Actualitzat 02/06/2021 16:56

Entitats i agents demanen l'ampliació de l'Aeroport del Prat per "tenir més força"

Els participants de l'acte 'Tots per l'ampliació de l'aeroport' a Esade.
ALBERTO PAREDES - EUROPA PRESS

Sánchez Llibre demana "un gran pacte institucional" entre les administracions, Aena i la CE

BARCELONA, 2 juny (EUROPA PRESS) -

Entitats i agents econòmics catalans s'han unit per defensar l'ampliació de l'Aeroport del Prat perquè Barcelona i Catalunya puguin "tenir més força" per competir en la primera divisió econòmica del món i ser més cosmopolites, moderns i innovadors.

Ho han reclamat aquest dimecres en l'acte 'Tots per l'ampliació de l'aeroport' que han organitzat Foment del Treball i la Cambra de Barcelona a la seu d'Esade a la capital catalana, i que ha comptat amb la presència de l'exconseller Andreu Mas-Colell; el president del Cercle d'Economia, Javier Faus, i el president de Pimec, Antoni Cañete.

També hi han intervingut el president de Foment, Josep Sánchez Llibre; la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca; el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva; la presidenta de Barcelona Global, Aurora Catà; el president d'Aijec, Rubén Sans; el president del RACC, Josep Mateu, i el president i conseller delegat de Vueling, Marco Sansavini.

A més dels ponents, també han assistit a l'acte representants del món econòmic català com Antoni Brufau (Repsol), Jorge Gallardo (Almirall), Javier Godó (Grup Godó), Xavier Tintoré (Fluidra), Pedro Fontana (Areas) o Tobías Martínez (Cellnex), entre d'altres.

Sánchez Llibre ha demanat "un gran pacte institucional" entre les diferents administracions, Aena i la Comissió Europea (CE) per avançar en l'ampliació de l'aeroport, i ha volgut donar deu arguments en favor de fer la inversió.

El president de Foment ha recordat que les previsions d'Aena impliquen invertir 1.700 milions d'euros i crear 350.000 ocupacions --83.00 directes i 267.000 indirectes-- i que, sumant les inversions previstes a la xarxa ferroviària, "representaran un gran canvi qualitatiu a la connectivitat de Barcelona".

Ha assegurat, a més a més, que l'ampliació evitaria "caure en la decadència econòmica" i que Barcelona es converteixi, en les seves paraules, en una ciutat més.

TAULA DE DIÀLEG

Sánchez Llibre ha demanat que es creï una taula de diàleg per aconseguir un consens que ha assenyalat com "necessari", tot i que ha recordat que l'acord ha de ser ràpid.

Roca ha subratllat aquesta mateixa idea i ha demanat un "pla conjunt" i un grup per decidir, gestionar i controlar la inversió que involucri tots els agents econòmics catalans.

La presidenta de la Cambra ha reclamat una "gestió quilòmetre 0" de l'aeroport i ha recordat que Catalunya ha criticat reiteradament la manca d'inversions estatals, per la qual cosa ha assegurat que seria absurd no aprofitar l'oportunitat d'inversió.

Cañete ha demanat "els consensos necessaris" per fer possible l'ampliació de l'aeroport i ha apuntat la necessitat de crear una taula de diàleg amb administracions, entitats i afectats.

També ha recordat la històrica reivindicació de més inversions a Catalunya, que ha apuntat "que no es fan", i ha assegurat que l'ampliació permetria augmentar la competitivitat de Catalunya.

Al seu torn, Mateu ha mostrat preocupació pel fet que les discrepàncies provoquin que Catalunya deixi "passar oportunitats de creixement" i ha demanat als polítics que estiguin a l'alçada de les circumstàncies.

CREIXEMENT

Faus ha destacat preocupació per "la certa apologia del decreixement" que fa part de la societat catalana i ha assegurat que s'aposta per un creixement sostenible i ordenat de l'aeroport.

Ha demanat concretar esforços i inversions en l'Aeroport de Barcelona-el Prat per convertir-lo en un hub i ha recordat que "no hi ha cap sistema aeroportuari al món" en el qual tres aeroports mitjans --en referència als de Girona i Reus (Tarragona)-- es converteixin en un de gran.

També ha demanat que es pensi en les generacions futures i ha assegurat que "seria un error" negar-los l'ampliació.

En aquest sentit, Sans ha assegurat que els aeroports "són nexes d'unió de l'economia del futur" i ha recordat que aquestes infraestructures van unides al desenvolupament de les zones on s'instal·len.

Esteva ha apuntat que "no és tan important ser els millors del món, sinó que els millors del món" es desplacin a Catalunya, perquè això provoca progrés i crea empreses i llocs de treball.

De la seva banda, Catà ha apuntat que la Barcelona "del talent i global" a la qual aspira la societat necessita el millor aeroport possible.

VUELING GARANTEIX LA SEVA INVERSIÓ

Sansavini ha assegurat que Vueling continua "tenint la intenció" d'invertir en l'Aeroport de Barcelona-el Prat i que preveu fer-ho d'una manera sostenible.

Ha recordat que abans de la pandèmia, la infraestructura es trobava "prop de la saturació", la qual cosa implica problemes en l'operativitat i dificulta desenvolupar les oportunitats de creixement de la connectivitat que té l'aeroport.

Ha assegurat que "pensar a poder solucionar el problema evitant ampliar l'aeroport i només dedicar-lo al llarg radi és irreal", perquè l'alta velocitat ferroviària no pot sostenir els viatges de mig i curt radi per si mateixa.

IMPACTE AMBIENTAL POSITIU

Mas-Colell ha volgut posar l'accent en l'impacte ambiental que suposaria l'ampliació i ha apuntat que el projecte es pot configurar perquè els impactes siguin positius, i la necessitat que així sigui perquè la Unió Europea doni el vistiplau al projecte.

L'economista ha assegurat que cal aprovar el projecte "per un principi de prudència" i ha recordat que ciutats que competeixen amb Barcelona com Milà, Tel-Aviv, Roma o Viena compten amb aeroports de primera.

Ha subratllat que el projecte no té cap impacte en les arques públiques perquè és Aena qui invertirà els 1.700 milions previstos i que "no és paper de les administracions qüestionar" les inversions de l'empresa, tot i que sí que ho és de vetllar pel medi ambient.

Roca també s'ha referit a l'impacte ambiental del projecte i ha recordat que Aena s'ha compromès a compensar els espais naturals afectats amb una relació d'1/10 i que s'ampliarà la superfície protegida en un 25%.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés