Asseguren que passaria a generar del 7% al 9% del PIB catal
BARCELONA, 30 maig (EUROPA PRESS) -
Associacions i fundacions econmiques han defensat en un manifest aprovar l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat, perqu "amb el seu actual disseny i configuració, est esgotant la seva capacitat", informen els promotors del manifest aquest diumenge a Europa Press.
L'Aeroport va fregar la seva capacitat mxima al 2019 --any previ a la pandmia-- en acollir a les seves installacions prop de 53 milions de viatgers, adverteix el text, entre els signants del qual hi ha la Cambra de Barcelona, Pimec, Foment del Treball, Cercle d'Economia, Esade i Racc.
Els promotors celebraran un acte reivindicatiu el dimecres 2 de juny per donar suport a l'ampliació prevista en el pla director: consisteix en una nova terminal satllit i ampliar 500 metres una de les pistes paralleles, amb una inversió de 1.700 milions d'euros entre 2022-26.
Els signants del manifest asseguren que la pandmia ha causat una treva no desitjada a l'activitat de l'Aeroport, toit i que ara "sembla que est arribant a la seva fi", i l'ampliació podria contribuir a la recuperació econmica de Catalunya després d'aquesta crisi, i al seu creixement.
OBJECTIUS DE COMPETITIVITAT
El text destaca la importncia de tenir un aeroport "competitiu pel que significa en ocupació de qualitat, capitalitat mediterrnia, desenvolupament industrial, logístic, innovador i de l'economia del visitant".
També sosté que l'ampliació --la inversió de la qual és d'entre 1.600 i 1.700 milions d'euros-- faria que l'Aeroport passés de generar el 7% del PIB de Catalunya al 9%, i atrauria "iniciatives empresarials internacionals" cap a Barcelona, la seva rea metropolitana i Catalunya.
HUB INTERNACIONAL
Per tot aix, els signants defensen construir la terminal satllit ja prevista i allargar una de la pistes, obres que donarien una "dimensió adequada per aconseguir un paper destacat de hub", així com mantenir el camp de vol de 90 vols per hora amb el que es va fer i es va plantejar el seu pla director vigent, que ara es desplega totalment.
D'aquesta manera es reforaria aquest paper de hub internacional per atreure vols intercontinentals i de llarga distncia, perqu "Barcelona ha de poder escollir el tipus de visitant que li aporta més valor afegit en termes de coneixement, inversió, tecnologia i cultura".
VOLS TRANSOCENICS
L'ampliació s'ha de caracteritzar per "la seva connectivitat amb Europa, i especialment amb la resta del món, amb una importncia creixent dels vols transocenics", i fa falta aprofundir en la connectivitat ferroviria de l'aeroport, ja sigui amb Rodalies o AVE.
Així, defensa una gestió de l'Aeroport de 'quilmetre zero' per superar les limitacions --en les seves paraules-- que impedeixen abordar destinacions interessants per a la societat catalana, i la seva ampliació permetria "situar Catalunya i Barcelona al món, i no només convertir-se en una destinació de turisme sostenible, sinó dinamitzar l'activitat econmica".
BIODIVERSITAT
Aena "s'ha de comprometre" a que les actuacions que es projecten per consolidar l'Aeroport compensin els espais naturals afectats, i a la creació d'un nou espai natural del Delta del Llobregat amb una ampliació de la superfície protegida superior al 25% de l'actual.
Per aix, el text reclama el consens de totes les administracions i poblacions implicades mitjanant un dileg "sincer" per fer possible una ampliació compatible amb la protecció de la biodiversitat impulsant mesures compensatries i proporcionades.
PORT DE BARCELONA
L'ampliació ha de ser "plenament conciliable amb el Port de Barcelona" pel desenvolupament harmnic de totes dues infraestructures, i és inajornable --diu literalment-- des del punt de vista de la vessant pressupostria i regulatria del sistema aeroportuari.
Alhora, les entitats demanen a Aena que mantingui "el seu compromís amb els plans de futur" dels aeroports de Girona-Costa Brava i Reus (Tarragona) mitjanant inversions, perqu són imprescindibles en el sistema aeroportuari catal i motors socioeconmics.
"Cal que es prioritzin les infraestructures públiques
i privades vitals per al país i per al seu desenvolupament, que li
permeti competir internacionalment i permeti reduir el seu
dficit histric que ha denunciat la societat civil catalana", conclou el manifest.
