BARCELONA 1 des. (EUROPA PRESS) -
Els partits catalans tenen previst gastar 10,1 milions d'euros en la campanya de les eleccions catalanes que comença la matinada del dilluns al dimarts, la qual cosa suposa a prop de mig milió d'euros més del que van gastar en els últims comicis autonòmics, del 2015.
Segons dades facilitades pels partits, tots incrementen les partides menys el PP, que la redueix, i els pressupostos oscil·len entre els 430.000 euros (CUP) i els 2,1 milions (Cs); tots ells, lluny del límit de 3,9 milions d'euros que permet la llei a cada partit.
El partit que més gastarà en la campanya electoral és Cs, amb 2,1 milions d'euros, mig milió més que la partida que va destinar als últims comicis autonòmics del 2015: 1.389.873 milions són per a l'organització de la campanya i 750.000 euros per a l'enviament de propaganda electoral.
Li segueixen ERC i el PP, amb 1,8 milions d'euros cadascun d'ells, que principalment es destinaran a propaganda electoral, coneguda com a 'mailing'.
Per al PP, que no ha desglossat la despesa per partides, el pressupost del 21-D suposa una reducció respecte a les eleccions autonòmiques del 2015, quan va destinar entorn de 2,4 milions d'euros.
Els 1,8 milions del pressupost d'ERC es desglossen en 700.000 euros per 'mailing' i 1,1 milions per a la resta: creativitat (72.000); publicitat exterior (347.000); publicitat en mitjans (220.000); actes (230.000); relació amb la premsa (49.000); material (51.000): suport territorial (70.000); seguretat (15.000); imprevists (30.000) i despeses financeres (16.000).
ERC preveu finançar tota la campanya amb recursos propis i sense demanar crèdit --els responsables financers consideren que encara és aviat per confirmar que serà així-- i calcula que, per cobrir les despeses sense generar dèficit, hauria d'aconseguir als comicis 36 o 37 diputats.
A les eleccions catalanes del 2015, ERC va concórrer sota les sigles de la coalició JxSí amb un pressupost de campanya que va rondar els 3 milions d'euros, però cal tenir en compte que s'hi va ajuntar el seu múscul financer amb el de l'extinta CDC.
Al PP i a ERC els segueix el PSC amb 1,7 milions d'euros, un 21% més que en les eleccions autonòmiques del 2015 i finançats en part amb un crèdit bancari que s'espera liquidar amb els ingressos obtinguts per la representació aconseguida.
El 72% del pressupost socialista es destinarà a publicitat, actes i accions al carrer; el 22% a material, contractacions i serveis, i el 6% a serveis generals i despeses financeres.
JuntsxCat destinarà 1,4 milions, que es finançarà amb la proporcional de la subvenció electoral de JxSí que li correspon al PDeCAT i amb una campanya de crowdfunding que permet fer donatius a través de 'juntspercatalunya.cat'.
Del pressupost de la candidatura que lidera Carles Puigdemont, un total de 800.000 euros es destinaran estrictament a la campanya i 600.000 més a l'enviament de propaganda electoral.
En el cas dels 'comuns', el pressupost és de 790.335,34 euros --dels quals 395.000 es destinen al 'mailing'--, una xifra que en les últimes eleccions del 2015 va ser de 450.000 euros.
Per darrere dels 'comuns' està el partit que gastarà menys, la CUP, que destinarà un total de 433.000 euros a la campanya electoral, 200.000 per a enviament de propaganda: la xifra és superior a la del 2015, quan els 'cupaires' van gastar 400.000 euros en total.
Ni la CUP ni els 'comuns' utilitzen crèdits bancaris per finançar les campanyes, i la formació que lidera Xavier Domènech es nodreix de microcrèdits de particulars i d'aportacions dels fons propis dels partits que formen la coalició.
SENSE PROPAGANDA ELECTORAL ÚNICA
La majoria del pressupost dels partits per a la campanya electoral es destina a l'enviament de propaganda electoral als votants, un sistema que des de fa anys es persegueix abaratir sense èxit.
El Parlament va impulsar fa dues legislatures una iniciativa perquè tots els partits enviessin junts la propaganda electoral --utilitzant així un únic sobre i sufragant un únic enviament--, però tampoc es durà a terme aquest sistema a les eleccions del 21 de desembre.
Les formacions no s'han posat d'acord per fer el que es coneix com a 'mailing únic', amb el qual els catalans rebran al seu domicili propaganda electoral diferenciada de cadascuna de les formacions.
