BARCELONA 19 nov. (EUROPA PRESS) -
CCOO i UGT de Catalunya han advertit el Govern espanyol que la limitació del dret a manifestació previst a l'Avantprojecte de Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana --que planteja sancionar amb fins a 600.000 euros les concentracions davant de les institucions de l'Estat quan no hagin estat autoritzades, entre d'altres mesures-- només servirà per augmentar la conflictivitat social.
"Generarà més conflictes i més problemes. Les solucions passen per impulsar punts d'acord que fomentin un marc de respecte a la dignitat de les persones", ha afirmat aquest dimarts en declaracions als mitjans el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, abans d'una assemblea de delegats sindicals amb motiu de la manifestació del 24 de novembre contra les retallades, la reforma de les pensions i la precarietat laboral.
En aquesta línia, el seu homòleg en UGT, Josep Maria Àlvarez, ha assegurat que no se li poden posar portes al camp, i que l'Executiu s'equivoca si creu que amb més policia i més repressió es pot parar una situació d'"explosió social que té l'origen en les seves polítiques".
"No necessitem més repressió, sinó més recursos perquè la gent trobi feina i tingui millors serveis socials. Tota la resta està condemnat al fracàs", ha continuat.
L'avantprojecte també considera com a una infracció administrativa greu --sancionada amb entre 1.001 euros i 30.000 euros de multa-- els insults, vexacions, amenaces i coaccions als membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat durant una manifestació.
En la redacció també es preveu com a infracció molt greu --sancionada amb entre 30.001 i 600.000 euros-- l'ús i la distribució d'imatges dels policies, així com dades personals dels agents amb fins que puguin suposar un atemptat contra la seva intimitat, la seva família o que puguin posar en risc una operació.
La pertorbació de l'ordre públic en espectacles, esdeveniments esportius o oficis religiosos i altres actes públics també es considerarà molt greu, així com les manifestacions sense autorització al voltant de les considerades infraestructures crítiques com, per exemple, una central nuclear --objectiu moltes vegades de moviments ecologistes-- o un aeroport.
'ESCRACHES'
Pel que fa a les "zones de seguretat" per evitar els 'escraches' és una mesura que va esbossar el ministre fa mesos a partir d'una iniciativa en aquest sentit de l'Ertzaintza, que va fixar aquest perímetre en 300 metres.
Tot i que l'avantprojecte no especifica distàncies concretes, els responsables del Ministeri d'Interior atorguen especial importància al fet que aquest recurs de seguretat ja estigui regulat formalment.