Publicat 28/02/2015 11:54

Els partits encaren una setmana decisiva per al futur de la llei electoral

Pleno del Parlament
EUROPA PRESS

El distanciament sobre el sistema aboca a una proposta de mínims

BARCELONA, 28 febr. (EUROPA PRESS) -

Els partits encaren una setmana decisiva per al futur de la llei electoral, ja que divendres que ve tornaran a abordar en ponència conjunta el sistema electoral per comprovar si hi ha marge per a l'acord o, per contra, es mantenen les diferències sobre el model i queden abocats a una proposta de mínims.

El divendres 20 de febrer cada grup va plantejar en la ponència la seva preferència per al sistema electoral, i des d'aleshores s'han mantingut contactes i reunions sense que, de moment, s'hagi arribat a una proposta que generi el consens suficient per tirar endavant --90 vots, dos terços del Parlament--.

El principal punt de fricció és com sempre el sistema utilitzat per traduir els vots en escons, ja que mentre PSC, PP, ICV-EUiA i C's defensen un recompte únic, CiU i ERC s'inclinen per mantenir el sistema actual d'un recompte per a cada circumscripció.

Aquest debat entre proporcionalitat i representativitat és el que tradicionalment ha fet encallar la ponència, ja que mentre una part del Parlament defensa la necessitat d'igualar el pes d'un vot a Barcelona amb un de Lleida, l'altra adverteix del risc de crear una Cambra en la qual les zones menys poblades no estiguin ben representades.

Així, els treballs se centren a aquestes altures a buscar la quadratura del cercle amb un model que satisfaci les demandes dels uns i dels altres en proporcionalitat i en representativitat, cosa que no s'ha aconseguit des que el 2007 es comencés a treballar-se la llei electoral catalana.

ELS DIFERENTS MODELS

CiU defensa l'anomenat 'sistema alemany', en què la composició del Parlament sorgeixi de l'encreuament de dues votacions: una general a una llista de partit com fins ara en cadascuna de les vuit circumscripcions --vegueries-- i una altra sobre un candidat de proximitat --54 districtes uninominals--.

ERC agafa com a model l'informe sobre una llei electoral que un grup d'experts va elaborar el 2007, que no recomana els districtes uninominals --perquè a Catalunya la població està distribuïda de manera molt desigual-- i aposta per les circumscripcions i el recompte per vegueries i per les llistes electorals desbloquejades.

Per contra, el PSC vol un sistema de doble urna: una papereta per elegir el partit en cada demarcació --set en total--, i una altra per elegir el candidat de cada districte uninominal; proposa 57 districtes en el qual cadascun englobi una població d'entre 120.000 i 180.000 habitants i no és molt partidari de les llistes desbloquejades perquè són una "mesura cosmètica" que no tindrà efectes.

El PP també veu amb bons ulls que el districte uninominal --amb menys demarcacions-- convisqui amb el sistema actual de vot a la llista de partit en les quatre circumscripcions, s'inclina per un recompte únic dels suports rebuts a tot Catalunya, i avala la incorporació com a novetat de les llistes desbloquejades.

El model d'ICV-EUiA s'inspira en el que s'utilitza als Països Baixos, en què els partits presentarien llistes en les vuit vegueries però la distribució d'escons es realitzaria a través d'un recompte únic que sumi els vots d'un partit a tot Catalunya i distribueixi després els escons pel territori en funció dels suports en cada circumscripció.

Per la seva banda, C's marca com línia vermella la necessitat que el vot de tots els ciutadans valgui el mateix --màxima proporcionalitat--, per al que demana una actualització del cens i proposa per compensar que les províncies menys representades tinguin de sortida dos diputats més.

CAP A UN PACTE DE MÍNIMS?

Tot i que PSC, PP i C's han mostrat la seva disposició a donar suport al model d'ICV-EUiA com punt de trobada, la suma d'aquests grups --als quals es podria sumar la CUP-- no supera la majoria necessària perquè s'aprovi, i ni CiU ni ERC semblen disposades a avalar aquest model.

Com que les propostes de nacionalistes i republicans tampoc susciten el suport necessari, el pas dels dies i la urgència per pactar un text que pugui apujar al ple per al seu debat a la totalitat abans de Setmana Santa empeny als partits cap a un pacte de mínims.

Aquesta és la tesi que ara com ara veuen més pròxima CiU, ERC i ICV-EUiA, que tenen un principi d'acord per elevar la llei al ple sí o sí i veuen com a possible solució defensar un sistema electoral idèntic a l'actual --la Llei Orgànica de Règim Electoral General-- però amb la incorporació de llistes desbloquejades.

"PRESSIÓ" AL PSC

Tot i això, ara com ara aquesta proposta no és vista amb bons ulls per PSC, PP i C's, per la qual cosa tampoc s'aconseguirien els 90 vots suficients, tot i que CiU, ERC i ICV-EUiA confien que la pressió sobre els socialistes catalans els obligui a moure fitxa.

La seva teoria és que per distanciaments amb el sistema electoral no es pot perdre l'oportunitat d'aprovar una llei que incorpori millores en l'Administració electoral que augmentin la transparència i redueixin la despesa dels processos electorals, un argument amb el qual aspiren a convèncer al partit de Miquel Iceta.

Per augmentar la pressió, els tres grups estan decidits a fer el debat final de la llei --mai abans s'ha arribat fins a a aquest punt-- abans que acabi la legislatura, una acció amb la qual, diuen, s'evidenciaria públicament "qui està a favor i qui està en contra que Catalunya compti amb una llei electoral pròpia".

El PSC rebutja de ple un acord de mínims perquè considera que no hi ha llei electoral sense una reforma del sistema electoral: "Continuarem anant a la ponència amb la millor voluntat. Per nosaltres no quedarà. Però volem una llei electoral, ni succedanis, ni pantomimes", assenyala un diputat socialista.

Des d'alguns grups s'ha plantejat fins i tot la possibilitat d'intentar aconseguir els suports que falten per arribar als 90 diputats --tindrien 87 si es summa la CUP-- buscant vot a vot entre parlamentaris disposats a desmarcar-se del seu grup, una insinuació que va provocar l'enuig de Celestino Corbacho durant una de les reunions de la ponència.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés