans.

Contingut patrocinat