"No estan tots els que són, per sí que són tots els que estan", destaca Zaragoza, que subratlla que l'agenda d'ANC es va complir
MADRID, 4 juny (EUROPA PRESS) -
El fiscal Javier Zaragoza ha mostrat aquest dimarts durant l'exposició de les seves conclusions definitives del judici del procés independentista al Tribunal Suprem les proves que en la seva opinió apunten al que va suposar un "cop d'estat" a la democrcia espanyola.
Per a aquest objectiu, segons el fiscal, els dotze acusats van utilitzar tres pilars: el Parlament (mitjanant l'aprovació de diverses lleis inconstitucionals com la del Referndum i la de Transitorietat Política, l'actuació del Govern catal (com a "maquinista principal del procés") i les associacions civils com ANC i mnium Cultural, que van fer servir la mobilització popular com una "arma imprescindible" per a les seves finalitats.
Pel que fa a l'actuació del Govern de Catalunya, i en termes generals, el fiscal ha apuntat al fet que la convocatria de referndum fos signada per tots els membres de l'exGovern de Carles Puidemont, la creació d'estructures d'Estat (entre les quals es trobarien l'ús dels Mossos d'Esquadra) o l'estratgia exterior a través de Diplocat.
L'"ESTAT MAJOR" DEL PROCÉS
Entre els documents que apunten les acusacions de rebellió i malversació de fons públics segons el fiscal Zaragoza, el primer a intervenir dels quatre que estan adscrits al cas, es destaca la proposta d'acord per a la independncia promoguda al Parlament per JxSí i el document denominat Enfocats i l'agenda Moleskine, que es van trobar en poder de Josep María Jové, llavors número dos de l'exvicepresident Oriol Junqueras.
En aquests documents es plasma el resultat de les reunions que van tenir lloc des del 2016 i després el 2017 en les quals sempre hi participaven les mateixes persones, entre les quals ha citat l'expresident Carles Puigdemont i els avui asseguts al banc dels acusats Junqueras, els exconsellers Josep Rull, Jordi Turull o Raül Romeva, els quals el fiscal Zaragoza ha qualificat d'"Estat Major del procés".
Un altre document a destacar és el full de ruta de l'ANC, l'expresident de la qual i actual diputat susps, Jordi Snchez, també est assegut al banc. En aquest document es reflecteix un canvi de ruta, l'avanament del referndum, i es parla també que les lleis per a la consulta i les de desconnexió "havien de ser a l'octubre del 2017, i aix va ser el que va passar", ha apuntat Zaragoza.
RESPOSTA ALS ACUSATS
Una altra part de la intervenció de Zaragoza ha anat adreada a rebatre les declaracions realitzades pels dotze acusats durant els seus interrogatoris en el judici.
Després d'escoltar-los, segons el fiscal "un pot tenir la sensació que aquest pla ha estat una ficció o un malson" perqu cap dels processats no ha volgut assumir responsabilitats".
Per la realitat, segons ha afegit, és que no van complir ni una de les deu actuacions i sentncies dictades pel Tribunal Constitucional pels actes illegals que anaven cometent.
"No volien derogar la Constitució, per van aprovar la Llei de Transitorietat política; manifestaven que el referndum era una consulta que li faltaven efectes jurídics, llavors per a qu l'article 4 de la llei de transitorietat que donava aquests efectes?", ha afegit el fiscal.
També ha respost als acusats que malgrat que manifestessin que la Declaració Unilateral d'Independncia (DUI) va ser simblica, la realitat és que les declaracions d'independncia al llarg de la histria sempre s'han produt mitjanant la lectura de manifestos, com va passar amb la DUI al Parlament.
En síntesi, "es va produir un greu risc de ruptura per a l'ordre constitucional, i aix l'Estat ho va haver de revertir amb un mecanisme excepcional", que va ser l'article 155 de la Constitució.
DEFENSA DE LA LLEI
Un altre dels blocs de la intervenció del fiscal Zaragoza ha consistit a combatre una de les premisses defensades pels acusats, en el sentit que la sobirania popular est per sobre de la llei. "La supremacia de la voluntat popular per sobre de la llei est en l'origen de les funestes experincies histriques conegudes que no volem que es tornin a repetir", ha contraposat, en una clara referncia als totalitarismes.
També ha rebutjat el fiscal la idea dels acusats -la va manifestar expressament Junqueras durant la seva declaració- que votar no és delicte per impedir-ho per la fora, sí. Aquesta idea va ser utilitzada segons Zaragoza per l'exGovern per mantenir la convocatria de referndum de l'1 d'octubre del 2017, protegir les votacions i impedir l'acció de les forces de seguretat de l'Estat.
Malgrat aquests plantejaments, Zaragoza ha manifestat que "impedir la celebració d'un referndum no només no és delicte sinó que és una obligació legal, perqu la convivncia es preserva respectant les lleis i els mandats judicials, i no incomplint-los clarament".
