Últim examen al projecte del Govern central, en qu els ministres hauran de defensar els seus comptes en un Ple que no acabar fins dijous
MADRID, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
El projecte de Pressupostos Generals de l'Estat del 2022 afronta a partir d'aquest dilluns en el Ple del Congrés les votacions decisives abans de l'aprovació i remissió al Senat, on haur de completar la tramitació.
El debat comenar a partir de les 15.00 hores amb la discussió de tots els títols i disposicions de l'articulat de la llei, i es reprendr dimarts a les 9.00 hores, amb els debats de les successives seccions dels comptes, que cada ministre haur de defensar.
FONS PER A VÍCTIMES D'AMIANT I CONTROL D'ALGORISMES
El projecte arribar al Ple del Congrés després d'incorporar esmenes dels socis del Govern central, principalment del PNB i Nova Canries, per també ERC, Bildu, Més País-Equo, Terol Existeix, Compromís i el Partit Regionalista Cntabre (PRC).
Entre aquestes, un fons de 25 milions d'euros per compensar víctimes de l'amiant, que exigeixen Unides Podem, PNB i Bildu, una nova agncia independent de supervisió dels algorismes i un pla de salut mental en instituts dotat amb 5 milions, de Més País-Equo.
FONS COVID QUE EL GOVERN CENTRAL VEU IMPOSSIBLE EXECUTAR
No obstant aix, la principal modificació al Pressupost ha estat, malgrat el rebuig del PSOE i Unides Podem que amb el PNB no van poder evitar una esmena de Junts, i amb el suport del PP, Vox, ERC, Cs, Bildu i CC crear un fons de 9.632 milions d'euros per compensar les comunitats autnomes despeses derivades de la pandmia de Covid-19.
El Ministeri d'Hisenda ha aclarit que no veu possible executar aquest fons, assenyalant que l'esmena dona de baixa un programa que no existeix als Pressupostos, motiu pel qual no existeixen aquests fons. Per és que a més, incideix, la secció afectada no compta amb recursos suficients, perqu queden uns 7.000 milions previstos per compensar les comunitats per l'IVA pendent de liquidar al 2017.
Els lletrats de la Cambra han advertit, en un informe que va encarregar la Mesa de la Comissió al qual ha tingut accés Europa Press, que aquesta setmana és possible tcnicament presentar l'esmena per, tot i que sigui incorrecta i contraria al Reglament, forma ja parteix dels comptes perqu est aprovada. El PSOE veu en aquesta opinió la confirmació que l'esmena no s'hauria d'haver votat, renúncia a adoptar més mesures i la dona com inexecutable.
ELS LLETRATS QÜESTIONEN EL 40% DELS MIL VETOS DEL GOVERN
Malgrat aix, l'esmena de Junts va aconseguir superar el filtre del Govern central i la Mesa de la Comissió fins a dues vegades --va ser esmenada en un primer moment-- en una tramitació que ha deixat fora més de mil esmenes amb el veto del Govern central, perqu suposa una despesa o menys ingressos en els comptes.
Un volum de vetos que han qüestionat els lletrats de la Cambra --un 42% de tots els que ha comunicat l'Executiu-- perqu afecten aquest desfasament de despeses o ingressos a un altre diferent al de l'Administració General de l'Estat; perqu contenen aquestes esmenes mesures compensatries suficients; o perqu justifiquen el veto en supsits insuficients o defectes que, segons el parer dels lletrats, "excedeix de la previsió reglamentria" que li atorga capacitat de veto.
EL PP I CS AMENACEN AMB PORTAR ELS VETOS AL TC
El PP i Ciutadans, que ja havien carregat contra l'arbitrarietat del Govern central a l'hora de vetar esmenes --algunes del PNB assenyalades pels lletrats per no afectar qüestions pressupostries es van incloure en ponncia-- van avanar que recorrerien al Tribunal Constitucional, si fes falta, en cas que el Congrés no deixés votar les esmenes el veto de les quals qüestionen els serveis jurídics.
I és que la Mesa de la Comissió ha avalat aquests vetos demanant al Govern espanyol la reconsideració d'alguns sense que s'aixequessin més que en casos comptats. Alguns vetos han arribat a la Comissió referits a esmenes concretes, de manera individual, poc abans que es poguessin votar, pel risc que l'oposició aconseguís aprovar-les.
És el cas d'una esmena de Junts per millorar les condicions dels Mossos d'Esquadra i una altra del PNB per estendre els permisos per a cures a fills en casos de malaltia greu més enll de la majoria d'edat de la persona malalta.
PNB I NC, GRANS TRIUMFADORS EN LA COMISSIÓ
De les esmenes incloses, Nova Canries ha aconseguit mobilitzar gairebé 100 milions d'euros a la seva comunitat, amb dues subvencions de 10 milions cadascuna per al transport del pltan i per a infraestructures educatives, i una altra de 5 milions en programes de lluita contra la pobresa i prestacions bsiques de serveis socials.
El PNB, que va arribar a Comissió amb esmenes incloses en ponncia --dues per salvar els clubs esportius d'haver de convertir-se en Societat Annima en arribar a categoria professional-- ha incls més de 30 esmenes amb diferents inversions territorials.
PROJECTES CULTURALS DE BILDU I TEROL EXISTEIX
Les d'EH-Bildu també suposen petites inversions territorials, d'una mica més de 9 milions, amb projectes culturals i d'infraestructures. En aquestes es contempla una de 6 milions per al projecte cultural plantejat per l'Ajuntament de Pasaia (Guipúscoa) a l'antiga fbrica de Luzuariaga i 200.000 euros més per rehabilitar el Horno Alto de Sestao.
Les esmenes pactades amb Terol Existeix suposen uns 20 milions d'euros, en qu destaquen els 13 milions per a la línia del Corredor Cantbric-Mediterrani entre Sagunt-Terol-Saragossa i 2,5 milions per al nou Museu Nacional d'Etnografia a Terol. Entre altres inversions, es dirigeixen 750.000 euros a un nou Memorial per la pau o a museu de la Guerra Civil i 200.000 euros a una unitat paleontolgica de dinosaures, totes dues a Terol.
DUES PETITES AJUDES, PRIMERES ESMENES D'ERC
A més de les ja esmentades, amb Més País el Govern ha acordat habilitar criteris ecolgics per afavorir menús 100% vegetarians en menjadors d'entitats públiques, millores d'infraestructures de transport a la Comunitat de Madrid i 400.000 euros per a dos projectes: un mapa de vies ciclistes i un estudi de rutes ferroviries nocturnes.
Per a Compromís, els acords arriben a cinc esmenes per valor d'una mica més de 13 milions d'euros, tres dirigides a inversió ferroviria --destaquen 11,5 milions per a les Rodalies de Valncia-- i dues per a activitats culturals, amb un milió a la Fundació Palau de les Arts.
Les esmenes pactades amb ERC es limiten ara com ara a dues petites inversions territorials d'uns 350.000 euros, que aniran dirigides a dos festivals musicals, el de Torroella de Montgrí i el de Tardor.
