Pot facilitar el dileg amb el Govern central malgrat que l'independentisme insistir en l'amnistia
BARCELONA, 22 juny (EUROPA PRESS) -
Els dirigents independentistes condemnats per impulsar l'1-O han obtingut aquest dimarts la concessió dels indults parcials per part del Tribunal Suprem (TS), i sortiran de la presó després de més de tres anys i mig empresonats.
L'expresident de l'ANC, Jordi Snchez, i el d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, van ser els primers a ingressar a la presó el 16 d'octubre del 2017, mentre que el líder d'ERC i exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borrs i Santi Vila --aquest últim només una nit perqu va poder pagar una fiana-- ho van fer el 2 de novembre.
De tots ells, Snchez, Cuixart, Junqueras i Forn no han tornat a abandonar el centre penitenciari en plena llibertat, tot i que sí que han sortit al carrer quan han obtingut el tercer grau i grcies a diversos permisos penitenciaris.
Dos mesos després d'ingressar a la presó, el 4 de desembre, van poder sortir del centre Romeva, Turull, Rull, Bassa, Mundó i Borrs sota fiana, de manera que van poder participar en la campanya electoral dels comicis autonmics del 21-D.
No obstant aix, el 23 de mar del 2018 --entre les dues sessions de la investidura fallida de Turull com a president de la Generalitat-- el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va citar a declarar Romeva, Rull, Bassa, Turull i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que havia eludit la presó mesos abans, i els va decretar presó provisional incondicional sense fiana.
Després de gairebé dos anys en presó provisional, el 14 d'octubre del 2019 van ser condemnats pel Tribunal Suprem: Junqueras a 13 anys de presó; Romeva, Turull i Bassa a 12; Forcadell a 11 i sis mesos; Forn i Rull a 10 anys i sis mesos, i Cuixart i Snchez a 9 anys.
REBUIG A "ALLEUJAR"
El primer a posar sobre la taula la possibilitat d'indultar els presos de l'1-O va ser el líder del PSC, Miquel Iceta, durant la campanya electoral de les eleccions autonmiques del 21 de desembre del 2017, i en aquell moment l'independentisme es va mostrar contrari a la mesura de grcia, tot i que aquesta posició ha anat evolucionant.
En considerar que no havien coms cap delicte, el que demanaven era l'absolució i, un cop condemnats pel Suprem, van comenar a reivindicar l'amnistia com una de les solucions al conflicte catal, perqu també inclouria els dirigents independentistes a l'estranger i totes les persones amb causes judicials relacionades amb l'1-O, i van considerar els indults una "solució personal".
El pres que va escenificar amb més contundncia aquesta oposició als indults va ser Junqueras, que l'octubre del 2019 va afirmar que "se'ls poden ficar per on els cpiga".
Per a mesura que el govern de Pedro Sánchez ha anat avanant en la tramitació dels indults i aquesta possibilitat s'ha vist més prxima, l'independentisme ha anat moderant el seu posicionament i ha passat a no oposar-s'hi frontalment perqu valoren que és una mesura que pot mitigar el dolor dels empresonats i les seves famílies, tot i que han insistit a no especular per no donar falses esperances.
El mateix Junqueras va reconixer el 7 de juny en el diari 'Ara' i La Sexta que els indults serveixen per "alleujar el conflicte, palliar el dolor de la repressió i el patiment de la societat catalana"; una afirmació que va acompanyar del rebuig a la via unilateral que va titllar d'indesitjable i inviable, la qual cosa es va interpretar com un gest perqu el Govern central facilités la mesura de grcia.
INFLUNCIA EN EL DILEG
La situació a Catalunya ha canviat considerablement des de l'ingrés a presó dels dirigents independentistes el 2017 fins als indults, tot i que el procés independentista encara protagonitza el principal focus meditic de l'agenda política catalana.
Els presos van entrar a la presó després dels mesos més tensos del procés independentista, amb el referndum de l'1-O, la declaració d'independncia i l'aplicació del 155, que va destituir el Govern i va deixar Catalunya amb les institucions intervingudes durant set mesos.
En aquell moment, la relació entre la Generalitat i el govern de Mariano Rajoy estava trencada, per amb l'arribada de Pedro Sánchez va comenar una distensió que des de llavors ha tingut el presi dels impulsors de l'1-O com un dels seus principals obstacles.
Ni l'empresonament ni les reticncies de Junts van evitar que a comenament del 2020 es constituís la taula de dileg que van pactar ERC i el PSOE per investir Sánchez, malgrat que tan sols es va celebrar una reunió a causa de la pandmia del coronavirus i la interinitat del Govern per la inhabilitació de Torra, condemnat per no retirar una pancarta del Palau de la Generalitat que demanava la llibertat dels presos.
Ara, amb un president de la Generalitat com Pere Aragons, que té el dileg com la prioritat i defuig de la unilateralitat, caldr veure com influir la llibertat dels presos en la taula de negociació que est previst que es reactivi prximament.
Tot i que previsiblement ajudar destensar la relació entre tots dos executius i facilitar el dileg, amb total seguretat el Govern anir a la taula amb la seva proposta d'amnistia, a més de la del referndum d'autodeterminació, i ERC ja ha advertit que li agradaria que el seu líder, Oriol Junqueras, pogués participar en aquestes reunions.
En la conferncia de dilluns al Liceu de Barcelona, Pedro Sánchez va concebre els indults com un primer pas per recuperar la concrdia i ha assegurat que vol sumar en el seu nou projecte de país, basat en la convivncia, milers de catalans que fins ara han donat suport als presos independentistes: "Treiem materialment nou persones de la presó, per en sumem simblicament milions i milions per a la convivncia".
EXPERINCIA A LA PRESÓ
Durant el seu pas pels diferents centres penitenciaris on han estat aquests anys, molts dels presos de l'1-O han aprofitat per publicar llibres en els quals han narrat la seva experincia a la presó i han mirat de visibilitzar la seva situació de diferents maneres.
Una de les quals va ser la vaga de fam que Turull, Sánchez, Forn i Rull van dur a terme el desembre del 2018 durant 20 dies els dos primers i 17 els altres dos per criticar que el Tribunal Constitucional (TC) tenia bloquejats els seus recursos judicials.
A la presó també han viscut situacions personals peculiars, com Cuixart, que va tenir un fill estant a la presó, mentre que Forn i Turull han viscut des de centres penitenciaris la mort de la seva mare i pare respectivament.
