David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
BARCELONA, 20 abr. (EUROPA PRESS) -
Els empresaris i desenvolupadors que van presentar una querella contra ex-alts càrrecs del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), la Guàrdia Civil i els fabricants de Pegasus i Candiru com a víctimes de presumpte espionatge han entregat aquest dilluns al jutjat d'instrucció 2 de Barcelona diversos dispositius electrònics perquè els Mossos d'Esquadra practiquin una pericial forense, segons ha pogut saber Europa Press.
Aquest dilluns, Pau Escrich, Joan Matamala i Xavier Vives han declarat davant la jutgessa instructora que investiga aquesta causa, impulsada per Sentinel Alliance, per ratificar l'escrit de querella i declarar com a presumptes víctimes d'espionatge, mentre que la setmana passada ho van fer Joan Arús i Jordi Baylina.
Els dispositius electrònics entregats són tres telèfons mòbils propietat de Baylina, Escrich i Matamala, a més de dos discos durs d'aquest últim.
Aquesta és la primera causa penal que inclou els fabricants de Candiru entre els investigats, a més de la que aglutina més parts, tant pel nombre de querellants com d'investigats relacionada amb l'ús d''spyware'.
ELS QUERELLANTS
Tots cinc querellants són empresaris i desenvolupadors de protocols de codi obert per a governança descentralitzada, votació digital, identitat digital sobirana i solucions d'escalabilitat blockchain.
Citizen Lab va documentar que Jordi Baylina, cofundador de Polygon i Zisk, va rebre 26 atacs amb Pegasus i 8 infeccions i, addicionalment, una pericial forense va acreditar que s'havien descarregat almenys 43 MB de dades del seu dispositiu.
Joan Matamala, cofundador de Fundació Nord, va patir, segons Citizen Lab, 16 infeccions amb Pegasus i una amb Candiru, mentre que Xavier Vives, cofundador de Vocdoni, va rebre fins a 6 intents d'infecció amb Candiru.
Pau Escrich, cofundador de Vocdoni, i CTO d'Aragon Labs, va patir 4 intents d'infecció amb Candiru i un amb Pegasus, mentre que Joan Arús, també cofundador de Vocdoni i president de Sentinel Alliance, va ser subjecte d'espionatge telefònic i físic.
Les fonts consultades per Europa Press han assenyalat que alguns d'aquests intents es van produir en dates rellevants: en el cas de Baylina, el mateix dia en el qual va escriure una piulada sobre Tsunami Democràtic.
En el de Vives i Escrich, un es va registrar el 10 de gener del 2020, data en la qual van mantenir una reunió amb Arús i Elies Campo, assessor tecnològic dels querellants i, en aquell moment, directiu de Telegram Messenger.
Els vectors per intentar infectar els seus dispositius electrònics es corresponen, entre altres formats, amb correus que incloïen enllaços que simulaven ser de l'Agència Tributària; la Direcció General de Trànsit, per notificar una suposada multa; el Ministeri de Sanitat, amb informació relativa a la covid-19, o una alerta de seguretat per canviar les credencials d'accés a la plataforma de compra-venda Wallapop.
Les infeccions es van produir entre el 2019 i el juny del 2020 --després de la resolució de la sentència del procés i durant la instrucció de la causa de Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional--, amb l'excepció de Vives i Matamala, que van rebre intents d'infecció en dates posteriors, l'última el gener del 2021, segons les mateixes fonts.
ELS QUERELLATS
En una interlocutòria del 20 de març, la instructora va declarar la nul·litat parcial d'inadmissió de la querella respecte a l'ex-director general de la Guàrdia Civil entre 2018 i 2020, Félix Vicente Azón, atès que exerceix des de febrer del 2025 com a magistrat del Tribunal Suprem (TS) i és aforat, per la qual cosa la competència recauria sobre la sala penal del TS, on els querellants poden reiterar la querella.
Es manté la validesa de la causa contra la resta d'investigats: l'exdirectora de la Guàrdia Civil, María Gámez; l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, i els fundadors i directius de NSO Group i de les seves filials a Luxemburg --Q Cyber Technologies i OSY Technologies--, a més dels directius de Saito Tech Ltd, fabricador de Candiru.
DILIGÈNCIES
En una providència del 23 de març del 2026, la instructora va ordenar que es fes un peritatge forense, per al qual els querellants han aportat voluntàriament el seu dispositiu electrònic aquest dilluns, que seran analitzats pels Mossos, i també ho havien sol·licitat ells mateixos en la querella.
La jutgessa també va remetre un exhort al Tribunal Central d'Instrucció perquè certifiqui si les presumptes infeccions amb Pegasus i Candiru comptaven amb aval judicial en les diligències prèvies que es van obrir en la causa de Tsunami Democràtic, en què els querellants no van ser imputats.
També ha demanat que es tradueixi la querella a l'hebreu i al francès per notificar-la als directius de NSO Group i Candiru a Israel i Luxemburg, un pas previ a l'emissió de comissions rogatòries internacionals.
