25.000 persones es concentren en plaa Catalunya i exigeixen la nullitat del judici
BARCELONA, 12 juny (EUROPA PRESS) -
Entitats i partits sobiranistes s'han concentrat aquest dimecres a la plaa Catalunya de Barcelona, on han exigit una estratgia unitria del soberanisme per frenar la "repressió" de l'Estat després que hagi finalitzat el judici de l'1-O al Tribunal Suprem.
"No podem esperar més: necessitem una estratgia unitria. Davant la repressió, tots els demcrates junts. Solament així pararem la repressió i farem respectar el dret a l'autodeterminació", han reclamat en el manifest de la concentració, que han llegit representants de diverses entitats.
La concentració, sota el lema 'Lliberteu, l'autodeterminació és un dret', ha agrupat a 25.000 persones, segons la Gurdia Urbana, i representants de l'ANC, mnium, JxCat, ERC, la CUP i els comuns, que han demanat l'anullació del judici i la llibertat dels presos independentistes.
Entre els assistents a la concentració hi havia el conseller d'Educació, Josep Bargalló; el candidat d'ERC a l'Alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall; la número dos de JxCat a l'Ajuntament, Elsa Artadi, i el portaveu adjunt al Parlament, Eduard Pujol; el diputat de la CUP Carles Riera, i la presidenta dels comuns al Parlament, Jssica Albiach, entre uns altres.
"Volen criminalitzar la dissidncia i atemorir a tot aquell que no solament cregui que la independncia és la millor opció, sinó que també la vol aconseguir mitjanant procediments democrtics i pacífics. I seguiran tibant la corda, exercint la repressió, fins que no teixim una estratgia unitria", avisa el manifest unitari.
Precisament unitat és el que han aclamat reiteradament els assistents a la concentració, que també han cridat consignes com 'Llibertat presos polítics' i 'Ho tornarem a fer', mentre portaven banderes 'estelades' i cartells que demanen l'absolució dels presos i reivindiquen l'1-O.
UNA CONDEMNA "CREAR JURISPRUDNCIA"
El text unitari considera que l'única sentncia possible és l'absolució perqu adverteix que aquest judici pot ser un punt d'inflexió en la histria de l'Estat: "Si la sentncia no és absolutoria, crear jurisprudncia i marcar un precedent que posar en perill tots els moviments socials a Catalunya, per també a l'Estat espanyol i a tota Europa".
A més, recorda el dictamen del grup de l'ONU sobre detencions arbitrries que demana la llibertat dels presos i les decisions de tribunals d'Alemanya i Blgica sobre els dirigents independentistes en l'exterior, que demostren que "els tribunals internacionals acabaran condemnant a l'Estat espanyol per aquest intent barroer de convertir drets en delictes", i creuen que aix reforar l'independentisme.
El manifest també critica que el judici "ha estat un escarni, un atemptat a la democrcia i als drets civils i polítics", i ha defensat que l'1-O va anar l'exercici de desobedincia civil més important de l'Europa moderna.
"La desobedincia sempre pacífica és un deure davant l'autoritarisme d'un estat anmic de democrcia", i subratlla que no renunciaran a protestar pacíficament contra les injustícies.
Recrimina que en tot el judici les acusacions no hagin canviat les seves posicions malgrat que "no han estat capaces de posar damunt de la taula ni una sola prova de la suposada violncia", ja que insisteix que mai hi ha hagut violncia a Catalunya durant el procés sobiranista.
En aquest sentit, defensa que l'unitat d'Espanya no pot estar per sobre dels drets fonamentals i conclou que no renunciaran a res: "Aquest Estat vol ciutadans submissos per avui tornem a demostrar que som ciutadans crítics i que, davant la repressió, la resposta és la fermesa. Els drets fonamentals no es toquen i no renunciarem a res: tampoc al dret a l'autodeterminació".
RESPOSTA A LA SENTNCIA
En la seva intervenció final de l'acte, l'exdiputat de la CUP David Fernández, que actuava com un dels portaveu de la mobilització, ha cridat a la responsabilitat de tota la població per respondre les sentncies amb "fermesa, enginy, coratge, intelligncia collectiva i sempre des de l'tica resistent de la no violncia".
"Sempre des de la unitat, en la nostra diversitat i pluralitat", ha afegit, i ha assegurat que els propers mesos requeriran el major dels compromisos i de les implicacions individuals i collectives de la societat catalana.
L'acte també ha estat condut per la historiadora Anna Sallés, l'escriptora i actriu Estel Solé i el periodista Martí Anglada, que han assenyalat que la resposta a una possible sentncia condemnatria haur d'estar a l'altura del moment i que ser necessari mobilitzar-se: "Davant la repressió, més mobilització. I per a l'autodeterminació, més unitat i més dignitat que mai".
