BARCELONA, 12 nov. (EUROPA PRESS) -
El president de la Sindicatura Electoral de l'1-O, Jordi Matas, ha anunciat que els cinc síndics del referèndum es defensaran al judici jurídicament i també políticament.
Ho ha dit aquest dilluns després que els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O, Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès, s'hagin reunit amb el president del Govern català, Quim Torra, al Palau de la Generalitat.
Matas ha explicat que Torra els ha traslladat el seu suport personal i del conjunt del Govern de Catalunya, després que el 25 d'octubre es conegués que la Fiscalia de l'Audiència de Barcelona els demana dos anys de presó per presumpta usurpació de funcions i desobediència.
Ha reivindicat que van ser escollits perquè "hi havia una voluntat majoritària del poble de Catalunya, de la majoria del Parlament i una voluntat governamental" per celebrar el referèndum de l'1-O, per la qual cosa assegura que ho tornarien a fer.
"Estem convençuts que no hem comès cap delicte", ha afirmat, i ha assenyalat que la seva responsabilitat era garantir la transparència, l'objectivitat i el dret de sufragi al referèndum.
Per això, Matas ha destacat que al judici faran una defensa jurídica perquè creu que tenen "raons jurídiques" per defensar que no han comès cap delicte, però també faran una defensa política.
Sobre aquesta defensa política, ha argumentat que "convocar un referèndum no és cap delicte" ni ho és posar la seva experiència professional al servei d'aquesta causa, segons ell.
"Estem al costat de la raó, de la justícia, de la llibertat i dels valors democràtics", ha afegit, i ha dit que els cinc membres de la Sindicatura tindran una mateixa estratègia de defensa coordinada, i que tractaran de coordinar-se amb la resta de causes per l'1-O.
DEFENSA A ESTRASBURG
Matas ha recordat que el Tribunal Constitucional (TC) els va imposar una multa de 12.000 euros diaris però que no van arribar a abonar perquè van renunciar al seu càrrec a la Sindicatura.
No obstant això, consideren que amb aquestes multes el TC va vulnerar "uns quants drets" del conveni europeu de drets humans, per la qual cosa han portat aquesta qüestió al Tribunal Europeu de Drets Humans.
A més, ha criticat que les causes pel procés sobiranista no tenen sentit jurídicament i les ha titllat de ser una "farsa jurídica".
