MADRID 21 abr. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Senat debatrà dimecres l'admissió a tràmit d'una proposició de llei orgànica de l'Entesa pel Progrés de Catalunya d'impuls de la pluralitat lingüística del país i que reconeix el dret a usar l'euskera, el català, el gallec i el valencià més enllà de les comunitats on són llengües cooficials.
Entre d'altres coses, es proposa que DNI, carnet de conduir i l'ensenyament puguin ser bilingües a tot Espanya.
El grup parlamentari que presideix l'expresident català José Montilla explica en el preàmbul de la norma que els ciutadans han de ser conscients "de la transcendència que pot tenir ser també competent" en aquestes llengües, amb vista a viure, treballar o tenir negocis, per exemple, a Catalunya o el País Basc.
Amb la iniciativa, afegeix l'Entesa, es pretén donar al Govern una eina perquè "enforteixi Espanya com el que és: un país amb un ric i variat patrimoni lingüístic que cal conèixer i preservar".
El grup ha afegit a la proposta una memòria econòmica, en la qual argumenta que la norma no suposarà cap cost addicional perquè amb els actuals mitjans es poden aplicar moltes de les seves mesures; i quan es precisi alguna inversió, es preveu a més que sigui "progressiva en el temps i compassada a les disponibilitats pressupostàries".
DOCUMENTS BILINGÜES
La llei promou les llengües autonòmiques en tots els àmbits, com el dret d'ús individual que és, es diu en el text, per la qual cosa tota la informació que l'Estat ofereixi als ciutadans per internet, per exemple, haurà d'estar traduïda, de la mateixa manera que les webs de la Casa Reial, el Tribunal Constitucional o la Junta Electoral Central, entre d'altres institucions.
Els ciutadans podran dirigir-se a l'Administració General de l'Estat en aquestes llengües, en les quals es podrà a més obtenir el DNI o el permís de conduir en qualsevol punt del país.
D'altra banda, l'Estat garantirà la validesa de totes les acreditacions i certificacions oficials expedides en qualsevol de les llengües cooficials.
TAMBÉ EN L'EDUCACIÓ
La proposició de l'Entesa supera també a l'educació. Es proposa així que els plans d'estudi de l'ensenyament obligatori incloguin temes perquè es conegui la realitat plurilingüe del país i fomentarà, "d'acord amb les disponibilitats pressupostàries", l'estudi d'aquestes llengües a tot Espanya, "especialment en les etapes ordinàries del sistema educatiu" i en les escoles oficials d'idiomes.
També es recull en un article que s'adoptaran mesures perquè les universitats espanyoles ofereixin titulacions per a la formació d'investigadors i professionals.
La promoció d'aquestes llengües arribaria també, segons la proposta de l'Entesa, a la cultura, als mitjans de comunicació públics de l'Estat, a la funció pública, a la toponímia i amb vista a l'exterior.
Juntament aquestes i altres mesures, el grup parlamentari proposa en la seva iniciativa la creació del Consell de les Llengües Oficials, com a òrgan col·legiat adscrit a la vicepresidència del Govern i dedicat a la "protecció, promoció i difusió de les llengües espanyoles".
