Actualitzat 04/03/2021 16:51

Els síndics de l'1-O diuen que no van desobeir perquè van renunciar al càrrec

Membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O encausats a les portes de la Ciutat de la Justícia de Barcelona el 3 de març del 2021.
EUROPA PRESS

El secretari general del Parlament va ordenar no deixar entrar la Sindicatura un cop es van anul·lar les lleis de desconnexió

BARCELONA, 4 mar? (EUROPA PRESS) -

Els membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O han sostingut aquest dijous en el judici que no van desobeir el Tribunal Constitucional (TC) perquè van renunciar al càrrec abans del referèndum i no van desenvolupar cap de les seves funcions un cop suspeses les lleis de desconnexió.

Els cinc acusats han declarat en la segona sessió del procés al jutjat penal 11 de Barcelona, han afirmat que des del 7 de setembre no van fer més tasques com a síndics i han explicat que van renunciar al càrrec quan el TC els va donar 48 hores per fer-ho i amb l'advertiment d'una multa de 12.000 euros diaris si no ho feien.

La Fiscalia els acusa de presumpta desobediència i usurpació de funcions públiques, i tots cinc han explicat que es van reunir per primer cop el 7 de setembre del 2017 al Parlament durant tot el dia per començar la seva tasca com a síndics, assistits pel personal de la cambra.

Han mantingut que també va ser la seva última reunió de treball i han afirmat que no van fer cap de les tasques que corresponien a la Sindicatura, com validar el cens electoral i el procediment del vot exterior, i també han negat haver coordinat les sindicatures provincials.

La Fiscalia demana una condemna de dos anys i nou mesos de presó, o bé una multa de 5.400 euros, per al catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Matas, que va presidir la sindicatura; la professora de Ciència Política la UPF Tània Verge; el professor de Dret Constitucional de la UAB Josep Pagès; l'advocada Marta Alsina; i el professor de Dret Administratiu en la UB Marc Marsal.

En les declaracions, els acusats han apel·lat a la llibertat acadèmica a l'hora d'exercir com a síndics i s'han referit als posicionaments de suport d'universitats i d'associacions internacionals de politòlegs.

Verge, que ha titllat la causa de persecució ideològica, ho ha defensat com una forma de transferència de coneixement perquè van aplicar els seus estudis a la pràctica de la jornada de votació.

LLEIS DE DESCONNEXIÓ SUSPESES

El TC va notificar la suspensió de les lleis i va requerir als afectats que no es despleguessin la nit del dia 7, han explicat quan han declarat com a testimonis el secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el llavors lletrat major, Antoni Bayona, tot i que les notificacions presencials van ser dies més tard.

Muro ha assegurat que després de rebre la notificació el dia 7 cap a les 23 hores va ordenar que la cambra no acredités "ningú en qualitat de membre de la Sindicatura Electoral" ni se'ls permetés fer servir les dependències del Parlament per reunir-se.

Sobre el mateix dia 7, els acusats han relatat que van accedir al Parlament identificant-se com a síndics, sense cap "inconvenient" per entrar, i que el personal de la cambra els va assistir durant la jornada de treball en una sala de la planta superior de l'edifici.

Han explicat que van prendre diversos acords i que entre les seves funcions no estava emetre resolucions ni comunicats, la qual cosa l'advocat de la defensa, Ramon Setó, ha destacat perquè en la causa consten diversos documents que s'atribueixen a la Sindicatura, la qual cosa el lletrat qüestiona.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés