BARCELONA 14 nov. (EUROPA PRESS) -
L'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) han apuntat aquest dijous el partenariat de cooperació públic-privat, entre d'altres fórmules, per combatre el "dèficit crònic" de finançament de l'àmbit local.
Així s'han pronunciat en un debat sobre serveis de proximitat i finançament local que ha tingut lloc durant la jornada 'Per uns governs locals més eficients. Visions des d'Europa' organitzada per la Diputació de Barcelona, que s'ha celebrada a l'auditori de l'editorial RBA.
El secretari general adjunt de l'ACM, Rafael de Yzaguirre, ha estat el primer a assenyalar que la tendència en les administracions locals és el cofinançament i el partenariat de cooperació amb el sector privat, a més de reivindicar la possibilitat de mancomunar serveis.
També ho ha destacat el president de la FMC, Xavier Amor, després d'explicar que s'està posant de manifest en molts ajuntaments i que és una fórmula que "funciona" en la realitat actual.
L'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha defensat la via del partenariat de cooperació públic-públic, de manera que l'administració local pugui recórrer a administracions superiors per garantir la prestació de determinats serveis.
MARC NORMATIU
Segons De Yzaguirre, el que és necessari és clarificar el marc normatiu i garantir l'autonomia local i la suficiència financera davant de les competències que se'ls imposen: "Cal revisar què es fa, com es fa, i veure simultàniament com es paga i qui ho paga".
Segons la seva opinió, cal diferenciar els serveis obligatoris que han de prestar des del món local i els que no, així com clarificar les competències que són de la seva responsabilitat aprofitant el debat que s'està portant a terme en les Corts i al Parlament.
Per a Amor, el món local ofereix molts serveis que pertanyen a altres administracions, pel que és necessària una distribució dels recursos financers d'acord amb les competències que exerceixen cadascuna --local, autonòmica i estatal--.
Ha precisat així que el nou model hauria de revisar les figures tributàries pròpies dels governs locals, ampliar la participació dels municipis en els ingressos de l'Estat i fer possible que les comunitats tinguin més responsabilitats en el finançament dels municipis.
Conesa ha reivindicat un municipalisme major d'edat que sigui conscient que l'endeutament no és il·limitat, pel que ha exigit una gestió diferent que s'allunya de la qual proposa la llei "regressiva" que prepara el Govern espanyol en matèria local.
Aquesta nova gestió, ha afegit, ha de caracteritzar-se per la transparència, la rendició de comptes i per donar les màximes explicacions possibles: "No m'agrada que hi hagi ajuntaments, diputacions, que la Generalitat i el Govern espanyol no rendeixin comptes i no expliquin al ciutadà en què es gasten i com es gasten els diners. És una absoluta necessitat".
També ha deixat clar que el principal problema de l'administració pública no és la local, així com que no poden renunciar a donar un servei de proximitat als ciutadans.
A l'acte també han intervingut el catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB) Germà Bel, el professor de la Universitat de París Pierre Bauby, i el director del Departament de finances del Consell General de Herault (França), Pierre Liszewsky.
