MADRID, 1 maig (EUROPA PRESS) -
La publicació dimarts que ve 3 de maig al BOE del decret de dissolució de les Corts suposa el final de la Legislatura més curta de la democràcia després de quatre mesos i mig en els quals ha primat l'intent o la simulació de pactes entre les diferents forces polítiques per culpar al contrari de la repetició de les eleccions generals.
Les possibles opcions d'acords que es van obrir després del 20 de desembre es van anar convertint en pols pels interessos creuats dels partits, que han impedit aconseguir un pacte de governabilitat viable per a la XI Legislatura, ja convertida en la més curta de la democràcia espanyola.
El primer a donar el pas per intentar un acord va ser el president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, qui va llançar la idea d'una "gran coalició" del seu partit amb el PSOE i Ciutadans l'endemà dels comicis.
Rajoy va iniciar una ronda de contactes amb Pedro Sánchez i Albert Rivera, en què també va incloure el líder de Podem, Pablo Iglesias. Però el "no és no" de Pedro Sánchez a la proposta del president del Govern en funcions va bloquejar tota possibilitat de negociació entre tots dos i va marcar la seva nul·la relació posterior, que ja venia deteriorada d'abans.
Sobretot des del 'cara a cara' que tots dos van tenir a la campanya electoral en què Pedro Sánchez havia acusat Mariano Rajoy de ser "indecent" pels casos de corrupció del seu partit. El candidat popular va respondre acusant el candidat socialista de "miserable" i "roí".
Aquesta posició de Pedro Sánchez de no pactar amb el PP es va veure reforçada al comitè Federal del PSOE del 28 de desembre. Però els 'barons' socialistes van anar més enllà en marcar el camí de Sánchez i van segar les dues possibles vies de pacte que podia tenir el candidat socialista: la 'gran coalició', perquè li van prohibir expressament l'acord amb el PP, i el possible pacte amb Podem i els independentistes catalans, perquè li van negar l'opció de pactar amb qui defensés un 'referèndum' independentista a Catalunya.
A partir d'aquí, l'aspiració de Pedro Sánchez de ser president del Govern es va centrar a buscar una 'tercera via', que va posar en marxa després de rebre l'encàrrec del Rei Felip VI, en una segona ronda de contactes. El Monarca havia ofert formar govern, en la primera ronda de consultes amb els partits, a Mariano Rajoy, que ho va rebutjar al·legant que no tenia els vots necessaris per a la investidura.
El 'no' de Rajoy, contra tot pronòstic, a la proposta del Rei va propiciar una segona ronda de consultes, en què Pedro Sánchez es va oferir a Felip VI assegurant que ell podria aconseguir els suports necessaris per a la formació de govern. Però el candidat socialista es va endur el primer revés abans d'haver acabat la conversa amb el Rei.
L'havia precedit en la consulta el líder de Podem, Pablo Iglesias, que va convocar els mitjans mentre el dirigent socialista estava encara reunit amb el Rei acceptant la proposta de formar govern.
El líder de Podem va llançar la seva proposta: formar part del Govern de Pedro Sánchez, amb una vicepresidència gairebé plenipotenciària, que ocuparia ell i inclouria, entre d'altres coses, el control dels serveis secrets, el BOE i una Secretaria d'Estat contra la corrupció integrada per les Forces de Seguretat, Hisenda i Duanes, així com mitja dotzena de ministeris.
Sánchez va conèixer el plantejament en el camí de tornada al Parlament des de Sarsuela. La seva primera reacció va ser tèbia i de sorpresa. Tot i això, des del seu partit no van trigar a acusar Pablo Iglesias d'intentar humiliar el PSOE. La gosadia del líder del partit morat va acabar dissuadint els socialistes de la primera opció que van estudiar, intentar un acord amb Podem.
A partir d'aquí, el PSOE va forjar una aliança amb C's, l'únic partit les propostes del qual no eren vetades pels 'barons' del PSOE i que s'avenia a negociar sense condicions prèvies.
Amb el pacte a la mà, segellat per Sánchez i Rivera en un acte al parlament amb el qual es va pretendre mostrar "solemnitat", el candidat socialista i el del partit taronja es van llançar a pressionar els partits dels quals depenia que Pedro Sánchez pogués ser president, traçant en qualsevol cas una espècie de cordó sanitari contra el PP.
PRESSIÓ PER A UNA TERCERA VIA
Els de Rivera premien els populars perquè s'abstinguessin en la votació d'investidura al·legant que podien ser els culpables que el PSOE es lliurés a Podem o que s'haguessin de repetir les eleccions.
Els socialistes, que esgrimien estar abonats per 130 escons --els de PSOE i C's-- van intentar pressionar Podem sota l'argument que serien els culpables que Rajoy seguís sent president durant més temps, i que transcorregut el termini, es repetissin els comicis.
Aquesta precisament ha estat una de les estratègies de tots els partits durant aquests 134 dies de simulació de pactes, culpar el contrari que s'hagin de repetir les eleccions: ho han esgrimit els populars contra el PSOE, els socialistes contra el PP i Podem, els de C's contra els populars i els de Podem contra el PSOE.
Així es va arribar a la sessió d'investidura la primera setmana de març, amb dues votacions que van constatar el fracàs de Pedro Sánchez, després d'uns debats 'aspres' al parlament i en els que els partits no es van moure de les seves posicions inicials. Resultat: 219 vots en contra i 131 a favor, els de PSOE, C's i CC.
Després del revés sofert per Sánchez en la primera investidura fallida de la democràcia, el candidat socialista va seguir intentant el suport de Podem. Però el partit morat va anar rebutjant reiteradament seure amb els socialistes mentre no trenquessin l'acord que tenien amb C's. Finalment, després de la Setmana Santa, Iglesias va accedir a una trobada amb Sánchez.
Aquesta trobada va semblar haver desbloquejat les possibilitats de negociar i el PSOE va aconseguir asseure tothom en una taula el passat 7 d'abril. Hi van acudir 18: els negociadors de Podem, encapçalats per Pablo Iglesias --que va desplaçar Iñigo Errejón en la responsabilitat de la negociació--, els de C's i els del PSOE. Una trobada a la qual Iglesias va anar amb un document de 20 propostes en les quals rebaixava algunes de les pretensions màximes del seu programa, però mantenia el reconeixement del dret d'autodeterminació i deixava clar que el que pretenia era substituir les 200 propostes de l'acord PSOE-C's per les d'un govern d'esquerres "a la valenciana".
La formació taronja va deixar clar que, llevat de matisos, no estaven disposats a cap cessió de l'acord que tenien amb el PSOE i que tampoc els valdria una abstenció de Podem, sinó que buscaven un "sí". Tot i així, els socialistes es van mostrar esperançats a aconseguir un acord, tot i que C's s'aixequés de la taula de negociació.
Però Pablo Iglesias no va voler comparèixer aquell mateix dia, va deixar la seva valoració per al següent. Un altre cop i acompanyat del seu equip de confiança, va exposar davant de la premsa que no hi hauria acord amb el PSOE. I tot i que el portaveu socialista Antonio Hernando va advertir que no hi hauria més ofertes, l'endemà, Sánchez va tornar a estendre la mà.
Mentrestant, Rajoy havia afirmat que trucaria a Sánchez si aquest desistia en els seus intents amb Podem. Alguns populars insisteixen que s'han produït trucades, però des de Moncloa no s'han confirmat. Allò cert és que no s'ha produït cap reunió més de Rajoy i Sánchez.
L'últim intent a la desesperada d'aconseguir un acord el va protagonitzar Compromís, que va posar sobre la taula un document de 30 propostes el mateix dia en què acabaven les consultes del Rei. Però tot i que el PSOE es va mostrar disposat a parlar-ne i va llançar una contraproposta, Pablo Iglesias va fulminar qualsevol possibilitat acusant els socialistes d'haver-lo rebutjat.
