L'ICAB ho atribueix a la reforma laboral que elimina el salari que l'empresari ha de pagar fins al judici
BARCELONA, 13 oct. (EUROPA PRESS) -
El termini des que es produeix un acomiadament fins a la data en què se celebra el judici per determinar la indemnització que ha de cobrar l'acomiadat ha passat dels quatre mesos abans de la crisi a l'any o any i mig actual, ha explicat la diputada del Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), Eva Pous, a la presentació aquest dilluns de l'Informe de Justícia 2014 de l'entitat.
"És una vergonya", ha lamentat la diputada en la roda de premsa de la presentació de l'informe, on ha atribuït els retards a l'assenyalament de la data del judici a l'eliminació dels salaris de tramitació, que obligava els empresaris a pagar als seus treballadors una remuneració fins avui del judici i que l'última reforma laboral ha fet desaparèixer.
"Ara passa que l'empresari acomiada i, com no té obligació de pagar un salari preventiu, no arriba a conformitat i no tenen problema que s'allargui fins a aquestes dates", ha advertit afegint que, en el cas que l'empresa es declari insolvent, el FOGASA --organisme públic que ha de fer-se càrrec del pagament de la indemnització i que actua quan ja ha sortit la sentència-- triga a pagar un any i mig més, quan abans ho feia en quatre mesos.
"Si sumem el temps que triga a sortir la data del judici més el temps que triga a pagar el FOGASA des de la sentència, ens trobem casos en els quals la gent triga entre tres i quatre anys a cobrar la indemnització per acomiadament, quan l'atur dura dos anys", ha aclarit.
A l'últims anys de crisi, el temps de tramitar un contenciós-administratiu també ha ascendit a entre set mesos i un any; els terminis per tramitar aquests judicis contra l'administració durant aquest període han arribat a un màxim d'espera de dos anys.
POR A LES TAXES
L'informe de l'ICAB mostra que el 68% dels advocats enquestats asseguren que els seus clients s'han fet enrere a l'hora d'obrir un procés jurídic pel canvi a la llei de taxes, tot i que el degà del col·legi, Oriol Rusca, s'ha mostrat "esperançat, ja que la llei de taxes a Catalunya s'ha fet pactada amb l'ICAB".
"L'exministre Alberto Ruíz Gallardón va dir que no les pujaria molt i no ha estat així, i va dir que allò recaptat aniria per a la Justícia, i tampoc", ha revelat el degà que ha recordat que les taxes són tributs que es fan a l'Estat i que no es recuperen tot i que el demandant tingui raó.
Rusca ha detallat que el mal endèmic de l'administració de Justícia són els retards, aportant la dada que només un 7% dels judicis comencen a la seva hora, pel que ha lamentat que "molts han estat els governs que han pensat que canviant algunes lleis s'arreglava tot quan el que cal fer és una revolució de fons".
Dels motius pels quals els judicis van amb retard, els advocats han destacat la falta de puntualitat, normalment dels jutges i dels fiscals; i la falta de racionalització de l'agenda "en què es poden reglar judicis cada deu o quinze minuts, quan van amb retard, cosa que provoca que la gent esperi hores perquè s'iniciï el seu judici", ha criticat el Rusca.
Al marge, estan els que se suspenen el mateix dia del començament de la vista que, segons el parer del degà, "és una cosa que es pot evitar", fent un seguiment de les notificacions i de les persones que s'han de presentar prèviament al començament del judici, que a dia d'avui no es fa.
El degà ha considerat fonamental la modernització de la Justícia amb la qual el nou ministre de Justícia, Rafael Catalá, s'ha compromès perquè "no pot ser que en Justícia es vagi amb llapis i goma, i portant papers d'un costat a l'altre, mentre que en l'administració d'Hisenda tocant una sola tecla saps què passarà d'aquí a 20 anys".
Cada any es presenten als jutjats 8,5 milions d'assumptes però dos queden per resoldre, una xifra que podria ser superior, ja que no tots els assumptes judicials es resolen per sentència --només 1,7 de cada 10 assumptes--.
ÚS DEL CATALÀ
L'estudi destaca també que només el 25,52% dels advocats utilitzen el català en l'execució de la seva tasca, dins i fora de les sales de judici.
Rusca ha lamentat a més que en el torn d'ofici, quan el lletrat ha d'absentar-se del seu despatx, en ocasions fins a dos i tres mesos, si se li paga el màxim; la quota supera els 500 euros, "fet que suposa que està cobrant menys d'un euro l'hora i que ha provocat el tancament d'alguns despatxos".
